Ja s'acaba. Punt i final al 2013 / Ya se acaba. Punto final al 2013

Per a mi el 2013, i ja em perdonareu però ara faré una pinzellada molt personal, no ha estat un bon any. Massa coses viscudes i bona part d'elles dolentes... Però que hi farem!!! És per això que, personalment, tinc moltes ganes de saltar d'any. A nivell esportiu he de reconéixer que la situació canvia, i molt. Ha estat un any de, sobretot, alegries. Ascensos, classificacions per disputar play-offs y competiciones europeas, campions del món, roockies de l'any, medalles en Mundials... Tots preparats per a un 2014 esportiu??

Para mi el 2013, y ya me perdonareis pero ahora haré un apunte muy personal, no ha sido un buen año. He vivido muchas cosas y buena parte de ellas malas... pero no se puede hacer nada. Es por eso que, personalmente, tengo muchas ganas de saltar de año. A nivel deportivo, tengo que reconocer que la situación cambia, y mucho. Ha sido un año de, sobre todo, alegrías. Ascensos, clasificaciones para disputar play-offs y competiciones europeas, campeones del mundo, roockies del año, medallas en Mundiales... ¿Preparados para un 2014 deportivo?

Tinc un lio al cap... i no és ironia / Tengo un lío en la cabeza... y no es ironia

Mentre escric això, li acaben de donar el premi com a Millor Esportista Català de l'Any a Marc Màrquez... com no!!! Un premi més per a la seva col.lecció que enguany ha crescut, i molt. Però avui no és la intenció parlar del crack de les motos... només he aprofitat el moment per fer la pinzellada. La veritat és que no sé què fer. Primer volia parlar del partit d'anada de la CERS del Lleida Llista contra el Forte dei Marmi equip on l'entrenador fa també de jugador i, atenció a la dada, té 50 anys. Es diu Roberto Crudeli i va ser medalla de bronze amb Itàlia als Jocs Olímpics de Barcelona 92. També hi juga l'internacional espanyol Pedro Gil, que va ser molt ben rebut pel públic lleidatà. Pensant, se m'ha passat pel cap parlar d'esport popular, en concret de la Pujada a la Seu Vella. Tot i el fred i la boira hi van participar 1.400 persones, 1.000 a la cursa de deu quilòmetres i uns 400 nens i nenes que també van aprofitar la matinal per fer esport. També había pensat parlar del Lleida Esportiu, del seu partit a Olot i del que vindrà dimecres contra el Betis en l'anada de la Copa del Rei. I, com no, també hi ha els nois del Força Lleida i la seva victòria contra el Clavijo. O de les noies de l'Associació que enguany ho estan passant malament. Quin embolic, pobre cap meu!!!

Mientras escribo esto le acaban de dar el premio como Mejor Deportista Catalán del Año a Marc Màrquez... ¡¡¡como no!!!! Un premio más para su colección que este año ha crecido, y mucho. Pero hoy no era mi intención hablar del crack de las motos... sólo he aprovechado el momento para hacer este pequeño apunte. La verdad es que no se qué hacer. Primero quería hablar del partido de ida de la CERS del Lleida Llista contra el Forte dei Marmi, un equipo donde el entrenador hace también de jugador y, atención al dato, tiene 50 años. Se llama Roberto Crudeli y fue medalla de bronze con Italia en los Juegos Olímpicos de Barcelona 92. También juega el internacional español Pedro Gil, que fue muy bien recibido por el público leridano. Pensando, también se me había pasado por la cabeza hablar de deporte popular, en concreto de la Pujada a la Seu Vella. A pesar del frío y la niebla, participaron unas 1.400 personas, 1.000 en la carrera de diez kilómetros y unos 400 niños y niñas que también aprovecharon la mañana para hacer deporte. También había pensado hablar del Lleida Esportiu: de su victoria en Olot y del partido del miércoles contra el Betis en la vuelta de la Copa del Rey. Y como no, no quisiera olvidarme de los chicos del Força Lleida y su victoria contra el Clavijo. O de las chicas del Associació, que este año lo están pasando mal. ¡¡¡Madre mía, que lío en mi cabeza!!!

Uns quants més / Unos cuantos más

No sé si el Lleida Esportiu superarà la ronda de la Copa del Rei contra el Betis o no. Sóc de les que penso que no, i no perquè l'equip no ho doni tot, eh? No es tracta només de que s'han de fer dos gols a Sevilla, també es tracta de no encaixar-ne cap, i és complicat, molt complicat. Però si d'una cosa podem estar contents d'aquesta eliminatòria de Copa, a banda de la injecció econòmica que li ha suposat al club i que els seus dirigents valoraran al seu moment, és que ens ha permès viure, una altra vegada, ambient d'autèntic futbol a Lleida. I no parlo només de si al camp hi havia 8.000, 9.000 o 10.000 persones... parlo de tot el que es va viure als voltants amb el Carrer Doctor Fleming mig tallat, bars plens, gent a l'explanada del Camp d'Esports... Això és la grandesa del futbol. I una cosa més, tan criticar a la tele per l'hora del partit i encara ho van encertar perquè no sé jo si s'hagués pogut jugar el partit a la tarda perquè, pesi a qui pesi, ja tenim aquí la boira... i a mi, ho reconec, m'agrada.

No se si el Lleida Esportiu superará la ronda de la Copa del Rey contra el Betis o no. Soy de las que pienso que no, y no porque el equipo no lo de todo, ¿eh? No se trata solo de que se han de hacer dos goles en Sevilla, se trata también de no encajar ninguno, y eso es complicado, muy complicado. Pero si de una cosa podemos estar contentos de esta eliminatoria de la Copa, a parte de la inyección económica que le ha supuesto al club y que sus dirigentes valorarán en su momento, es que nos ha permitido vivir, otra vez, ambiente de auténtico fútbol en Lleida. Y no hablo solo de si en el campo había 8.000, 9.000 o 10.000 personas... hablo de todo lo que se vivió en los alrededores con Doctor Fleming medio cerrada, bares llenos, gente en la explanada del Camp d'Esports desde primera hora... Eso es la grandeza del futbol. Y una cosa más, tanto criticar a la tele por la hora del partido y aún resulta que acertaron porque no se yo si el enfrentamiento se hubiera podido jugar por la tarde porque, pese a quien pese, ya tenemos aquí la niebla... y a mi, lo reconozco, me gusta.

Ci vediamo a Forte dei Marmi / Ens veiem a Forte dei Marmi / Nos vemos en Forte dei Marmi

Ho reconec, he hagut de buscar en aquesta fantàstica,  i també caòtica eina, que és internet on és Forte dei Marmi i suposo que els aficionats del seu equip d'hoquei hauran hagut de fer el mateix per ubicar Lleida. No és cap vergonya, de fet el mateix Wim Wenders també va buscar la nostra estimada ciutat a la wikipedia abans de venir a exposar les seves fotografies. Reconec que el que he descobert m'ha agradat, és una ciutat balneari al costat de Florència... en plena Toscana italiana. No, no estic planificant les meves vacances. Si he fet tota aquesta feina és per saber on hauran d'anar els components de l'ICG Software Lleida, el Llista de tota la vida, a jugar el seu pròxim partit de la Copa CERS. És el que té arribar als vuitens de final de la competició... que segueixes viatjant.

Lo reconozco, he tenido que buscar en esta fantástica, y también caótica herramienta, que es internet donde está Forte dei Marmi, y supongo que los aficionados de su equipo de hockey también habrán hecho lo mismo con Lleida. No es ninguna vergüenza, de hecho el mismo Wim Wenders también buscó donde estaba nuestra querida ciudad en la wikipedia antes de venir a exponer sus fotografías. Reconozco que lo que he descubierto me ha gustado, es una ciudad balneario al lado de Florencia... en plena Toscana italiana. No, no estoy planificando mis próximas vacaciones... Si he tenido tanta faena es para saber donde tendrán que desplazarse los componentes del ICG Software Lleida, el Llista de toda la vida, a jugar su próximo partido de la Copa CERS. Es lo que tiene llegar a los octavos de final de la competición... que sigues viajando.

Farà vacances? / ¿Hará vacaciones?

Cervera s'havia vestit de gala per rebre els dos ciutadans més il.lustres de la població. Bé, un d'ells, el Marc Màrquez, més conegut que l'altre, però l'altre, l'Àlex, tampoc no es queda curt. I ves tu per on, aquell dia no va parar de ploure... De tota manera, com que sóc possitiva de mena, vull pensar que aquesta aigua també va ser un homenatge a aquests dos joves que ens tenen bocabadats...No era pluja, eren llàgrimes d'emoció!!! Potser m'he passat, no?? Bé, sigui com sigui, tothom s'ho va passar bé i, per una vegada (de fet ja en van quatre), el Campió del Món de MotoGP 2013, no va trobar la tranquil.litat que diu que sempre que té al seu poble.

Cervera se había engalanado para recibir a sus dos ciudadanos más ilustres. Uno de ellos, Marc Màrquez, más conocido que el otro, pero el otro, Àlex, tampoco se queda corto que digamos. Y vaya por dios, ese dia no paró de llover... De todas maneras, como soy una persona optimista quiero pensar que el agua que cayó, que fue mucha, también era un homenaje a estos dos hombrecitos que nos tienen el corazón robado... No era lluvia, ¡¡¡¡eran lágrimas de emoción!!!! Quizás ahora me he pasado, ¿no? Es igual, sea como sea, todo el mundo se lo pasó bien y, por una vez (de hecho ya van cuatro), el Campeón del Mundo de MotoGP 2013, no encontró la tranquilidad que dice que siempre tiene en su pueblo.

Campió / Campeón

No tranquils, això no serà un altre texte amb tots els rècords que ha batut aquest any. Si mireu qualsevol dels diaris o pàgines web els podreu trobar molt fàcilment. I fins i tot, si mireu l'storify que he fet, també teniu un munt de fotografíes, missatges de felicitació i moltes coses més, inclosa la cançó carrinclona, com diem aquí, que li han dedicat els Moniatos Band, el Loró loró. Això pretén ser més senzill, com és ell. Per això també el títol. No cal magnificar més les coses, és campió, és el número 1, com va dir un emocionadíssim Julià en acabar la cursa. Durant aquests últims mesos hem vibrat, hem patit, hem cridat i ens hem emocionat amb ell, amb el 93, amb Marc Màrquez, i tot el seu equip. L'avançament a Laguna Seca al seu ídol Valentino Rossi, la bandera negra de Phillip Island, els copets amb els seus rivals... hem vist de tot i ara només falta felicitar-lo a ell i a tots els seus. ENHORABONA perquè realment us ho mereixeu... ah, i GRÀCIES!!!

No tranquilos, esto no será otro texto con todos los récords que ha batido este año. Si miraís cualquiera de los periódicos o páginas web los podreis encontrar muy fácilmente. Incluso, si mirais el storify que he hecho, teneis muchas fotografías, mensajes de felicitación y muchas cosas más, incluso la canción "carrinclona", como decimos aquí de los Moniatos Band, el Loró, loró. Esto pretende ser más sencillo, como es él. De ahí también el título. No hace falta magnificar más las cosas, es campeón, es el número 1, como dijo un emocionadísimo Julià al terminar la carrera. Durante estos últimos meses hemos vibrado, hemos sufrido y nos hemos emocionado con él, con el 93, con Marc Màrquez y todo su equipo. El adelantamiento en el sacacorchos de Laguna Seca a su ídolo Valentino Rossi, la bandera negra de Phillip Island, los golpecitos con sus rivales... hemos visto de todo y ahora sólo queda felicitarlo a él y a todos los suyos. ENHORABUENA porque realmente os lo mereceis... ah, y ¡¡¡GRACIAS!!!

Destinació: Sevilla / Destino: Sevilla

No, no seré jo qui vagi a Sevilla, però sí els jugadors del Lleida Esportiu, i ho faran per jugar contra el Betis a la Copa del Rei. Això sí, primer es jugarà l'anada al Camp d'Esports el 6, 7 o 8 de desembre, en ple pont de la Puríssima. Qui més qui menys tenia predilecció per un equip o un altre, i suposo que no us agafarà per sorpresa saber que la majoria volien a Barça o Madrid, llevat d'Aldalur que volia a la Reial Societat, com jo, vaja.... Però els sortejos són així i David Villa ha volgut que el Lleida Esportiu s'enfronti al Betis, i dic que ho ha volgut ell perquè és qui ha tret la bola. Res a dir, és el que hi ha i ara a pensar en el partit de diumenge contra el Balears a casa. Això sí, aprofitar el partit per fer un homenatge al trempolí Miki Roqué és tot un encert, excel.lent idea!!!

No seré yo la que viaje hasta Sevilla pero sí los jugadores del Lleida Esportiu, y lo harán para jugar contra el Betis en la Copa del Rey. Eso sí, primero se jugarà el partido de ida en el Camp d'Esports el 6, 7 u 8 de diciembre, en pleno puente de la Purísima. Todo el mundo tenía predilección por un equipo u otro, y supongo que no es sorpresa si os digo que la gran mayoría quería a Barça o Madrid, excepto Aldalur que quería a la Real Sociedad, como yo vaya... Pero los sorteos son así y David Villa ha querido que el Lleida Esportiu jugase contra el Betis, y lo digo porque ha sido él quien ha sacado las bolitas. Nada más, es lo que hay y ahora toca pensar en el partido del domingo contra el Baleares en casa. Eso sí, ¡¡¡la iniciativa de aprovechar el partido para hacer un homenaje al trempolí Miki Roqué es excelente!!!!

A València sabrem el final / En Valencia sabremos el final

Sí, reconec que encara tinc son. Però reconec també que m'ho he passat molt bé. Mai hagués dit que a les sis del matí hi hauria tanta gent pendent de les xarxes socials i la televisió per parlar d'un fet que passa a l'altra punta de món. I mai m'hauria imaginat que jo, dura com sóc quan m'aixeco que no asimilo res de res, estaria parlant amb cinc o sis persones a la vegada: @ammartisole, @IgnasiCalvo, @oskaracin78, @Scaufape, @AlbertEscuer, @Marc_fans_club..., teniu son?? Esteu bé?? I més amics que m'han dit que no s'aixecat però que han seguit la nostra tertúlia a traves de les tablets o els telèfons... i tot per culpa d'un noi de 20 anys, de Cervera, i que es diu @marcmarquez93!!!! Entre tots hem fet una història molt maca que tindrà un final, jo crec que feliç, molt feliç... Al Japó no ha pogut ser campió del món de MotoGP perquè Jorge Lorenzo ha guanyat i ell ha quedat segon però encara queda València... Allà, Marc Màrquez en té prou en ser quart si Lorenzo guanya... en fi, en té prou en ser quart. Què voleu que us digui, estic contenta!!!

Sí, reconozco que aún tengo sueño. Pero reconozco también que me lo he pasado muy bien. Nunca hubiera dicho que a las seis de la mañana habría tanta gente pendiente de las redes sociales y de la televisión para comentar un hecho que sucede en la otra punta de mundo. Y nunca me hubiera imaginado que, dura como soy cuando me levanto, que no asimilo nada de nada, estaría hablando a la vez con cinco o seis personas a la vez: @ammartisole, @IgnasiCalvo, @oskaracin78, @Scaufape, @AlbertEscuer, @Marc_fans_club..., ¿teneis sueño? ¿Estais bien? Y más amigos que me han dicho después que no se han levantado pero que han seguido nuestra tertulia a través de tabletas y teléfonos... y todo por culpa de un chico de 20 años, de Cervera, y que se llama @marcmarquez93. Entre todos hemos hecho una historia muy bonita que tendrá un final, yo creo que feliz, muy feliz... En Japón no ha podido ser campeón del mundo porque Jorge Lorenzo ha ganado y él ha quedado segundo però aún queda Valencia...Allí, Marc Màrquez, tiene suficiente con ser cuarto si Lorenzo gana... en fin, tiene suficiente con ser cuarto. ¿Qué quereis que os diga? estoy contenta

El capítol que ens vam perdre de Barri Sèsam / El capítulo que nos perdimos de Barrio Sésamo

Sabem tots contar fins a deu? Em sembla que sí, no? Amb alguns amics, quan algú no sap una cosa li diem que es va perdre un capítol de Barri Sèsam. Tinc clar el capítol que es va perdre a Phillip Island, l'equip Honda, tot l'equip, inclòs Marc Màrquez: es van perdre alguna de les sèries de número del Compte Dràcula... sí, d'acord, no era el més famós però, educatiu com és el programa, sortia sovint, sempre envoltat de teranyines i d'una música sinistra. No es podien fer més de 10 voltes amb la mateixa moto, em sembla que és molt clar, no? A partir d'aquí, em sembla que mai sabrem exactament què va passar. De tota manera, sóc de les que penso que l'error és greu, sí, però les opcions de Marc Màrquez de guanyar el Mundial estan intactes... Ens tocarà tornar a matinar perquè al Japó, la cursa de MotoGP serà a les sis del matí hora nostra, i no oblideu que la pròxima setmana l'horari s'ha de canviar, eh??

¿Sabemos todos contar hasta diez? Me parece que sí, ¿no? Entre los amigos, cuando alguno no sabe alguna cosa le decimos que se perdió un capítulo de Barrio Sésamo. Tengo claro el capítulo que se perdieron en Phillip Island el equipo Honda, todo el equipo, incluído Marc Màrquez: no debían mirar la tele cuando salía el Conde Drácula... Sí, de acuerdo, no era uno de los más famosos pero, educativo como es el programa, salía muy a menudo, rodeado de telas de araña y de una música siniestra. No se podían hacer más de 10 vueltas con la misma moto, está claro, ¿no? A partir de ahí, creo que nunca sabremos exactamente lo que pasó. De todas maneras, soy de las que piensa que el error es grave, sí, pero las opciones de Marc Màrquez de ganar el Mundial aún están intactas.. Nos tocará volver a madrugar porque en Japón la carrera de MotoGP será a las seis de la mañana, y no olvidéis que la próxima semana se cambia la hora.

Primera oportunitat / Primera oportunidad

"Una vegada he avançat a Lorenzo, he vist que per agafar a Pedrosa havia d'anar molt al límit i he decidit afluixar perquè l'important era sumar més punts que Lorenzo. Els 20 punts que he sumat són molt bons pel campionat". Ho veieu? Només té 20 anys però sap que està molt a prop de guanyar el Mundial de MotoGP en l'any del seu debut. Ara és el moment de ser intel.ligent i, a Sepang, ha demostrat que ho és. El pròxim diumenge al fantàstic circuit de Phillip Island, i allà les vuit del matí en el nostre horari, el lleidatà Marc Màrquez es pot convertir en campió del món. Per ser-ho, ell ha de guanyar i Lorenzo quedar, com a molt, tercer. És una de les opcions que hi ha. Després d'Austràlia encara quedaran les curses de Japó i València.

"Cuando he adelantado a Lorenzo, he visto que para coger a Pedrosa tenía que ir muy al límite y he decidido aflojar porque lo importante era sumar más puntos que Lorenzo. Los 20 puntos que hemos sumado son muy buenos para el campeonato". ¿Lo veis? Sólo tiene 20 años pero sabe que está muy cerca de ganar el Mundial de MotoGP en el año de su debut. Es el momento de ser inteligente y, en Sepang, ha demostrado que lo es. El próximo domingo en el fantástico circuito de Phillip Island, justo antes de las ocho de la mañana nuestra, el leridano Marc Màrquez se puede convertir en campeón del mundo. Para serlo, ha de ganar y Lorenzo cruzar la linea de meta, como mucho, tercero. Esta es una de las opciones que tiene. Después de Australia aún quedarán las carreras de Japón y Valencia.

Per ser optimistes / Para ser optimistas

Vagi per endavant que no vaig veure el partit en directe, és a dir, no em vaig desplaçar fins a Palència per al primer partit de la Lliga de la temporada. Però amb el que vaig escoltar, el que vaig anar seguint gràcies al molt ben portat twitter del club,  @flleida, el que van penjar els jugadors i el que he llegit, m'uneixo a l'afirmació que, tot i perdre, va ser un gran debut. Un debut que va venir precedit per la confirmació del fitxatge d'Andreja Milutinovic, l'últim home que faltava per acabar una plantilla jove, mitjana d'edat de 22-23 anys, i amb molt per aprendre. El Força Lleida s'ha pasat l'últim tram de la pretemporada amb homes importants com Simeón i Alzamora lesionat, i això ha provocat que la pretemporada també hagi sigut complicada. 

En primer lugar, decir que no vi el partido en directo, es decir, no fui a Palencia, para el primer partido de Liga de la temporada. Pero con lo que he escuchado, lo que fui siguiendo gracias al muy bien gestionado twitter del club, @flleida, lo que han colgado los jugadores y lo que he leído, me uno a la afirmación de que, a pesar de la derrota, fue un gran debut. Un debut que vino precedido por la confirmación del fichaje de Andreja Milutinovic, el último hombre que falaba para acabar una plantilla joven, con una media de edad de 22-23 años, y con mucho por aprender. El Força Lleida se ha pasado el último tramo de pretemporada con hombres importantes como Simeón y Alzamora lesionados y eso ha provocado que la pretemporada también haya sido complicada. 

La velocitat, el paddock i els ídols: un dia al GP Aragón / La velocidad, el paddock y los ídolos: un dia en el GP Aragón

No hi havia anat mai a un Gran Premi de motos tot i que m'encanten i miro sempre les curses per la tele. El Gran Premi de Aragón ha estat el meu debut i la veritat és que m'ha encantat. Tot i que m'esperava que el paddock fos més gran, l'ambient que es viu és genial. És un anar i venir de gent que t'obliga a aplicar els cinc sentits si vols veure el màxim nombre possible d'ídols en una jornada, Marc Màrquez, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, Valentino Rossi, Carl Crutchlow.... Una cosa que he descobert i una altra que he confirmat. La que he descobert és que no tinc paciència, ni edat, per estar plantada davant un camió esperant veure al 46 o al 93 i veure'ls després cinc segons i rebent cops per tot arreu. La que he confirmat és que aquests tios van mooooooooooolt ràpid!!!!! Seure a la grada a veure'ls passar és girar el cap cada mig segon!!! No tens temps per a res!!! Per cert, hi he anat gràcies al meu amic @oskaracin78. Et dec un gyntonic, noi!!

No había ido nunca a un Gran Premio de motos a pesar de que me encantan y miro siempre las carreras por la tele. El Gran Premio de Aragón ha sido mi debut y la verdad es que me ha encantado. Me esperaba el paddock un poco más grande, eso es verdad, pero el ambiente es genial. Es un ir y venir de gente que te obliga a estar siempre con los cinco sentidos si quieres ver a los máximos pilotos posibles en una jornada, Marc Màrquez, Valentino Rossi, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, Carl Crutchlow... Una cosa que he descubierto y otra que he confirmado. La que he descubierto es que no tengo paciencia, ni edad, para estar de pie delante de un camión esperando a ver al 46 o al 93 y verlos después cinco segundos y recibiendo golpes y codazos. La que he confirmado es que todos ellos van muuuuuuuuuy rápidos!!! ¡¡Sentarte e la grada a verlos pasar es girar la cabeza cada medio segundo!!! ¡¡No tienes tiempo para nada!! Por cierto, he ido gracias a mi amigo @oskaracin78.¡¡¡ Te debo como mínimo un gyntonic!!!

Qüestió de matemàtiques / Cuestión de matemáticas

He trigat una mica, sí, ho reconec. De tota manera, tampoc no crec que hi hagués gaire gent esperant un nou post al blog... He trigat una mica perquè he volgut fer matemàtiques i, com ja he dit en alguna ocasió, els números no se'm donen gaire bé, no m'han agradat mai. Ja fa uns dies que hi penso i ahir, després de la fantàstica cursa de MotoGP em va tornar a venir al cap. Pas a pas, cursa a cursa i, a vegades amb una mica de fortuna, tot i que com sempre dic, la fortuna s'ha de buscar, Marc Màrquez s'ha fet amb la categoria de MotoGP. És l'actual líder de mundial amb 34 punts de diferència sobre Jorge Lorenzo i Dani Pedrosa i, ara ja sí, tothom el comença a tenir en compte com a candidat a la victòria final. Ells mateixos diuen que van cursa a cursa però, evidentment, crec que també són conscients que ho poden aconseguir. I aquestes són les matemàtiques que he volgut fer. Això sí, ja aviso que els meus números són bàsics i els més simples que he trobat perquè hores d'ara les combinacions encara són moltes.

He tardado un poco, lo reconozco. De todas maneras, tampoco creo que hubiera mucha gente esperando un nuevo post en el blog... He tardado un poco porque he querido hacer algunas operaciones matemáticas y, como ya he dicho en alguna ocasión, los números no se me dan muy bien, no me han gustado nunca. Hace unos días que pienso en ello y ayer, después de la fantástica carrera de MotoGP me volvió a venir a la mente. Paso a paso, carrera a carrera y, a veces, con un poco de fortuna, aunque como siempre digo la fortuna se ha de buscar, Marc Màrquez ha conquistado la categoría de MotoGP. Es el actual líder del mundial con 34 puntos de diferencia sobre Jorge Lorenzo y Dani Pedrosa y, ahora ya sí, todo el mundo lo empieza a considerar como uno de los candidatos a la victoria final. Ellos mismos dicen que van carrera a carrera pero, evidentemente, creo que también son conscientes de que lo pueden conseguir. Y estas han sido mis matemáticas. Eso sí, aviso: mis números son básicos y muy simples porque las opciones y diferentes combinaciones son muchas todavía.

Per uns dies m'encadeno / Por unos días me encadeno

Sí, ja ho sé, el meu blog parla d'esports... Però em ve de gust participar fins el pròxim dia 12 en aquesta iniciativa perquè realment ho sento així. Sóc lleidatana amb mare extremenya i pare també lleidatà, tot i que els seus pares són murcians i van venir a la capital del Segrià de molt joves. Estic bastant farta de justificar-me per tenir una llengüa i una cultura diferents a la resta d'un país que, en termes generals, no ens respecta ni com a poble ni com a res. Tinc amics independentistes i amics que no se'n senten però tots són el mateix: AMICS. 

També estic farta de sentir a parlar d'un futur incert per a una Catalunya independent d'Espanya... Em sembla que si en aquests moments el futur és alguna cosa és incert, per no dir negre...  Per això crec que les coses ens poden anar millor, molt millor. I aquest millor també inclouria el món dels esports, el meu món, el que m'agrada de veritat i el que vec que està patint massa. I que consti que no parlo dels grans equips i dels esports de masses com el futbol o el bàsquet... parlo de tota la resta, dels esports minoritaris i dels petits clubs de ciutats i pobles que tenen com a objectiu principal que els més petits facin esport i s'ho passin bé.

Per això enllaço els meus pensaments amb els d'altres persones. BONA DIADA

http://martigallardo.blogspot.com.es/ 

Sí, ya lo se, generalmente hablo de deportes... Pero me apetece participar en esta iniciativa hasta el próximo 12 de septiembre porque realmente lo siento así. Soy leridana de madre extremeña y de padre también leridano pero con sus padres, mis abuelos, murcianos. Estoy bastante cansada de justificarme por tener una lengua y una cultura diferentes al resto de un país que, en términos generales, no nos respeta ni como pueblo ni como nada más. Tengo amigos independentistas y amigos que no sienten lo mismo pero todos son iguales: MIS AMIGOS

También estoy harta de escuchar hablar de un futuro incierto para una Catalunya independiente de España... Me parece que si en estos momentos el futuro es algo, eso es incierto, por no decir negro... Por eso creo que las cosas nos podrían ir mejor, mucho mejor. Y este mejor también incluye el mundo de los deportes, mi mundo, lo que me gusta de verdad y al que veo padecer muchísimo. Y que conste que no hablo de los grandes equipos y de los deportes de masa como el fútbol o el baloncesto... me refiero a todo el resto: a los deportes minoritarios y a los equipos de ciudades y pueblos que tienen como único objetivo que los más pequeños hagan deporte y se lo pasen bien.

Por eso enlazo mis pensamientos a los de otras personas. BONA DIADA

http://martigallardo.blogspot.com.es/ 

L'edat no és important, o si? / La edad no es importante, ¿o si?

Aquest mes de setembre els aficionats del bàsquet estan de sort. Lluny, a Eslovènia es juga l'Eurobàsquet, amb Espanya com a favorita. Aquí, l'activitat a les pistes de bàsquet lleidatanes torna a ser intensa. I ho dic per experiència perquè vivint davant del Barris Nord, puc donar fe que la botzina sona cada dos per tres i els set dies de la setmana, la veritat és que el diumenge no m'agrada gaire sentir-la a partir de les nou del matí... És només un exemple. Un exemple que em porta a parlar del club que habita al Barris Nord: el Força Lleida. Fa uns dies el meu amic Sergi Caufapé (@Scaufape) qualificava a Jose Simeón (@Simee10) i a Juampi Sutina (@juampisutina) com els veterans de l'equip al seu article de Segre. Com ens hem de veure, els veterans de l'equip amb 22 i 23 anys!!! No sé si els hi agrada gaire aquest qualificatiu... Això té una explicació. No són veterans per edat, són veterans perquè són els dos únics jugadors de la temporada passada que continuen. Bé, ells i Marc Rubín de Celis (@rubindecelis11), internacional Sub-18 amb Espanya, que ha signat un contracte per als pròxims tres anys i que l'any passat va jugar alguns minuts, una mica més de dos per ser exactes.

Los aficionados al baloncesto están de suerte este mes de septiembre. Lejos, en Eslovenia, se juega el Europeo con España como favorita para ganarlo y aquí, la actividad en las pistas de baloncesto leridanas vuelve a ser intensa. Y lo digo por experiencia personal porque viviendo delante del Barris Nord puedo dar fe de que la sirena suena cada dos por tres y los siete días de la semana, la verdad es que escucharla los domingos a las nueve de la mañana no me hace mucha gracia... Es un ejemplo. Un ejemplo que me lleva a hablar del club que habita en el Barris Nord: el Força Lleida. Hace unos días mi amigo Sergi Caufapé (@Scaufape) calificaba a Jose Simeón (@Simee10) y a Juampi Sutina (@juampisutina) de veteranos del equipo en su artículo en el diario Segre. ¡¡¡Cómo se han de ver, veteranos del equipo con 22 y 23 años!!! No se si les hará mucha gracia el calificativo... Eso tiene una explicación, no es que los periodistas nos hayamos vuelto locos, no son veteranos por edad, son veteranos porque son los dos únicos jugadores que siguen de la temporada pasada. Bueno, ellos y Marc Rubín de Celis (@rubindecelis), internacional Sub-18 con España, que ha firmado un contrato para los próximos tres años y que el año pasado ya jugó algunos minutos, un poco más de dos para ser exactos.

L'opi del poble / El opio del pueblo

Que aixequi la mà qui no s'ho passi bé els diumenges!!! I és que en temes esportius, a Lleida, estem francament entretinguts. Per això, em permetreu que discrepi una mica del filòsof Marx. Per a mi, l'opi del poble no és la religió, és l'esport. I que quedi clar que no vull semblar frívola, la situació mundial és dolenta, mot dolenta, però sí que és veritat que un diumenge veient als grans esportistes que tenim a Lleida passa molt millor. Pateixes per veure a Saül Craviotto al Mundial de Duisburg... pateixes per veure al gran Marc Màrquez i al petit Àlex Màrquez a Silverstone i pateixes per veure al gran Lleida Esportiu en el seu retorn al Camp d'Esports. Entre tots, t'oblides una mica de la resta i al final, dia rodó: un bronze, el de Craviotto, un segon lloc del gran Màrquez, un tercer lloc del petit Màrquez i una victòria, amb remuntada inclosa, del Lleida Esportiu. Ha passat millor o no, el diumenge?

Que levante la mano quien no se lo pase bien los domingos. Y es que en temas deportivos, en Lleida, estamos francamente entretenidos. Por eso, me tomaré la pequeña licencia de discrepar con el filósofo Marx. Para mi, el opio del pueblo no es la religión, es el deporte. Y que quede claro que no quiero parecer frívola. La situación mundial es mala, muy mala, pero sí que es verdad que un domingo viendo a los grandes deportistas que tenemos en Lleida pasa mucho mejor. Padeces por ver a Saül Craviotto en el Mundial de Duisburg... padeces por ver al gran Marc Màrquez y al pequeño Àlex Màrquez en Silverstone... y padeces por ver al Lleida Esportiu en su retorno al Camp d'Esports. Entre todos te olvidas un poco del resto y, al final, día redondo: un bronce, el de Craviotto, un segundo lugar del Màrquez grande, un tercero del Màrquez pequeño y una victoria, con remontada incluida, del Lleida Esportiu. ¿Ha pasado mejor o no, el domingo?

Torna el futbol al Camp d'Esports / Vuelve el fútbol al Camp d'Esports

"Aquest any tenim un aventatge molt gran i és que la gent ens coneix i li agrada què fem". Ho ha dit l'entrenador del Lleida Esportiu, Toni Seligrat, que es caracteritza per la seva sinceritat i per dir les coses a la cara, just abans del primer partit a casa de l'equip i després d'haver començat amb victòria davant el Nàstic. Ho ha dit en referència a l'afició. "Si som 10.000 estarem a dalt", és una altra de les seves frases i crec que té raó, molta raó. Després de dos mesos el futbol torna al Camp d'Esports i el meu dubte és: quin Camp d'Esports veurem? El de principis de la temporada passada? O el del final? Seguirà l'afició sent igual de crítica?  igual d'impacient? O haurà aprofitat l'estiu per acumular paciència per  si les coses no van com volen. I no serà perque el partit de diumenge no sigui atractiu. És el Reus de vells coneguts com Emili Vicente i José Gil, Asier i Álex Colorado, quatre persones que ho han donat tot pel Lleida.

"Este año tenemos una ventaja muy grande y es que la gente nos conoce y le gusta lo que hacemos". Lo ha dicho el entrenador del Lleida Esportiu, Toni Seligrat, que se caracteriza por su sinceridad y por decir las cosas a la cara, justo antes del primer partido en casa del equipo y después de haber empezado con una victoria contra el Nàstic. "Si somos 10.000 estaremos arriba", es otra de sus frases y creo que tiene razón, mucha razón. Después de dos meses el fútbol vuelve al Camp d'Esports y mi duda es: ¿qué Camp d'Esports veremos? ¿El de principios de la temporada pasada? ¿O el del final? ¿Seguirá la afición siendo igual de crítica? ¿Igual de impaciente? ¿O habrá aprovechado el verano para acumular paciencia por si las cosas no van como quieren?. Y no será porque el partido del domingo no tiene alicientes. Es el Reus de viejos conocidos como Emili Vicente y Jose Gil, Asier y Álex Colorado, cuatro personas que lo han dado todo por el Lleida.

És l'hora de l'esbarjo / Es la hora de salir al patio

Quan jo anava a l'escola, l'Escola Pública de Balàfia, per ser més exactes, una sirena ens avisava de l'hora de sortir al pati. Era l'hora de l'esbarjo, de menjar l'entrepà i de jugar a qualsevol cosa durant mitja hora. Llibres i sumes i restes, fora del cap per poder descansar una mica. Tinc molts bons records d'aquells moments. A Marc Màrquez no és una sirena qui l'avisa que és hora de sortir a jugar. El primer avís és una bandera i el segon uns semàfors vermells que s'apaguen. Després d'això, gas i a gaudir!!! Com ha dit el gran futbolista @3gerardpique, Jorge Lorenzo y Dani Pedrosa són bons, però el 93 és d'una altra galàxia. Bé, d'un altra galàxia no, de la Segarra. I sí, senyors de Mediaset, a la Segarra i a tota Lleida es mengen caragols. 

Cuando iba al colegio, al Colegio Público Balafia para ser más exactos, una sirena nos avisaba cuando era hora de salir al patio. Durante media hora, era el momento de comernos el bocadillo y de jugar a cualquier cosa. Tengo muy buenos recuerdos de esos momentos. En cuestión de patios, a Marc Màrquez no es una sirena la que le avisa de que es hora de salir a jugar. El primer aviso es una bandera y el segundo unos semáforos rojos que se apagan. Después de eso, ¡¡¡gas y a disfrutar!!!. Como ha dicho el gran futbolista @3gerardpique, Jorge Lorenzo y Dani Pedrosa son muy buenos pero el 93 es de otra galaxia. Bueno, de otra galaxia no, de la Segarra. Y sí, señores de Mediaset, en la Segarra y en toda Lleida se comen caracoles.

Ja hi tornem a ser?? / ¿Otra vez?

Què has pensat quan has vist que el 93 t'avançava? És la pregunta que m'agradaria fer a Jorge Lorenzo i a Dani Pedrosa si tingués l'oportunitat. Sí, ho reconec, és una pregunta amb una mica de mala llet i, pot ser, només pot ser, algun dels dos em contestaria això de: Ja hi tornem a ser? També podria passar que no els agradés i no em contestessin... no ho sé però jo ja l'hauria fet. I és que Marc Màrquez ha tornat de les vacances com les va començar, demostrant que, hores d'ara, està en millor forma que la resta.  

¿Qué has pensado cuando has visto que el 93 te adelantaba? Es la pregunta que me gustaría hacer, si tuviera la oportunidad, a Jorge Lorenzo y a Dani Pedrosa. Sí, lo reconozco, es una pregunta con un poco de mala leche y, a lo mejor, alguno de los dos me contestaría eso de: ¿Otra vez? También podría pasar que no les gustase mi pregunta y no me contestasen... no lo sé, pero yo ya la habría hecho. Marc Màrquez ha vuelto de las vacaciones como las comenzó, demostrando que, en estos momentos, está en mejor forma que el resto.

A la piscina (III) / En la piscina (III)

Ja s'ha acabat Barcelona 2013!! Han estat quinze dies de feina dura però m'ho he passat francament bé!! He conegut gent i he tingut l'oportunitat de veure passar pel meu costat als reis i les reines de la natació mundial. Uns reis i reines que aixequen passions i com tots, n'hi ha que són més simpàtics i n'hi ha que ho són menys. N'hi ha que es fan fotos amb tothom i signen tots els autògrafs que convingui i n'hi ha que es neguen a fer-se fotos dient que no van pentinades; n'hi ha que regalen el casquet o, fins i tot algun xop (la mascota del Mundial) i n'hi ha que fan un regal però per darrera ve algú de la federació i el pobre voluntari que havia rebut el regal es queda sense perquè li pren. Sun Yang, Ryan Lochte, Camille Lacourt, Missy Franklin, Cate Campbell, Ruta Meilutyte, Yuliya Efimova, Mireia Belmonte, Katie Ledecky, Chad Le Clos, Cesar Cielo o Laszlo Czech (l'únic de tots ells a qui vaig tenir l'honor d'entrevistar sola) passaran a la història d'aquests mundials. 

¡¡Ya se ha acabado Barcelona 2013!! Han sido quince días de trabajo intenso pero me lo he pasado francamente bien. He conocido gente y he tenido la oportunidad de ver pasar a mi lado a los reyes y las reinas de la natación mundial. Unos reyes y reinas que levantan pasiones y, como todos, los hay que son más simpáticos y los hay que lo son menos. Algunos se hacen fotos con todo el mundo y firman todos los autógrafos que haga falta y otros se niegan a hacerse fotos, e incluso a firmar, alegando que no van bien peinadas; los hay que regalan un gorro o, incluso algún Xop (la mascota del Mundial) y los hay que hacen un regalo pero detrás suyo llega alguien de la federación y el pobre voluntario se queda sin el regalo recibido porque se lo quita. Sun Yang, Ryan Lochte, Camille Lacourt, Missy Franklin, Cate Campbell, Ruta Meilutyte, Yuliya Efimova, Mireia Belmonte, Katie Ledecky, Chad Le Clos, Cesar Cielo o Laszlo Czech (el único a quien tuve el honor de entrevistar yo sola) pasaran a la historia de estos mundiales.

A la piscina (II) / En la piscina (II)

Ha arribat la natació!! La situació a la piscina del Sant Jordi ha canviat, i molt. La zona mixta és com una ONU on conviuen periodistes de moltíssimes nacions. S'ha acabat, com passava a la sincronitzada, això de que els esportistes es parin davant dels voluntaris encarregats de les entrevistes a peu de piscina, les anomenades flash quotes. Això sí, el que no ha canviat és la desfilada de cracks, autèntics cracks, i en aquest cas, puc afirmar que són cracks dins i fora de la piscina.

¡Ha llegado la natación!!! La situación en la piscina del Sant Jordi ha cambiado y mucho. La zona mixta es como una ONU donde conviven periodistas de muchísimas naciones. Se ha acabado, como pasaba con la sincronizada, eso de que los deportistas se paren delante de los voluntarios encargados de las entrevistas a pie de piscina, las llamadas flash quotes. Eso sí, lo que no ha cambiado es el desfile de cracks, auténticos cracks, y este caso, puedo afirmar que son cracks dentro y fuera de la piscina.

A la piscina / En la piscina

Com a bona lleidatana i també com a bona amant dels esports sempre he mirat per la tele, de lluny i amb una mica d'enveja els grans esdeveniments esportius que acull Barcelona cada cert temps. Bé, amb una mica d'enveja no, amb molta enveja!! No és que Lleida no sigui seu de grans esdeveniments, hem tigut partits de competició europea de bàsquet i hoquei, una eliminatòria de Copa Davis, una Supercopa d'handbol o una Final Four de futbol sala, el que passa és que les comparacions són odioses i més si aquests esdeveniments es comparen amb Mundials d'atletisme, natació, semifinals de Champions League de futbol. Tot això em porta al títol: no és que estigui a la piscina, que ja m'agradaria amb la calor que fa, el fet és que, per primera vegada estic vivint un d'aquests esdeveniments en primera persona. Benvinguts als Mundials de Natació, benvinguts a BCN2013

Como buena leridana que soy y también como buena amante de cualquier deporte, siempre he mirado por la tele, de lejos y con un poco de envidia los grandes acontecimientos deportivos que llegan a Barcelona cada cierto tiempo. Bueno, sinceramente con un poco de envidia no, con mucha. Y no es que en Lleida no tengamos grandes acontecimientos, hemos tenido partidos de competición europea de baloncesto y hockey, una eliminatoria de Copa Davis, una Supercopa de balonmano o una Final Four de futbol sala, lo que passa es que las comparaciones son odiosas y más si estos acontecimientos se comparan con Mundiales de atletismo, natación, semifinales de Champions League de fútbol o unos Juegos Olímpicos. Todo esto me lleva a hablar del título: no es que esté en la piscina, ya me gustaría con el calor que hace, el hecho es que, por primera vez estoy viviendo uno de estos acontecimientos en primera persona. Bienvenidos a los Mundiales de Natación, bienvenidos a BCN2013.

És bó / Es bueno

Totalment prohibit dir que Marc Màrquez ha guanyat a Alemanya per les absències de Dani Pedrosa i de Jorge Lorenzo. Evidentment, no sóc tant ingènua com per no reconéixer que el fet que dos dels millors pilots del Mundial de MotoGP no hagin participat li ha facilitat les coses, però crec que ens ha demostrat moltes vegades que simplement és que és bó, molt bó.

Está totalmente prohibido decir que Marc Màrquez ha ganado en Alemania gracias a las ausencias de Dani Pedrosa y de Jorge Lorenzo. Evidentemente, no soy tan ingenua como para no reconocer que el hecho de que dos de los mejores pilotos del Mundial de MotoGP no hayan participado le ha facilitado las cosas, pero creo que nos ha demostrado muchas veces que simplemente es que es bueno, muy bueno.

Sense pla / Sin plan

SENSE PLA

Com diu la meva amiga @magielapelos, el nostre estimat Saül Craviotto guanya medalles i tothom es vol fer una foto amb ell, sobretot les noies però això és una altra història. Ara, això sí, quan toca pagar-li el que s'ha guanyat com a medallista olímpic, a Pequín i Londres, i com a home que dedica la major part de les hores a entrenar, tothom mira a un altre costat. No hi ha dret i és molt injust!!

És dels millors en el seu esport,el piragüisme, un esport dels anomenats minoritaris però que a Lleida tenen una gran tradició i ens han donat molts i molts èxits. Primer va haver de marxar de la ciutat per poder entrenar amb garanties, ciutat a la que torna sempre que pot i té uns dies lliures i que ara li reconeix la feina feta posant el seu nom al Centre de Piragüisme que està construint al barri de Pardinyes. Després va haver de marxar d'un club per fitxar per un altre, el Club Deportivo Canal, que li donava més serveis i millors condicions. 

Ara, onze mesos després de guanyar la seva segona medalla olímpica, la plata a Londres, ha hagut de prescindir del fisioterapeuta, tot i les hores que s'entrena al dia, perquè fa set mesos, segons ha reconegut ell mateix, que no cobra ni un euro del pla ADO. Un pla que ha de servir per ajudar als esportistes d'elit a dedicar-se a això que saben fer, entrenar i guanyar. O sigui, està sense pla i això ens hauria de fer reflexionar.

No és que ell no tingui un pla, sí que el té...participar al Mundial de l'agost i arribar als Jocs Olímpics del Brasil del 2016. Tot això després de tornar amb dues medalles dels Jocs del Mediterrani a Turquia fa només unes setmanes. El que no té són els diners del pla ADO i la situació no es pot allargar gaire perquè, de moment va tirant perquè diu que està motivat i té la seva altra feina, la de policia, però... 

Espero que no ho faci però si un dia convoca roda de premsa i diu que plega, que no pot més, llavors ens haurem de preguntar perquè ho fa. Si ho fa perquè està cansat d'entrenar o perquè està cansat de lluitar contra els factors externs. 

Esperem que la situació s'arregli i, de moment, també esperarem que pugui incrementar el número de medalles al seu palmarès. Ho haurà aconseguit amb el seu esforç i lluitant dins i fora l'aigua.

SIN PLAN

Mi amiga @magielapelos escribía el otro día una verdad como un templo. Nuestro querido Saül Craviotto gana medallas y todo el mundo quiere fotografiarse con él, sobre todo las chicas pero esa es otra historia y esta es una opinión personal... Ahora, eso sí, cuando toca pagarle lo que se ha ganado como medallista olímpico y como hombre que dedica la mayor parte de las horas a entrenarse, todos miran hacia otro lado. No hay derecho y es muy injusto.

¿Qué dicen los más ancianos del lugar?

Los más ancianos dicen que el verano, sin fútbol, no es lo mismo. Con todo mi cariño y amor, mi abuelo era igual, son de otra época y es prácticamente imposible hacerlos cambiar de opinión. Pero no tienen razón. Este fin de semana, por ejemplo, comenzaba con dos medallas para el piragüista Saül Craviotto, que nos esta mal acostumbrando a ganar y el día que no lo haga quizás lo criticaremos, y una espectacular carrera de MotoGP en el circuito de Assen con dos protagonistas que, ahora que nadie me escucha ni me lee, os diré que me vuelven loca: Marc Màrquez y Valentino Rossi. Una carrera que no vi pero de la que reclamaba información en cada vuelta a una sufridora hermana que me decía: pero si no ha pasado ni un minuto, por tanto, ¡¡no ha acabado la vuelta!!

Els més vells diuen...

Els més vells diuen que l'estiu, sense futbol, no és el mateix. Amb tot el meu carinyo i amor, el meu avi era igual, són d'una altra època i és pràcticament impossible fer-los canviar d'idea. Però no tenen raó. Aquest cap de setmana, per exemple, començava amb dues medalles per un piragüista lleidatà, Saül Craviotto, que ja ens té massa acostumats a guanyar, el dia que no ho faci potser el criticarem, i una espectacular carrera de MotoGP al circuit d'Assen amb dos protagonistes que, ara que ningú em sent ni em llegeix, em tornen boja: Marc Màrquez i Valentino Rossi. I un altre protagonista per una gesta, per mi discutible, Jorge Lorenzo. Una cursa que no vaig veure, però de la que reclamava informació a cada volta a una patidora germana que em deia: però si no ha passat un minut, per tant no han acabat la volta!!!

Benvinguts a la Seu d'Urgell

Els dos Goliats de l'esport, el futbol i el bàsquet, estan de vacances. Bé, ben bé de vacances no, perquè tot i que no hi ha Lliga, cada dia omplen la major part del temps i les pàgines dels mitjans d'informació. Avui presenten a Guardiola a Munic, demà a Carlo Ancelloti al Madrid. El Lleida Esportiu fitxa al seu primer reforç per la temporada vinent, Aitor Aldalur de l'Amorebieta... Però no tot s'acaba aquí. A la Seu d'Urgell ja ho tenen tot preparat per acollir el pròxim cap de setmana la tercera prova de la Copa del Món d'Eslàlom. Del 5 al 7 de juliol, més de 250 palistes de 32 països diferents ubicaran la capital de l'Alt Urgell al mapa.

Y ahora, ¿qué?

Dicen que las cosas se han de digerir y también que es mejor pensar en frío. Lo que pasa es que esta vez no hace falta mucho tiempo para saber que lo que ha hecho esta temporada el Lleida Esportiu es excepcional. Y no sólo a nivel deportivo, también a nivel social. A este nivel, el social, los futbolistas de esta plantilla han despertado a una población, la de Lleida, que hacía algunos años que dormía, no cien como la Bella Durmiente, pero algunos sí. A nivel deportivo, es verdad que duele caer eliminado en la tanda de penaltis, y mucho, pero creo que es el mejor reflejo de lo que ha sido este equipo durante todo el año: orgulloso, trabajador y luchador hasta el final. Y ahora, ¿qué?.

Amb el cap fred: I ara què?

Diuen que les coses s'han de pair bé i també que amb el cap fred es pensa millor. El que passa és que aquesta vegada tampoc no cal gaire temps per saber que el que ha fet enguany el Lleida Esportiu és una gesta i no només a nivell esportiu, també a nivell social. En aquest nivell, el social, els futbolistes d'aquesta plantilla han despertat a una població, la de Lleida, que feia alguns anys que dormia, no cent com la Bella Durment, però si uns quants. A nivell esportiu, tot i que fa mal, i molt, caure eliminats a la tanda de penals, crec que és el millor reflex del que ha estat l'equip enguany: orgullós, treballador i lluitador fins el final.  I ara, què?

Una altra vegada la mateixa història

És increïble però és veritat. Una altra vegada ha tornat a passar el mateix en el món del bàsquet. Els dos equips de la LEB que es van guanyar una plaça a l'ACB, Alacant i Burgos, s'han quedat sense l'ascens per una qüestió econòmica. Ha estat la mateixa ACB, una de les millors lligues del món, qui ha comunicat que ni l'ún, ni l'altre han pogut presentar l'aval d'1,8 milions d'euros imprescindibles si volien verificar l'ascens. I apa, una altra vegada a la LEB la temporada vinent. I l'ACB oferint les seves places a Lagun Aro i Manresa, els dos equips que, per demèrits esportius, havien perdut la categoria.

Ja han passat vint anys?

És veritat, fa vint anys celebràvem l'ascens del Lleida a la Primera Divisió. Encara no s'havia acabat el partit contra el Badajoz i la gent ja estava enfilada a les reixes, que llavors envoltaven tot el camp, esperant que l'àrbitre xiulés. Era el primer cop que molts lleidatans veien pujar el seu equip a la màxima categoria, l'última vegada era de més de 40 anys abans, i l'alegria era màxima. La gent presumia i s'enorgullia de ser lleidatana i del Lleida. I és que, amb la superpotència del Barça a cent i pocs quilòmetres, la situació del futbol a la capital del Segrià ha estat sempre complicada. L'ombra del gran club és allargada. Amb algunes diferències, la situació s'està repetint. La gent diu que és del Lleida, els joves es pregunten si els seus pares els deixaran anar a Jaen, es van omplir cinc autocars per anar a Leganés i, fins i tot, hi ha alguna bandera als balcons.

Tot és possible

"Amb el Marc tot és possible". Ho deia divendres després dels entrenaments lliures al circuit de Mugello, el gran Valentino Rossi, nou vegades campió del món, quan li preguntaven si Marc Màrquez, després de patir una esgarrifosa caiguda, estava descartat per lluitar per la victòria diumenge. Ho va repetir dissabte el General Manager de l'equip Honda, Livio Suppo, quan li van preguntar a on volia arribar Màrquez als últims classificatoris de dissabte tot i els cops i la fisura a l'espatlla. I és veritat, amb ell tot és possible. Avui, al Gran Premi d'Itàlia sortia sisè i ha caigut per una errada quan quedaven tres voltes i anava segon en solitari després d'haver avançat al seu company d'equip, Dani Pedrosa.

La rebel.lió dels petits

Els clubs més petits de Lleida estan desmarxats. Amb pressupostos minsos i pràcticament pagant per jugar o nomes per fer esport, han tingut el desvergonyiment de pujar de categoria. Qui ho diu que no es pot ascendir?? I tant que es pot. I més si les coses es fan bé com és el cas del CB Pardinyes, l'Handbol Pardinyes, el CB Lleida i l'Associació Lleidatana d'Handbol. Aquests dos últims, a més, amb la dificultat de ser clubs femenins, que no venen tant, per no dir gens.

Fins aviat amic

Estimat Juanjo,

el Dhaulagiri és on ara descanses però per mi sempre serà el maleït Dhaulagiri, la muntanya que se t'ha emportat. Tot i que sabiem que podia passar, fa molt mal. Ens tornarem a veure, estic convençuda.

La foto és del seu amic Jesús Calleja

Seguir somiant

Què voleu que us digui? No hi estic d'acord amb tots aquells que diuen que el resultat d'ahir al Camp d'Esports no és bó pel Lleida Esportiu. Què s'esperaven? Evidentement haver guanyat per cinc o sis gols de diferència seria millor, excel.lent, però com no s'han cansat de dir els que hi entenen, els tècnics i els jugadors, això és el play off d'ascens. Gairebé ningún guanya per molts gols de diferècia i els partits es defineixen pels petits detalls. L'important és que Lleida va tornar a vibrar amb un partit de futbol, com feia anys que no passava, i que el resultat permet seguir somiant almenys una setmana més.

Parlem de sort

Si he de ser franca, no hi crec gaire en la sort. No és que no existeixi, suposo que sí. El que passa és que penso que no et pots quedar aturat esperant-la. L'has de sortir a buscar i, tot i així, hi ha vegades que potser no la trobes. És a dir, la sort te l'has de guanyar amb treball, constància, habilitat, il.lusió, o el que sigui. I crec que això és el que ha fet el Lleida Esportiu enguany. Mai s'ha rendit, mai ha donat una pilota per perduda i la feina ha estat intensa.