Desitjos / Deseos

Estimats Reixos Mags,
faig la carta una mica abans perquè agafo unes petites vacances i no vull que us arribi a darrera hora. Com que per Nadal sempre ens omplim la boca de bons desitjos, no és que la resta de l'any no ho desitgem és que no hi pensem, no seré jo la que no et demani salut, amor, pau (quina paraula tant bonica i com costa arribar-hi) i felicitat, sobretot felicitat.

Queridos Reyes Magos,
hago la carta un poco antes porque me voy unos días de vacaciones y no quiero que os llegue a última hora. Como por Navidad siempre nos llenamos la boca de buenos deseos, no es que durante el año no lo deseemos, es que simplemente no pensamos en ello, no seré yo la que no pida salud, amor, paz (que palabra tan bonita y cómo cuesta llegar a ella) y felicidad, sobre todo felicidad.

El mal perdre / Mal perder

Vagi per endavant que volia que el Mundial el guanyés Valentino Rossi. I posats a fer confessions, dir també que encara estic astorada. No surto d'un ensurt que ja m'enduc un altre. Sinzerament, no m'esperava aquest mal perdre d'un pilot tan gran com ell. Dec ser massa ingènua perquè pensava que una vegada baixés la bandera de la temporada, ja no hi hauria més declaracions, que la guerra s'aturaria fins al març.

He de confesar que quería que el Mundial lo ganase Valentino Rossi. Y puestos a confesarme, decir también que aún estoy en shock. No me he recuperado de un susto que ya me vuelven a asustar. Sinceramente, no me esperaba este mal perder de un gran piloto como él. Tengo que ser muy ingenua porque pensaba que cuando bajase la bandera a cuadros de la temporada ya no habría más declaraciones, que la guerra se pararía hasta marzo.

Mare meva / Madre mía

Mare meva!!! Si m'ho expliquen no m'ho crec. Sort que ho he vist en directe i, tot i així, he dubtat si veia el que creia que estava veient, i molt!!! No sóc mitòmana però reconec que, d'entre els pocs ídols que tinc, un d'ells és Valentino Rossi. I avui, s'ha equivocat, i molt!!.

¡¡¡Madre mía!!! Si me lo hubiesen explicado no me lo creo. Suerte que lo he visto en direct y, aún así, he dudado de si estaba viendo lo que creía, ¡y mucho!. No soy muy mitómana pero reconozco que, entre los pocos ídolos que tengo, uno de ellos es Valentino Rossi. Hoy se ha equivocado, ¡y mucho!

_______________________________________

I és que veient el Gran Premi de Malàisia no s'ha adormit ningú, i això que hem hagut de matinar una mica (ja m'enteneu, en diumenge i havent de treballar una mica més tard...). Han estat unes voltes intenses amb una catorzena d'avançaments entre Marc Màrquez i Valentino Rossi que busca aconseguir la seva desena corona mundial. Al final, jo crec que l'italià ha perdut el control, els nervis, com ho vulgueu dir..., ha tret el peu i ha tombat a Màrquez. Després d'algunes repeticions s'ha vist clar, res més a dir.

He de reconèixer, potser és que sóc massa ingènua, que pensava que en arribar al parc tancat després de fer tercer, darrera de Pedrosa i Lorenzo, diria que s'ha equivocat, que se li havia anat el cap. No, no ho ha dit, ha estat pitjor encara: "he canviat la trajectòria perquè estava perdent molt temps amb les avançaments i Màrquez se m'ha vingut a sobre..." Perdona? I perquè has reduït la velocitat? I perquè has mirat primer i després has fet un gest? I encara pitjor, perquè, després de soltar la cama encara t'has girat una vegada més per veure si Màrquez estava al terra?

Sí, Rossi ha perdut els nervis i amb aquesta acció, segurament ha perdut l'estima i l'admiració de moltíssims, milions i milions, dels seguidors que té. I el que per a mi és més important, ha perdut el respecte de la resta de pilots, tot i ser una llegenda viva, i també el d'un nou, de poc més de 20 anys i doble campió del món de MotoGP, que l'admirava i que a la seva habitació tenia pòsters i fotos seves (i això ho dic amb coneixement de causa).

Ha estat ell sol qui s'ha ficat en aquest embolic. Dijous provocava Màrquez amb les seves declaracions, intentant passar-li pressió a ell. Ja aquell dia, o al següent, no me'n recordo, li deia a una amiga que era una estratègia, que volia implicar Màrquez per mirar d'aturar Lorenzo. Es va equivocar. El de Cervera ha demostrat moltes vegades que no s'arronsa i que és tot un senyor responent a la pista. Avui, fins al moment fatídic de la cama, la lluita era dura però legal i el 46, il dottore, ha estat qui ha comés l'error.

Punt a part és la sanció. Crec que la direcció de carrera ha estat una mica covarda. Ha sancionat amb tres punts al carnet sabent que ja en tenia un i que això provocaria que sortís últim a València. Així es renta les mans i els hi diu a Lorenzo, Màrquez i Rossi, i Pedrosa que s'ha afegit en aquestes últimes curses, "ja us ho fareu nois". 

Amb tot això, la pregunta és: es mereix Rossi ser el campió d'aquest mundial? La meva germana amb qui comento les curses tot i que ella viu a Canàries i jo a Lleida, diu que no. Jo estic massa dolguda per pensar-hi i pronunciar-me.

__________________________________________

Viendo el Gran Premio de Malasia no se ha dormido nadie, y eso que hemos madrugado un poco (ya me entendeis: domingo, trabajando un poco más tarde...). Han sido unas vueltas intensas con catorce adelantamientos entre Marc Màrquez y Valentino Rossi que busca su décima corona mundial. Al final, creo que el italiano ha perdido el control, los nervios, como lo querais llamar... ha sacado la pierna y ha tirado al suelo a Màrquez. Después de algunas repeticiones se ha visto claro, no hay más que hablar.

Tengo que reconocer, quizás es que soy un poco ingenua, que pensaba que tras llegar al parque cerrado después de ser tercero, tras Pedrosa y Lorenzo, diría que se ha equivocado, que había perdido la cabeza. No, no ha dicho eso, ha sido peor aún: "he cambiado la trayectoria porque estaba perdiendo mucho tiempo con los adelantamientos y Màrquez se me ha tirado encima..." ¿Perdona? ¿Y por qué has reducido la velocidad y después has hecho un gesto? Y aún peor, ¿por qué después de soltar la pierna aún te giras para ver si Màrquez seguía encima de la moto o estaba en el suelo?

Sí, Rossi ha perdido los nervios y con esta acción, seguramente ha perdido la estima y la admiración de muchísimos, millones y millones, de los seguidores que tiene en todo el mundo. Y lo que para mi es más importante, ha perdido el respeto del resto de pilotos, a pesar de ser una leyenda viva, y también el de un nuevo, de poco más de 20 años y doble campeón mundial de MotoGP, que lo admiraba y que tenía en su habitación pósters y fotos suyas (y esto último lo digo con conocimiento de causa)

Ha sido él quien se ha metido solito en este follón. El jueves provocaba a Màrquez diciendo que quería perjudicarlo y beneficiar a Lorenzo, le intentaba pasar la presión al de Cervera. Ya ese día, o al siguiente, no me acuerdo, le decía a una amiga que era una estrategia para implicar al 93 en la lucha y parar a Lorenzo. Se equivocó. Màrquez ha demostrado muchas veces que no se esconde ni se acobarda, que es todo un señor y que, generalmente, responde en la pista. Hoy, hasta el momento fatídico de la patada, la lucha era dura pero legal y el 46, il dottore, ha sido el que ha cometido el error. 

Punto y a parte es la sanción. Creo que dirección de carrera ha sido covarde. Han sancionado con tres puntos en el carnet a Rossi sabiendo que ya tenía uno y que eso provocaría que salga último en Valencia. Eso es lavarse las manos. Les está diciendo a Lorenzo, Màrquez y Rossi, y Pedrosa que se ha añadido en estas últimas carreras, "ya os apañareis chicos. Que sea lo que dios, o quien sea, quiera". 

Con todo esto la pregunta es: ¿se merece Rossi ser el campeón de este mundial? Mi hermana, con quien comento siempre las carreras aunque ella está en las Canarias y yo en Lleida, dice que no. Yo estoy muy dolida todavía para pensarlo y pronunciarme.

(Les fotos són del twtter oficial de Repsol @box_repsol i @mundodeportivo)

Rosa

Segurament, no us caldrà pensar gaire per trobar alguna persona, segurament dona, que hagi patit o estigui patint ara càncer de mama al vostre cercle de relacions. Ser periodista té molts aventatges, un d'ells és conèixer gent, i gent de tota mena, edat i condició. Una de les coses que més valoro és l'aspecte social de l'esport i gràcies a la meva feina, aquesta faceta la visc sovint.

Seguramente no necesitareis pensar mucho para encontrar alguna persona, seguramente mujer, que haya padecido o esté padeciendo cáncer de mama en vuestro círculo de relaciones. Ser periodista tiene muchas ventajas, una de ellas es conocer gente de toda clase, edad y condición. Una de las cosas que más valoro es el aspecto social del deporte y, gracias a mi trabajo, esta parte la vivo a menudo.

Estem segurs que el poder és de les dones? / ¿Seguro que el poder es de las mujeres?

Imagineu-vos que arribeu a casa i veieu que al senyor Twitter teniu set o vuit notificacions.... Et preguntes: què ha passat? O pitjor, què he fet? Obres, mires i veus que el motiu de les notificacions és que hi ha un diari que ha gosat fer una portada amb dones!!!! Què??? Amb dones?? Esportistes femenines a la portada?

Imaginad que llegais a casa y veis que al señor Twitter teneis siete u ocho notificaciones... Lo primero que haces es preguntarte: ¿qué ha pasado? O peor, ¿qué he hecho? Abres, miras y ves que el motivo de las notificaciones es que hay un diario que ha tenido el valor de hacer una portada ¡¡con mujeres!! ¿Qué? ¿Con mujeres? ¿Deportistas femeninas en portada?

La pilota roda / Rueda la pelota

Apa, ja hi tornem a ser. La pilota roda una temporada més al Camp d'Esports. Bé, rodar el que es diu rodar... Un any més el primer partit del Lleida Esportiu a casa s'ha convertit en tota una aventura. Una aventura que té com a protagonista una gespa molt malmesa, cada any pitjor, que molts dels jugadors de casa ni havien trepitjat, ni tan sols el dia de la seva presentació.

Ya estamos otra vez. La pelota rueda un año más por el Camp d'Esports. Bueno, rodar, lo que se dice rodar... Otro año más el primer partido del Lleida Esportiu en casa se ha convertido en toda una aventura. Una aventura con un protagonista especial como es un césped en muy malas condiciones, cada año peor, que muchos jugadores ni habían pisado, ni en su presentación.

Hi ha temps? / ¿Hay tiempo?

Avui no ho he aconseguit i no he trobat cap pàgina que se'm connectés correctament a alguna de les nombroses retransmissions que fan les cadenes que tenen els drets d'imatges del Mundial de MotoGP. Sí, ho sé, si pago les puc veure però, de moment, no és la meva intenció o sigui que, a seguir les curses a través de les pàgines oficials dels equips i els pilots. És el que he fet i, la veritat, és que m'hi  estic acostumant i he de dir que el meu cor i els meus nervis m'ho estan agraïnt... No pateixo tant. Dit això, la pregunta és ¿podem parlar de remuntada de Marc Màrquez?

Hoy no lo he conseguido y no he encontrado ninguna página que se me conectase a alguna de las numerosas retransmisiones que hacen las cadenas que tienen los derechos de imagen del Mundial de MotoGP. Sí, lo se, si pago las podría ver pero, de momento, no es mi intención, o sea que a seguir las carreras a través de las páginas oficiales de los equipos y los pilotos. Es lo que he hecho y, la verdad, es que mes estoy acostumbrando. He de decir que mis nervios y mi corazón me lo agradecen... no sufro tanta. Dicho esto, la pregunta es ¿podemos hablar de remontada de Marc Màrquez?

Quina feinada tindrem / Tendremos mucho trabajo

Sí, ho reconec, cada estiu em passa el mateix. Cada any penso que serà diferent però acaba passant que no trobo el temps per escriure. Primer hi ha les vacances, tot i que curtetes, em proposo desconnectar al màxim. Després, en arribar, el dia a dia del programa d'estiu de la Xarxa de Televisions Locals, el País Km0, m'absorveix gairebé al complert. I, com que tot s'ajunta, em trobo amb sorpreses com ascensos que no tenia controlats, els dels equips sèniors masculí i femení de l'Handbol Pardinyes, per exemple, que es sumen als ja coneguts com els del CECELL o el Balàfia Volei. Després de la sorpresa, la primera reacció és la de l'alegria i el pensament de: "molt bé, s'ho mereixen".

Sí, lo reconozco, cada verano me pasa lo mismo. Cada año pienso que será diferente, que me dedicaré más a escribir, pero no encuentro el tiempo. Primero están las vacaciones, como son cortas, me propongo desconectar al máximo. Después, al llegar, el día a día del programa de verano de la Xarxa de Televisions Locals, el País Km0, me absorve casi por completo. Y, como todo se junta, me encuentro un día cualquiera con sorpresas de ascensos que no tenía controlados, los de los equipos séniors masculino y femenino del Handbol Pardinyes, por ejemplo, que se suman a los ya conocidos como los del CECELL o el Balàfia Volei. Después de la sorpresa, la primera reacción es la de alegría y el pensamiento de : "muy bien, se lo merecen".

Polítiques de comunicació / Políticas de comunicación

Vagi per endavant que cadascú a casa seva fa el que vol i vagi per endavant també que d'opinions i punts de vista n'hi ha com els colors, de tota manera i per a tots els gustos. Dit això, parlem de les polítiques de comunicació. Què són? Doncs la manera que tenen les firmes, entitats i empreses d'arribar a l'opinió pública, de que la gent les conegui.

Digo de antemano que cada uno en su casa hace el que quiere y, vaya de antemano también que opiniones y puntos de vista los hay como los colores, de todas las maneras y para todos los gustos. Dicho eso, hablemos de las políticas de comunicación ¿qué son? Pues la manera que tienen las firmas, empresas y entidades de darse a conocer, de llegar a la opinión pública.

La invisibilitat de l'esport femení als grans mitjans

Una vegada passat l'ensurt de l'inici i de saber que havia de parlar en públic, he de reconéixer que m'ho vaig passar bé i que la II Jornada Dona i Esport de Lleida va ser interessant. Com que vaig estar molts dies amb mal de cap pensant què diria sobre la invisibilitat de l'esport femení als mitjans de comunicació nacional, he pensat que l'esforç mereixia quedar per escrit. Avui el tema és seriós i una mica llarg. Prometo penjar-ho també en castellà.

L'esport dels anònims / El deporte de los anónimos

He viscut un cap de setmana d'esport anònim. Aquell esport que no surt als grans mitjans, aquell esport que no provoca tertúlies però és un esport que m'encanta. Primer perquè la gent que el practica ho fa de tot cor i, segon per la gent que s'hi dedica, que també ho fa de tot cor i sense esperar res a canvi.

He vivido un fin de semana de deporte anónimo. Ese deporte que no llena páginas de diario ni minutos de televisión, es deporte que no provoca tertulias pero que es un deporte que a mi me encanta. Primero porque la gente que lo practica lo hace de corazón y segundo por la gente que se dedica, que también lo hace de corazón y sin esperar nada a cambio.

Quin inici!!! / ¡Qué inicio!

Mare meva, com ha començat el Mundial de motos. I no només a MotoGP, on el podi va ser totalment italià amb tot un veterà de 36 anys (sí, sí, Il dottore) donant lliçons a tota la jovenalla i amb una remuntada més de Marc Màrquez, que es va sortir a la primera corva i que va acabar cinquè. Què continuï així, que ens ho passarem en gran amb quatre o cinc pilots lluitant per guanyar a cada cursa. En Moto2, el mateix, les opcions són moltes i tots cometen errors, si no que li preguntin a Tito Rabat, i Àlex Màrquez ha començat el seu aprenentatge a la nova categoria. I què dir de Moto3, fins a setze o disset pilots van tenir opcions de guanyar... res més a dir.

Madre mía, como ha empezado el Mundial de motos. Y no sólo en MotoGP, donde el podio lo coparon tres italitanos, con un veterano de 36 años (sí, sí, Il dottore) dando lecciones a toda la juventud y con una remontada de Marc Màrquez, que se salió en la primera curva y que acabó quinto. Que siga así, que nos lo pasaremos bien con cuatro o cinco pilotos luchando por ganar cada carrera. En Moto2, lo mismo, las opciones son muchas y todos cometen errores, si no que le pregunten a Tito Rabat, y Àlex Màrquez, que ha empezado su aprendizaje en la nueva categoría, Y qué decir de Moto3, hasta dieciseis o diecisiete pilotos tuvieron opciones de ganar... no hay más que hablar.

A la butxaca / En el bolsillo

Ho han tornat a aconseguir. I no ha estat fàcil. Un altre estiu tumultuós, sense saber el futur, fitxatges a tota pressa i a última hora amb el que es tenia, senzillament no es podia fer res més. Però aquí estan... una altra vegada l'Actel Força Lleida, sí, Actel perquè ha estat una de les fites de la temporada, aconseguir un patrocinador principal, tornarà a estar al play-off pel títol de la lliga LEB. 

Lo han vuelto a conseguir. Y no ha sido fácil. Otro verano tumultuoso, sin saber el futuro... fichajes a toda prisa y a última hora con lo que se tenía porque sencillamente no se podía hacer nada más. Pero aquí están... otra vez el Actel Força Lleida, sí Actel porque este ha sido uno de los logros de la temproada, conseguir un patrocinador principal, volverá a disputar el plau-off por el título de la liga LEB.

Parlem d'homes i de dones, de dones i d'homes

No em considero una dona feminista radical, ni molt menys. No crec en la imposició de dones per decret llei en empreses, com ara acaba de fer el govern alemany, perquè crec que tothom s'ha de guanyar el lloc. Això sí, sí que crec que el món és encara molt desigual entre homes i dones. Nosaltres hem de demostrar tres vegades més la nostra vàlua i adjectius que aplicats a un home, com ambició, són positius, en les dones tenen una connotació diguem que, no tan positiva. Ara, també crec que moltes vegades, nosaltres mateixes ens mirem massa el melic i, en lloc d'intentar fer alguna cosa, ens queixem. S'ha de reivindicar, sí, però també s'ha d'actuar.

No me considero una mujer feminista radical, ni mucho menos. No creo en la imposición de mujeres por decreto ley en empresas, como ha hecho el gobierno alemán, porque creo que todo el mundo se tiene que ganar su posición por méritos propios. Eso sí, creo que el mundo es muy desigual entre hombres y mujeres. Nosotras tenemos que demostrar tres veces más nuestras capacidades y justificarnos por casi todo, y adjetivos que aplicados a los hombres son positivos, como ambicioso, para las mujeres tienen una connotación digamos que no tan positiva. También creo, no obstante que muchas veces, nosotras mismas nos tiramos piedras a nuestro tejado y, en vez de intentar hacer alguna cosa, nos quejamos. Tenemos que reivindicar, sí, pero también actuar.

Un món masclista? / ¿Un mundo machista?

Vagi per endavant la meva felicitació i la més profunda admiració per la Laia Sanz, la primera dona que ha acabat entre els deu primers de la general del que diuen és el ral.li més dur del món, el Dakar. És una autèntica crack perquè, tot i no tenir el plaer de coneixer-la, segur que ha hagut de lluitar més que els seus companys homes per arribar on està. El que deia, no la conec i no hi he parlat mai però recordo reportatges veient com es menjava un entrepà a la furgoneta mentres anava d'una competició a l'altra. Sinzerament, crec que ho ha tingut més difícil que qualsevol dels seus companys homes. 

Lo primero de todo es felicitar y expresar mi más profunda admiración para Laia Sanz, la primera mujer que ha acabado entre los diez primeros de la general del que dicen es el rally más duro del mundo, el Dakar. Es una auténtica crack porque, a pesar de no tener el placer de conocerla, seguro que ha tenido que luchar más que sus compañeros hombres para llegar donde está. Lo que decía, no la conozco y creo recordar que no he hablado nunca con ella pero recuerdo reportajes viendo como se comía un bocadillo en la furgoneta entre una competición y otra. Sinceramente, creo que lo ha tenido más complicado que cualquiera de sus compañeros hombres.

El món és dels valents? / ¿El mundo es de los valientes?

Ho sé, ho sé, et tinc molt abandonat estimat blog, prometo fer-te més cas a partir d'ara. És un dels meus propòsits d'any nou. Diu un proverbi grec, m'encanten les cultures clàssiques i sempre he dit que si tornés a aquest món no m'importaria tornar a la Grècia o la Roma antigues, que "mentre el tímid reflexiona, el valent va, triomfa i torna". També es diu que el món és dels valents, no ho sé, potser sí, però no seré jo qui ara faci una disertació sobre si és certa o no aquesta frase. El que sí que tinc clar és que em sembla molt valenta la decisió de l'ICG Software Lleida de no fitxar cap jugador per suplir el mínim de dos mesos que el seu golejador, l'Andreu Tomàs, estarà de baixa.

Lo sé, lo sé, te tengo muy abandonado querido blog, prometo hacerte más caso a partir de ahora. De hecho, es uno de mis propósitos de año nuevo. Dice un proverbio griego, me encantan las culturas clásicas y siempre he dicho que si volviera a este mundo no me importaría hacerlo a la Grecia o la Roma antiguas, que "mientras el tímido reflexiona, el valiente va, triunfa y vuelve". También se dice que el mundo es de los valientes, no lo sé, quizás sí, pero no seré yo la que ahora haga una disertación sobre si es cierta o no esta frase. Lo que sí que tengo claro es que me parece muy valiente la decisión del ICG Software Lleida de no fichar a ningún jugador para suplir el mínimo de dos meses que su goleador, Andreu Tomàs, estará de baja.