Ho reconec, he hagut de buscar en aquesta fantàstica, i també caòtica eina, que és internet on és Forte dei Marmi i suposo que els aficionats del seu equip d'hoquei hauran hagut de fer el mateix per ubicar Lleida. No és cap vergonya, de fet el mateix Wim Wenders també va buscar la nostra estimada ciutat a la wikipedia abans de venir a exposar les seves fotografies. Reconec que el que he descobert m'ha agradat, és una ciutat balneari al costat de Florència... en plena Toscana italiana. No, no estic planificant les meves vacances. Si he fet tota aquesta feina és per saber on hauran d'anar els components de l'ICG Software Lleida, el Llista de tota la vida, a jugar el seu pròxim partit de la Copa CERS. És el que té arribar als vuitens de final de la competició... que segueixes viatjant.
Lo reconozco, he tenido que buscar en esta fantástica, y también caótica herramienta, que es internet donde está Forte dei Marmi, y supongo que los aficionados de su equipo de hockey también habrán hecho lo mismo con Lleida. No es ninguna vergüenza, de hecho el mismo Wim Wenders también buscó donde estaba nuestra querida ciudad en la wikipedia antes de venir a exponer sus fotografías. Reconozco que lo que he descubierto me ha gustado, es una ciudad balneario al lado de Florencia... en plena Toscana italiana. No, no estoy planificando mis próximas vacaciones... Si he tenido tanta faena es para saber donde tendrán que desplazarse los componentes del ICG Software Lleida, el Llista de toda la vida, a jugar su próximo partido de la Copa CERS. Es lo que tiene llegar a los octavos de final de la competición... que sigues viajando.
Continuar viatjant costa diners, sí, però com diu el president del club, Enric Duch, a la mateixa vegada és una alegria molt gran perquè vol dir que continues endavant, que has superat el primer escull, en aquest cas l'equip alemany del Walsum. I, sense voler semblar frívola ara que hi ha tanta gent amb greus problemes econòmics, he de dir que crec que és una llàstima que un club i un equip que està fent bé les coses s'hagi de plantejar si disputa una competició europea pels diners de més que això suposa. "No ho podiem deixar escapar, feia molts anys que l'equip no es classificava i és un premi per a tothom", deia Duch, que afegia "però és veritat que és un problema afegit, i això que viatgem amb els mínims".
Això sí, també he de dir que penso que és un error que tots els equips de l'elit, siguin professionals o no, depenguin dels ajuts de les institucions per poder tirar endavant. És trist que les grans firmes s'impliquin tan poc en el món de l'esport, com en d'altres. Hi ha clubs i clubs. La majoria han viscut moments complicats, generalment per culpa seva perquè han estirat més el braç que la màniga. Però crec que ara això està canviant. No hi ha diners i s'està fent una gran tasca tant amb la base com amb els equips sèniors... amb gent de la casa, implicada amb l'equip, el club i la ciutat que els acolleix... i un d'ells és el Llista. Per això me'n alegro que, tot i que és un mal de cap, hagin triat disputar aquesta competició i passejar el seu nom i el de Lleida per tota Europa. Així, les següents vegades ningú no haurà de buscar on som a internet.
Per arribar fins a Forte dei Marmi, el Llista mirarà totes les opcions per la que serà una expedició mínima: anar en ferri i llogar furgonetes en arribar, avió i furgonetes... De moment, l'única opció descartada és anar en cotxes particulars sortin de Lleida per la llarga distància que hi ha. En fi, que se li gira feina al responsable econòmic... No voldria ser ell o ella.
I que consti que he deixat de banda la qüestió esportiva perque , tot i que confio, i molt, en aquesta plantilla, no sé tant d'hoquei com per valorar al Forte de la sèrie A-1 italiana, això també ho he trobat a internet. Això sí, l'entrenador, l'Albert Folguera els va igualar amb equips com el Porto, el Benfica o el Liceo (i aquests tres sí que els conec, almenys de nom) i com que ell en sap, i molt, d'hoquei li he de fer cas. "Ja veureu quin equip que tenen aquesta gent, són molt bons... tenen un cinc inicial de luxe", ens deia en acabar el partit a l'Onze de Setembre. Per tant, fent-li cas, he de creure que, sense renunciar a res, serà una eliminatòria molt complicada. I més si tenim en compte que la tornada es disputarà a casa seva... La resposta la tindrem a mitjans de gener, fins llavors... paciència i a gaudir de la Lliga.
Continuar viajando cuesta dinero, sí, pero como dice el presidente el club, Enric Duch, al mismo tiempo es una alegría muy grande porque quiere decir que sigues en competición, que has superado la primera piedra, en este caso, el Walsum alemán. Y, sin querer ser frívola ahora que hay tanta gente con graves problemas económicos, tengo que decir que creo que es una lástima que un club y un equipo que están haciendo las cosas bien se hayan de plantear si disputan una competición europea por el dinero de más que eso supone. "No podíamos dejar escapar la oportunidad, hacía muchos años que el equipo no se clasificaba y es un premio que todo el mundo se merece", decía Duch, que añadía "sí que es verdad que es un problema añadido, y eso que viajamos con lo mínimo".
Eso sí, también tengo que decir que pienso que es un error que todos los equipos de la élite, sean profesionales o no, dependan de las ayudas institucionales para poder seguir adelante. Es triste lo poco que las grandes firmas se implican en el mundo del deporte, como en otros sectores. Hay clubs y clubs. La mayoría de ellos han vivido momentos muy complicados, generalmente por su culpa porque estiraron más el brazo que la manga. Pero ahora creo que eso está cambiando. No hay dinero y se está haciendo un gran esfuerzo y un gran trabajo tanto con los equipos de la base como con los seniors... con gente de casa, implicada con el equipo, el club y la ciudad que los acoge... y uno de ellos es el Llista, sin duda. Por eso me alegro que, a pesar de que es un problema, escogiesen disputar la competición y pasear su nombre y el de Lleida por Europa. Así, otra vez nadie tendrá que buscar donde estamos por internet.
Para llegar hasta Forte dei Marmi, el Llista mirará todas las opciones para la que será una expedición mínima: ferri y alquiler de furgonetas a la llegada, avión y furgonetas... De momento lo único que han descartado es ir en coches particulares por la larga distancia. En fin, que el responsable económico tiene trabajo... no querría estar en su piel.
Y que conste que no he hablado de la cuestión deportiva porque, aunque confío y mucho en esta plantilla, no se tanto de hockey como para valorar al Forte de la serie A-1 italiana, eso también lo he encontrado en internet. Eso sí, el entrenador, Albert Folguera, igualó a los italianos a equipos como el Oporto, el Benfica o el Liceo (y a estos tres sí que los conozco, al menos de nombre) y como él sabe de esto, y mucho, le tengo que hacer caso. "Ya vereis que equipo tienen esta gente, son muy buenos... tienen un cinco inicial de lujo", nos decía al acabar el partido en el Onze de Setembre. Por tanto, le tengo que hacer caso y creer que, sin renunciar a nada, será un eliminatoria muy complicada y más teniendo en cuenta que la vuelta se juega en Italia... La respuesta la sabremos a mediados de enero, hasta entonces... paciencia y a disfrutar de la Liga.
(Les fotos són de la Pam Queraltó del Lleida Llista)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada