Els clubs més petits de Lleida estan desmarxats. Amb pressupostos minsos i pràcticament pagant per jugar o nomes per fer esport, han tingut el desvergonyiment de pujar de categoria. Qui ho diu que no es pot ascendir?? I tant que es pot. I més si les coses es fan bé com és el cas del CB Pardinyes, l'Handbol Pardinyes, el CB Lleida i l'Associació Lleidatana d'Handbol. Aquests dos últims, a més, amb la dificultat de ser clubs femenins, que no venen tant, per no dir gens.
I no oblidem el treball que tots ells fan amb la base i per promoure la pràctica esportiva entre els més petits. Ja ho diuen que una societat sana és una societat feliç i l'esport hi ajuda, i molt. Treballen amb seny i fa bastants anys que només gasten el que tenen, ni més ni menys. Els desplaçaments es fan en cotxes particulars dels jugadors i dels familars, no saben què és quedar-se a dormir a un hotel i, n'hi ha, que cada dia entrenen en un lloc diferent. Als mitjans surten poc i aconseguir patrocinadors és molt més complicat, per no dir pràcticament impossible. Però tot això no ha sigut un escull.
També tenen en comú que treballen la força de la unió i la pertinença a un grup.Tothom s'implica en el club. Aquests factors els han portat a un èxit sense precedents, que ha superat fins i tot als més optimistes.
Ara falta veure si podran assolir als despatxos aquestes categories que han guanyat a les pistes. La feina no és fàcil perquè alguns d'ells, la majoria, ja han hagut de fer mans i mànigues per poder disputar les diferents fases d'ascens, unes fases que sortien de pressupost. Sí, sí, garantit el grup i els jugadors sempre s'acaba en el mateix: els diners.
Si els aconsegueixen, el CB Pardinyes jugarà la temporada vinent a l'EBA, els dos equips grans de l'Handbol Pardinyes, a la Lliga Catalana i la Segona Catalana; el CB Lleida, a la Copa Catalunya i l'Associació, a la Plata Femenina.
Picar pedra també dóna fruits.
(La foto és de Pam Queraltó)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada