diumenge, 5 de febrer del 2017

"Dona ves a la cuina" / "Mujer vete a la cocina"


"Dona veste'n a la cuina", aquesta és la frase més desafortunada que aquesta jornada he sentit a l'Onze de Setembre durant el partit de la Divisió d'Honor Plata Femenina d'Handbol entre l'Associació Lleidatana i el Balonmano La Roca. La més desafortunada però no l'única. Feia més de dos mesos que no escrivia al blog però m'he posat tant nerviosa, i no només pel partit que s'ha decidit en l'últim minut, que no me'n puc estar.

"Mujer vete a la cocina", esta es la frase más desafortunada que esta jornada he oído en el Onze de Setembre durante el partido de la División de Honor Plata Femenina de Balonmano entre el Associació Lleidatana d'Handbol y el Balonmano La Roca. La más desafortunada pero no la única. Hacía más de dos mesos que no escribía en el blog pero me he puesto tant nerviosa, y no sólo por el partido que se ha decidido en el último minuto, que no he podido evitarlo.




Dos equips que es coneixen molt bé i que a la pista ho han donat tot, fins i tot, a vegades, al límit. A la grada, però, la història ha estat una altra. El crit de "ves a la cuina" l'ha fet un aficionat visitant d'un sector que s'ha passat el partit cridant, i no només per animar a les jugadores. També s'ha faltat el respecte als àrbitres, discutint una a una totes les decisions i no sempre de forma adequada.

Però és que part de l'afició lleidatana tampoc no se n'ha pogut estar. Al principi no, però veient la insistència dels visitants, una part ha començat a burlar-se'n imitant l'accent barceloní en els seus crits. Tot plegat un xou que ens hauríem d'haver estalviat. I el més trist de tot és que, en un moment determinat, l'afició del La Roca ha considerat que un crit de l'afició lleidatana els hi havia faltat el respecte i quan han demanat explicacions la seva justificació ha estat: "nosaltres a vosaltres no us hem faltat el respecte només als àrbitres"... Aquesta ha estat l'última de les baralles i aquí ja, els que tenen més seny han demanat calma amb més insistència.

Esperpèntic tot plegat. I un mal exemple tant per les jugadores del primer equip, ja dones i algunes d'elles mares, com per a tota la base que és fidel seguidora de les més grans. Pares, mares, padrines, tiets i tietes haurien de ser un exemple de comportament. Aquestes situacions no s'haurien de donar en cap pista ni en cap camp.

____________________________________________________

Dos equipos que se conocen muy y muy bien y que en la pista lo han dado todo, incluso a veces rozando el límite. En la grada, no obstante, la historia ha sido otra. El grito de "vete a la cocina" lo ha hecho un aficionado visitante de un sector que se ha pasado todo el partido chillando y no sólo para animar a las jugadoras. También se ha faltado el respeto a los árbitros, discutiendo una a una todas las decisiones... y no siempre de forma adecuada

Pero es que una parte de la afición leridana tampoc se ha quedado corta. Al principio no pero viendo la insistencia de los visitantes, una parte ha comenzado a burlarse de ellos imitando el acento barcelonés en sus gritos. Un espectáculo que nos podríamos haber ahorrado. Y lo más triste de todo es que, en un momento determinado la afición del La Roca ha considerado que un grito de la leridana les había faltado el respeto y cuando han pedido explicaciones su justificación ha sido: "nosotros a vosotros no os hemos faltado el respeto, sólo a los árbitros".... Esta ha sido la última de las batallas y aquí ya, los que tienen más cabeza, han pedido calma con más insistencia.

Esperpéntico. Y un mal ejemplo tanto para las jugadoras del primer equipo, ya mujeres y algunas de ellas madres, como para toda la base, fiel seguidora de las más mayores. Padres, madres, abuelos, abuelas y demás familiares tendrían que ser un ejemplo de comportamiento. Estas situaciones no se tendrían que dar en ninguna pista ni en ningún campo.

(Les fotos són de l'Associació Lleidatana d'Handbol)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada