dimarts, 3 de juny de 2014

Un any més / Un año más


Diumenge al migdia, Marc Màrquez es preparava per tornar a guanyar a MotoGP, conta les curses per victòries, aquesta última en terreny Valentino Rossi, i uns quants ens preparàvem per patir, tant sentimentalment, com físicament. En aquest segon cas, per la calor que fa a l'Onze de Setembre, on l'ICG Lleida juga els seus partits. Al final, aquest conte va tenir un final feliç i els lleidatans tornaran a jugar l'any vinent a la màxima categoria de l'hoquei patins. L'elit es guanya amb esforç i determinació i ells, en totes dues coses, són uns campions. Ara a gaudir del premi i a descansar.

El domingo al mediodía, Marc Màrquez se preparaba para volver a ganar en MotoGP, cuenta las carreras por victorias, esta última en terreno Valentino Rossi, y unos cuantos nos preparábamos para sufrir, tanto sentimentalmente, como físicamente. En este segundo caso por el calor que hace en el Onze de Setembre, donde el ICG Lleida juega sus partidos. Al final, este cuento también tuvo un final feliz y los leridanos volverán a jugar en la máxima categoría del hockey sobre patines. La élite se gana con esfuerzo y determinación y ellos, en las dos cosas, son unos campeones. Ahora a disfrutar del premio y a descansar.






Va ser un partit ple d'emocions, amb un Onze de Setembre, més o menys amb la mateixa gent de sempre. Deia el tècnic, Albert Folguera, que el públic és fred, però hi és. Un bon resum crec. En el cas d'aquest partit contra el Voltregà, a banda de l'emoció esportiva, hi havia també la sentimental. El fet de saber que era l'últim partit de tres dels jugadors a casa: Marsu, Moi Escudero i Carles Estrada. Tots tres, com la resta, ho han donat tot per l'equip i, qui més qui menys, pensava en poder dedicar-los-hi la permanència.

I així va ser, i mentres els jugadors s'abraçaven a la pista i tècnic i president s'ho miraven una mica apartats, els pensaments van començar a derivar cap a la pròxima temporada. Minuts després ja se sentia la frase de: "ara ja podem pensar en la pròxima temporada. Hem de suplir tres jugadors importantíssims i tenim molta feina", deia el president Enric Duch, que afegia "amb l'Albert hi haurà entesa ràpida i a més, sabem que si algú es coneix l'hoquei és ell. Se'n sortirà i fitxarà bé, però sap que no pedre'm el nord".

Perdre el nord, quants clubs l'han perdut i encara ara arrosseguen les conseqüències? Per sort, no és el cas del Llista actual. El primer equip funciona, i ho fa amb gent de casa. I els que no ho són, com si ho fossin. Deia Moi Escudero en acabar el partit que sempre portarà "a la familia de Lleida al seu cor". En mitja temporada s'ha fet seu un equip i sobretot s'ha fet seus als més petits del club, a qui entrena, entre ells el meu nebot Pau -i ara em perdonareu aquest afegit sentimental però ho he de dir...- que no para de parlar del Moi cap aquí el Moi cap allà. I la feina va ser meva per explicar-li que penjava els patins, que marxa... "A on?" em va dir. "I no vindrà més a entrenar-nos?".

Parlar dels petits em porta al segon punt que volia destacar. El club ho està fent amb el primer equip, que amb un pressupost justet és capaç de classificar-se per disputar competició europea i també de fer una Copa del Rei excel.lent en una ciutat entregada. Però el que crec més important és que les coses s'estan fent bé amb la base. Per cert, el responsable és el Marsu, l'altre dels jugadors que plega. Els petitets són moltíssims, pràcticament no caben a la pista els tres grups que s'entrenen dilluns i divendres, i els altres equips de la base també funcionen a la perfecció. A més, com a dona, m'encanta l'aposta que s'ha fet per l'hoquei femení amb el conveni amb el Vila-sana, un orgull.

Espero que la junta directiva sigui capaç de mantenir el bloc del primer equip i fer el parell d'incorporacions que volen fer. Quan una cosa funciona, perquè s'hauria de canviar? Els valors, deia el tècnic que la categoria s'ha mantingut per predisposició i per orgull, són importants i, pel que conec, al Llista n'hi ha. Els jugadors saben que estan en un club pobre però honest, on les persones són persones, no números. Per mi, una de les claus. En fi, ara a jugar l'últim partit de lliga i després a descansar amb la sensació de la feina ben feta perquè, com em deia un dels jugadors, "això es fa molt llarg".

ENHORABONA A TOTS!!!

----------------------------------------------------------



Fue un partido lleno de emociones, con un Onze de Setembre más o menos con la misma gente de siempre. Decía el entrenador, Albert Folguera, que el público es frío, pero está ahí. Un buen resumen, creo. En el caso del partido contra el Voltregà, a parte de la emoción deportiva, había también la sentimental. El hecho de saber que era el último partido en csa de tres de los jugadores: Marsu, Moi Escudero y Carles Estrada. Los tres, como el resto, lo han dado todo por el equipo y, quien más o quien menos, pensaba en poderles dedicar la permanencia.

Y así fue, y mientras los jugadores se abrazaban en la pista y el técnico y el presidente se lo miraban un poco apartados, los pensamientos empezaron a derivar hacia la próxima temporada. Minutos después ya se oía la frase de: "ahora ya podemos pensar en la próxima temporada. Tenemos que suplir a tres jugadores importantísimos y tenemos mucha faena", decía el presidente Enric Duch, que añadía "con Albert nos entenderemos pronto y, además, sabemos que si alguien conoce el mundo del hockey es él. Conseguirá fichar bien, pero sabe que no perderemos el norte".

Perder el norte, ¿cuantos clubs lo han perdido y aún ahora sufren las consecuencias? Por suerte, no es el caso del Llista actual, que si que arrastra consecuencias de anteriores juntas.  El primer equipo funciona, y lo hace con gente de la casa. Y los que no lo son, como si lo fueran. Decía Moi Escudero tras acabar el partidoque siempre llevará "a la família de Lleida en el corazón". En media temporada se ha hecho suyo un equipo y, sobre todo, a los más pequeños del club, a quien entrena, entre ellos a mi sobrino Pau -y ahora me perdonareis este añadido sentimental pero lo tengo que decir...- que no para de hablar de Moi por aquí, Moi por allá. Y el trabajo fue mío para explicarle que cuelga los paintes, que se va... "¿donde?", me dijo. "¿Y no vendrá más a entrenarnos?".

Hablar de los pequeños me lleva al segundo punto que quería destacar. El club lo está haciendo bien con el primer equipo, que con un presupuesto justito es capaz de clasificarse para disputar competición europea y también de hacer una gran Copa del Rey con una ciudad entregada. Pero lo que creo más importante es que las cosas se están haciendo bien con la base. Por cierto, el responsable es Marsu, otro de los jugadores que lo deja. Los más pequeños son muchísimos, prácticamente no caben en la pista los tres grupos que se entrenan los lunes y los viernes, y los otros equipos de la base también funcionan a la perfección. Además, como mujer, me encanta la apuesta que se ha hecho por el hockey femenino, con el convenio con el Vila-sana. Un orgullo.

Espero que la junta directiva sea capaz de mantener el bloque del primer equipo y hacer el par de incorporaciones que quieren hacer. Cuando una cosa funciona, ¿porqué cambiarla? Los valores, decía el técnico que la categoría se ha salvado por la predisposición, por trabajo y por orgullo, son importantes, y por lo que conozco, en el Llista, los hay. Los jugadores saben que están en un club pobre pero honesto, donde las personas son personas, no números. Para mi, una de las claves. En fin, ahora a jugar el último partido de Liga y después a descansar con la tranquilidad del trabajo bien hecho porque, como me decía uno de los jugadores: "esto se hace muy largo".

¡¡¡ENHORABUENA A TODOS!!



(Les fotos són de la Pam Queraltó @PamQueralto)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada