Vull ser de Cervera / Quiero ser de Cervera

Mare meva!!!! Reconec que hores d'ara m'agradaria ser de Cervera!!! I me'n alegro, i molt, per la Segarra, en general i Cervera, en particular. És el Far Far Far West de Catalunya però ara estan de moda gràcies a dos germans que, qui més qui menys, tothom ha vist créixer. D'aquí a un mes i mig, aproximadament, la ciutat pot tenir dos campions del món. Quina bogeria!!!

¡¡¡Madre mía!!! ¡¡Reconozco que en estos momentos me gustaría ser de Cervera!! Y me alegro, y mucho, por la Segarra, en general, y Cervera, en particular. Son el Far Far Far West de Catalunya pero ahora están de moda gracias a dos hermanos que, quien más quien menos, todo el mundo ha visto crecer y corretear por las calles. De aquí a un mes y medio, aproximadamente, la ciudad puede tener dos campeones del mundo. ¡¡Qué locura!!

Ja hi som tots / Ya estamos todos

Va que ja hi som tots!!! El símptoma evident que l'estiu s'acaba és quan tots els equips esportius comencen a posar-se en marxa i, hores d'ara, a Lleida pràcticament tots estan treballant. Que voleu que us digui, ja tenia ganes de tornar a aquests caps de setmana bojos on no saps si anar a l'Onze de Setembre, al Barris Nord, al Juanjo Garra o al Camp d'Esports. N'hi ha uns que ja estan en competició: el primer equip del Lleida Esportiu. Ai, que guanyaven 0-2 i van acabar empatant!!! Però tranquils!!! Això acaba de començar, paciència que la feina si es fa bé no té fronteres i sempre té recompensa!!

¡Va que ya estamos todos! El síntoma evidente de que se acaba el verano es cuando todos los equipos deportivos empiezan a ponerse en marcha y en estos momentos, en Lleida, prácticamente todos están trabajando. Qué quereis que os diga, ya tenía ganas de volver a los fines de semana locos donde no sabes si ir al Onze de Setembre, al Barris Nord, al Juanjo Garra o al Camp d'Esports. Hay unos que ya están en competición: el primer equipo del Lleida Esportiu. ¡¡Ay que ganaban 0-2 y acabaron empatando!! Pero tranquilos, esto acaba de empezar, paciencia que el trabajo si se hace bien no tiene fronteras y siempre tiene recompensa

La senyora cega que feia aquagym / La señora ciega que hacía aquagym

Avui no us parlaré ni de les deu victòries consecutives de Marc Màrquez, quin animal el tio ja no sé què més puc dir d'ell, ni del bronze als Mundials de Moscou del Saül Craviotto al K1-200. Ho sé, són fites importants del cap de setmana però avui us vull explicar una de les raons que fan que l'esport m'agradi tant. És la història d'una persona anònima, molt valenta: una senyora cega que fa aquagym.

Hoy no os hablaré ni de las diez victorias consecutivas de Marc Màrquez, qué animal el tio, ya no sé qué más decir de él, ni del bronce en los Mundiales de Moscú de Saül Craviotto en el K1-200. Lo sé, són gestas importantes del fin de semana pero hoy os quiero explicar una de las razones que hacen que el deprote me guste tanto. Es la historia de una persona anónima y muy valiente: una señora ciega que hace aquagym

Ja hi tornem a ser / Ya estamos otra vez

Els més vells del país, és a dir, els amants del futbol de tota la vida no han pogut dir aquest estiu allò de: "què farem sense futbol?". Hem tingut Mundial. Sí, d'acord, a l'altra punta de món (amb horaris no gaire habituals per nosaltres) i sense haver estat una competició gaire lluïda, amb només alguna pinzellada de bon futbol, justament de la selecció campiona, Alemanya. Ara però, això ja s'ha acabat... però tranquils: el futbol continua!!!! Tenim en marxa ja a la majoria dels equips de la Primera Divisió i també, al Lleida Esportiu. Un Lleida Esportiu que ha començat encara sense haver confeccionat la plantilla, l'última incorporació és la del migcampinta Valderrama cedit pel Sevilla, i amb baixes d'homes importants que s'havien fet un lloc entre l'afició. Els lleidatans Pere Milla i Jesús Imaz han marxat per buscar l'oportunitat a Segona A, igual que el golejador, Mata... Feina rai ara per als responsables del club.

Los más viejos, es decir, los amantes del fútbol de toda la vida, no han podido decir este veranos eso de: "¿qué haremos sin fútbol?". Hemos tenido Mundial. Sí, de acuerdo, en la otra punta del mundo (con horarios no muy habituales) y sin haber sido una competición muy vistosa, con sólo alguna pincelada de buen fútbol, justamente de la selección campeona, Alemania. Ara, eso ya se ha acabado... pero todo el mundo tranquilo: ¡el fútbol continúa!!! Tenemos en marcha ya a la mayoría de los equipos de la Primera División y también al Lleida Esportiu. Un Lleida Esportiu que ha comenzado sin haber acabado de confeccionar la plantilla, la última incorporación es la del centrocampista Valderrama cedido por el Sevilla, y con bajas de hombres importantes. Los leridanos Pere Milla y Jesús Imaz se han ido para buscar una oportunidad en Segunda A, igual que el goleador, Mata... Ahora el trabajo es para los responsables del club.

Vuit de vuit... res més a dir / Ocho de ocho... nada más que decir

No diré res més, sóc incapaç. He de reconéixer que cada diumenge m'agafa de tot buscant a l'ordinador alguna plataforma on poder veure les curses de motos. Sí, ja sé que em podrieu dir que pagui però en aquests moments no està dins els meus pensaments... El que també és veritat és que aquest estrés i mala llet, perqué sí, també esdevé mala llet fins que trobo alguna que es vegi més, se'm passen en pic comença la cursa. Les exhibicions, diriem, enguany, de Marc Màrquez. Avui he acabat mirant el Gran Premi de la Catedral a Skysports Itàlia amb Loris Capirossi com a comentarista. Ves tú, he pogut practicar italià. Ha sigut l'expilot qui ha dit això de "vuit de vuit. No hi ha res més a dir".

No diré nada más, soy incapaz. Tengo que reconocer que cada domingo me enfado buscando en el ordenador alguna plataforma o canal donde poder ver las carreras de motos. Sí, ya se que me podríais decir que pague pero en estos momentos, no está en mi agenda... Lo que también es verdad es que el estrés y la mala leche, porque sí, también se convierte en mala leche hasta que no encuentro alguna que se vea bien, se me pasan cuando comienza la carrera. Las exhibiciones diríamos, este año, de Marc Màrquez. Hoy he acabado miando el Gran Premio de la Catedral en Skysports con Loris Capirossi como comentarista. Mira por donde he podido practicar italiano. Ha sido el expiloto quien ha dicho eso de "ocho de ocho. No hay nada más que decir".

El futbol és així / El fútbol es así

Ja em perdonareu que tituli amb una de les frases que més critiquem els periodistes i que més s'utilitza en el món del futbol però... realment és així. Ha dit Toni Seligrat en la roda de premsa de comiat que "el sentit comú és el menys comú dels sentits al futbol" i crec que té raó. Potser peco de sentimental però, realment, m'ha sabut greu que marxi així. I aquí és on entra el títol, el futbol és així. Un entrenador que ha classificat el Lleida Esportiu per al play-off els dos últims anys, que tenia un projecte fet a tres anys i, a qui, fa tres setmanes li van dir que estigués tranquil, no continuarà. Sense saber res del cert, he de dir que m'ho temia. Sí, perquè, de fet, en el moment en què estem, si un entrenador i un equip volen continuar junts renoven de seguida... Hi havia alguna cosa que ho endarreria tot i no feia bona pinta. Evidentment que el club pot fer el que cregui convenient i millor per l'equip, té dret, però també té dret Toni Seligrat a estar dolgut per les formes, tot i que ell diu que només es queda amb les coses bones.

Ya me perdonareis que titule por una de las frases que más criticamos los periodistas y que más se utiliza en el mundo del fútbol pero... es que realmente es así. Ha dicho Toni Seligrat en la rueda de prensa de despedida que "el sentido común es el menos común de los sentidos en el fútbol" y creo que tiene razón. Quizás peco de ser sentimental pero, realmente, me ha sabido muy mal que se marche así. Y aquí es donde entra el título, el fútbol es así. Un entrenador que ha clasificado al Lleida Esportiu para el play-off en los dos últimos años, que tenia un proyecto hecho a tres y, a quien hace tres semanas le dijeron que estuviese tranquilo, no continuará. Sin saber nada seguro, he de decir que me lo temia. Sí, porque, de hecho, en el momento en el que estamos, si un entrenador i un equipo quieren serguir juntos renuevan rápido... Había alguna cosa que lo atrasaba todo y no pintaba bien. Evidentemente, elclub puede hacer lo que crea conveniente, tiene derecho, pero también tiene derecho Toni Seligrat a estar dolido por las formas, a pesar de que él dice que sólo se queda con las cosas buenas.

Un any més / Un año más

Diumenge al migdia, Marc Màrquez es preparava per tornar a guanyar a MotoGP, conta les curses per victòries, aquesta última en terreny Valentino Rossi, i uns quants ens preparàvem per patir, tant sentimentalment, com físicament. En aquest segon cas, per la calor que fa a l'Onze de Setembre, on l'ICG Lleida juga els seus partits. Al final, aquest conte va tenir un final feliç i els lleidatans tornaran a jugar l'any vinent a la màxima categoria de l'hoquei patins. L'elit es guanya amb esforç i determinació i ells, en totes dues coses, són uns campions. Ara a gaudir del premi i a descansar.

El domingo al mediodía, Marc Màrquez se preparaba para volver a ganar en MotoGP, cuenta las carreras por victorias, esta última en terreno Valentino Rossi, y unos cuantos nos preparábamos para sufrir, tanto sentimentalmente, como físicamente. En este segundo caso por el calor que hace en el Onze de Setembre, donde el ICG Lleida juega sus partidos. Al final, este cuento también tuvo un final feliz y los leridanos volverán a jugar en la máxima categoría del hockey sobre patines. La élite se gana con esfuerzo y determinación y ellos, en las dos cosas, son unos campeones. Ahora a disfrutar del premio y a descansar.