Ja tornen a rodar les motos / Ya vuelven a rodar las motos

He de reconèixer que ja tenia ganes de tornar a veure les motos rodar. I la veritat és que l'inici del Mundial m'ha agradat i molt. Veure els Màrquez, Rossi, Lorenzo, Pedrosa, les Ducati com a míssils... és tot un goig. Em pensava, no obstant, que les guerres de l'últim tram de la temporada passada s'haurien oblidat.... però no. Sabeu que us dic? Doncs que millor, que així serà tot més emocionant!! Això sí, si us plau una mica de seny i que ningú es faci mal.

Tengo que reconocer que ya tenía ganas de volver a ver rodar las motos. Y la verdad es que el inicio del Mundial me ha gustado, y mucho. Ver a los Màrquez, Rossi, Lorenzo, Pedrosa, las Ducati como missiles.... es un placer. Me pensaba, no obstante, que las guerras del último tramo de la temporada pasada se habrían dejado atrás... pero no. ¿Y sabeis que os digo? Que mejor, que así será más emocionante. Eso sí, por favor, un poco de cabeza y que nadie se haga daño.

A l'aigua no s'ofegaran / En el agua no se ahogarán

És el que dic sempre, el que més m'agrada de la meva feina és poder explicar històries, siguin del que siguin. Sí, ho sé, els esports són el meu punt feble, la nineta dels meus ulls... Però hi ha històries en qualsevol racó i moment d'aquesta vida. La d'avui va d'aigua, d'esports (com no) i de més de deu anys treballant en un esport minoritari

Siempre lo digo, lo que más me gusta de mi trabajo es explicar historias, sean de lo que sean. Sí, lo se, las deportivas son mis preferidas... Pero hay historias maravillosas en cualquier rincón y momento de esta vida. La de hoy va de agua, de deportes (como no) y de más de diez años trabajando en un deporte minoritario.

Una altra vegada els diners / Otra vez el dinero

Ja hi tornem a ser. La veritat és que m'he volgut esperar a escriure a tenir les dues versions del que és un mal endèmic al futbol. Els diners. Il.lusa de mi, em pensava que a Lleida no tornaríem a parlar de nòmines impagades, de deutes, de judicis... però sí. Què poc que dura l'alegria a casa del pobre.

Ya estamos otra vez. La verdad es que me he querido esperar para escribir a tener las dos versiones del que es un mal endémico del fútbol. El dinero. Ilusa de mi, me pensaba que en Lleida no volveríamos a hablar de nóminas impagadas, de deudas, de juicios... pero sí. La alegría dura poco en casa del pobre.