diumenge, 5 de febrer de 2017

"Dona ves a la cuina" / "Mujer vete a la cocina"


"Dona veste'n a la cuina", aquesta és la frase més desafortunada que aquesta jornada he sentit a l'Onze de Setembre durant el partit de la Divisió d'Honor Plata Femenina d'Handbol entre l'Associació Lleidatana i el Balonmano La Roca. La més desafortunada però no l'única. Feia més de dos mesos que no escrivia al blog però m'he posat tant nerviosa, i no només pel partit que s'ha decidit en l'últim minut, que no me'n puc estar.

"Mujer vete a la cocina", esta es la frase más desafortunada que esta jornada he oído en el Onze de Setembre durante el partido de la División de Honor Plata Femenina de Balonmano entre el Associació Lleidatana d'Handbol y el Balonmano La Roca. La más desafortunada pero no la única. Hacía más de dos mesos que no escribía en el blog pero me he puesto tant nerviosa, y no sólo por el partido que se ha decidido en el último minuto, que no he podido evitarlo.

diumenge, 13 de novembre de 2016

Què li passa al club? / ¿Qué le pasa al club?


L'altre dia ho parlàvem amb un company i amic de feina. Enguany, quan algú ens pregunta pel Lleida no ho fa pel primer equip. Tothom et diu: què passa al club? Estic convençuda que encara n'hi haurà més de sorpreses a la vessant social, per anomenar-la d'alguna manera.

El otro día lo comentábamos con un compañero y amigo de faena. Este año, cuando alguien nos pregunta por el Lleida no lo hace por el primer equipo. Todo el mundo te dice: ¿qué pasa al club? Estoy convencida de que aún tendremos más sorpresas en la parte social, por llamarla de alguna manera.


diumenge, 16 d’octubre de 2016

Give me 5!!!


Mai diguis mai. Una vegada més s'ha demostrat que la tenacitat, el treball i el saber estar porten a lloc. Estic segura que cap de nosaltres dubtava de que faria tot el possible ni de la seva victòria a Motegi però és clar, diferent era que els seus dos màxims rivals i els dos pilots que podien impedir-li la victòria del Mundial ni tan sols puntuessin. El Give Me 5 està aquest diumenge més d'actualitat que mai amb el cinquè títol Mundial de Marc Márquez, el tercer a la màxima categoria. Al seu talent s'hi han sumat els astres i les caigudes de Valentino Rossi i Jorge Lorenzo que, segurament, ningú s'esperava, li han donat el títol.

Nunca digas nunca. Una vez más se ha demostrado que la tenacidad, el trabajo y el saber estar llevan a algún sitio. Estoy segura que ninguno de nosotros dudaba de que haría todo lo posible, ni de su victoria en Motegi, pero claro, era muy diferente pensar que sus dos máximos rivales, los dos pilotos que le podían impedir ganar el título, se fueran por los suelos y ni puntuasen. El Give Me 5 está este domingo de moda con el quinto título Mundial de Marc Márquez, el tercero en la máxima categoría. A su talento se han sumado los astros y las caídas de Valentino Rossi y Jorge Lorenzo que, seguramente, nadie se esperaba, le han dado el título.



diumenge, 28 d’agost de 2016

I ja en van quatre / Y ya van cuatro


Són dotze anys al màxim nivell. Deia el dia de la seva rebuda a Lleida que ara necessita descansar psicològicament perquè ell mateix s'ha posat molta pressió en aquest darrer cicle olímpic. En el cas de Saül Craviotto aquests dotze anys al màxim nivell han donat fruits en forma de quatre medalles: dos ors, una plata i un bronze. Hagués pogut passar que els premis en forma de medalla no haguessin arribat i llavors i com que l'esport és així de cruel, potser Saül Craviotto no seria tan conegut. Seria un més dels esportistes de modalitats minoritàries que lluita per sobreviure al seu món.

Son doce años al máximo nivel. Decía el dia de su recibimiento en Lleida que necesita descansar psicológicamente porque él mismo ha sido quien se ha puesto mucha presión en este último ciclo olímpic. En su caso, estos doce años al máximo nivel han dado fruto en forma de cuatro medallas: dos oros, una plata y un bronce. Hubiera podido pasar, no obstante, que los premios en forma de medall no hubiesen llegado y entonces, como el deporte es así de cruel, seguramente Saül Craviotto no sería tan conocido. Sería uno más de los desportistas de modalidades minoritarias que lucha por sobrevivir en su mundo

diumenge, 14 d’agost de 2016

Les dones a Rio / Las mujeres en Rio



Tres dones, Mireia Belmonte, Maialen Chourraut i LydiaValentín, han donat les tres primeres medalles a la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Rio. Una dona, la judoka Majlida Kelmendi, ha aconseguit també la primera medalla olímpica, en el seu cas de la història del Kosovo. Moltes són les atletes femenines que estan fent un paper brillant al Brasil... Les seves actuacions es tracten igual que la dels homes?

Tres mujeres, Mireia Belmonte, Maialen Chourraut y LydiaValentín, han dado las tres primeras medallas a la delegación española en los Juegos Olímpicos de Rio. Una mujer, la judoka Majlida Kelmendi, ha conseguido también la primera medalla olímpica, en su caso de la historia de un país: Kosovo. Muchas son las atletas femeninas que estan haciendo un papel brillante en Brasil... ¿Sus actuaciones se tratan igual que las de los hombres?

diumenge, 26 de juny de 2016

La forma més cruel / La manera más cruel




Seré breu avui perquè encara cou, i molt. El Lleida Esportiu s'ha quedat a les portes de la Segona Divisió A de la manera més cruel: havent perdut només un partit del play-off, empatant l'eliminatòria i, als penals. No ho sé, sempre dic que l'emoció dels penals m'agrada però això sí, no quan hi ha el teu equip implicat. Trobo que s'hauria de buscar una altra manera de decidir una cosa tan important. 

Seré breve porque aún duele, y mucho. El Lleida Esportiu se ha quedado a las puertas de la Segunda División A de la manera más cruel: habiendo perdido sólo un partido de todo el play-off, empatando la eliminatoria y en los penaltis. Siempre digo que la emoción de los penaltis me gusta pero no cuando tu equipo está implicado. Creo que se tendría que buscar otra manera de decidir una cosa tan importante.

dilluns, 20 de juny de 2016

Aficionats de primera i aficionats de segona / Aficionados de primera y aficionados de segunda


Estic una mica farta del debat sobre el públic al Camp d'Esports i del fet que hi hagi qui pensa que hi ha aficionats amb més drets que altres. Ni quan les coses van bé podem estar tranquils, sempre hi ha d'haver alguna polèmica que està allà.

Estoy un poco cansada del debate sobre el público en el Camp d'Esports y del hecho de que haya quien piensa que hay aficionados con más derechos que los otros. Ni cuando las cosas van bien podemos estar tranquilos, siempre tiene que haber alguna polémica presente.