divendres, 30 d’agost del 2013

Torna el futbol al Camp d'Esports / Vuelve el fútbol al Camp d'Esports


"Aquest any tenim un aventatge molt gran i és que la gent ens coneix i li agrada què fem". Ho ha dit l'entrenador del Lleida Esportiu, Toni Seligrat, que es caracteritza per la seva sinceritat i per dir les coses a la cara, just abans del primer partit a casa de l'equip i després d'haver començat amb victòria davant el Nàstic. Ho ha dit en referència a l'afició. "Si som 10.000 estarem a dalt", és una altra de les seves frases i crec que té raó, molta raó. Després de dos mesos el futbol torna al Camp d'Esports i el meu dubte és: quin Camp d'Esports veurem? El de principis de la temporada passada? O el del final? Seguirà l'afició sent igual de crítica?  igual d'impacient? O haurà aprofitat l'estiu per acumular paciència per  si les coses no van com volen. I no serà perque el partit de diumenge no sigui atractiu. És el Reus de vells coneguts com Emili Vicente i José Gil, Asier i Álex Colorado, quatre persones que ho han donat tot pel Lleida.

"Este año tenemos una ventaja muy grande y es que la gente nos conoce y le gusta lo que hacemos". Lo ha dicho el entrenador del Lleida Esportiu, Toni Seligrat, que se caracteriza por su sinceridad y por decir las cosas a la cara, justo antes del primer partido en casa del equipo y después de haber empezado con una victoria contra el Nàstic. "Si somos 10.000 estaremos arriba", es otra de sus frases y creo que tiene razón, mucha razón. Después de dos meses el fútbol vuelve al Camp d'Esports y mi duda es: ¿qué Camp d'Esports veremos? ¿El de principios de la temporada pasada? ¿O el del final? ¿Seguirá la afición siendo igual de crítica? ¿Igual de impaciente? ¿O habrá aprovechado el verano para acumular paciencia por si las cosas no van como quieren?. Y no será porque el partido del domingo no tiene alicientes. Es el Reus de viejos conocidos como Emili Vicente y Jose Gil, Asier y Álex Colorado, cuatro personas que lo han dado todo por el Lleida.



Premiant l'esforç que va fer la plantilla durant tota la temporada i que va portar a la disputa de la fase d'ascens, l'afició es va bolcar al final de la temporada passada. Els desplaçaments van ser molt importants, tot i que l'últim va ser a Jaen, i el Camp d'Esports es va omplir com feia anys que no ho feia. En l'ambient es respirava que hi havia ganes de futbol de qualitat i potser fins i tot es va perdre aquell sentit de la insignificància que hi ha a Lleida per tenir Barcelona a poc més de 150 quilòmetres.

Ara han passat dos mesos i permeteu que, amb els anys d'experiència que tinc, sigui excèptica i tingui una mica de por respecte a com veurem el camp diumenge. M'agradaria equivocar-me però crec que, tot i que hi haurà més gent de la mitjana habitual, el camp no presentarà una entrada diguem increïble.  Repeteixo, espero equivocar-me, perquè, a més, seria una llàstima. I dic això estant convençuda que l'equip i el cos tècnic farà el possible per atreure la gran massa i que ho aconseguiran, ja ens han demostrat què saben fer i, enguany, de canvis n'hi ha hagut els justos. 

Una de les meves principals pors abans de l'estiu era com s'ho faria la directiva per mantenir el bloc i ho han aconseguit, FELICITATS. Això vol dir que la base ja hi és i que els vuit reforços, bons reforços perquè són homes amb experiència a la categoria, s'han d'adaptar a la resta que és un bloc totalment consolidat amb homes importants com Molo, Mata, Pau Bosch o Jesús Imaz i que coneix perfectament la manera de fer i desfer del tècnic. Del grup, el Tercer, no penso dir res!!! És el que hi ha i per pujar s'ha de guanyar a tothom, no?

De moment ells han fet el primer pas per tenir el vot de confiança guanyant el primer partit a casa del Nàstic. Molts, i m'incloc, hauriem firmat un empat abans de jugar-se l'enfrontament. Si això fos una partida d'escacs, que reconec que és un joc que no m'agrada gens, l'equip i el cos tècnic són les blanques i ja han mogut, ara toca a les negres: l'afició

I per cert, i per no perdre el costum de fer com una mena d'afegits a cada post: estic encantada amb el retorn de la Reial Societat a Europa!!!! Què bonic serà trepitjar Old Trafford i enfrontar-se a més al Shakthar Donetsk i el Bayern Leverkusen!!!



Premiando el esfuerzo que hizo la plantilla durante toda la temporada pasada y que llevó a la disputa de la fase de ascenso, la afición se entregó al Lleida Esportiu a finales de la temporada. Los desplazamientos fueron importantes, a pesar de que el último fue a Jaen, y el Camp d'Esports se llenó como hacía años que no pasaba. En el ambiente se respiraban las ganas de fútbol de calidad y se sentía el agradecimiento a un equipo que lo había dado todo. Incluso se llegó a perder ese sentido de insignificancia futbolística que hay en Lleida por tener Barcelona a poco más de 150 kilómetros.

Han pasado dos meses y permitid que, con los años de experiencia que tengo, sea escéptica y tenga un poco de miedo respecto a cómo veremos el campo el domingo. Me gustaría equivocarme pero creo que, a pesar de que habrá más gente que la media habitual, el campo no presentará una entrada digamos... increíble. Repito, espero equivocarme porque, además, sería una lástima. Y digo esto estando convencida que el equipo y el cuerpo técnico harán todo lo posible para atraer a las masas y que lo conseguirán porque ya nos han demostrado qué saben hacer y, este año, ha habido los cambios justos.

Una de mis principales preocupaciones durante el verano era cómo se lo haría la directiva para mantener el bloque conseguido, y lo han hecho, FELICIDADES. Eso quiere decir que la base ya esta hecha y bien cimentada y que los ocho refuerzos, buenos refuerzos porque son hombres con experiencia en la categoría, se tienen que adaptar al resto, totalmente consolidados y con hombres importantes como Molo, Mata, Pau Bosch o Jesús Imaz. Un grupo que, además, conoce la manera de hacer y deshacer del técnico. Del grupo, el Tercero, no quiero decir nada... Es lo que hay y si se quiere subir se tiene que ganar a todo el mundo, ¿no?.

De momento ellos han hecho el primer paso para tener un voto de confianza ganando el primer partido en casa del Nàstic. Muchos, y me incluyo, habríamos firmado un empate antes de jugarse. Si esto fuera una partida de ajedrez, que reconozco que es un juego que no me gusta nada, el equipo y el cuerpo técnico serían las fichas blancas y ya han movido. Ahora le toca a las negras: la afición.

Y por cierto, y para no perder la costumbre de hacer una post data en mis textos: ¡¡¡Estoy encantada con la vuelta de la Real Sociedad a Europa!!!! Qué bonito será pisar Old Trafford y enfrenarse además al Shakthar Donetsk y al Bayern Leverkusen!!!


(Les fotos són del Lleida Esportiu)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada