dimarts, 17 de juny de 2014

El futbol és així / El fútbol es así



Ja em perdonareu que tituli amb una de les frases que més critiquem els periodistes i que més s'utilitza en el món del futbol però... realment és així. Ha dit Toni Seligrat en la roda de premsa de comiat que "el sentit comú és el menys comú dels sentits al futbol" i crec que té raó. Potser peco de sentimental però, realment, m'ha sabut greu que marxi així. I aquí és on entra el títol, el futbol és així. Un entrenador que ha classificat el Lleida Esportiu per al play-off els dos últims anys, que tenia un projecte fet a tres anys i, a qui, fa tres setmanes li van dir que estigués tranquil, no continuarà. Sense saber res del cert, he de dir que m'ho temia. Sí, perquè, de fet, en el moment en què estem, si un entrenador i un equip volen continuar junts renoven de seguida... Hi havia alguna cosa que ho endarreria tot i no feia bona pinta. Evidentment que el club pot fer el que cregui convenient i millor per l'equip, té dret, però també té dret Toni Seligrat a estar dolgut per les formes, tot i que ell diu que només es queda amb les coses bones.

Ya me perdonareis que titule por una de las frases que más criticamos los periodistas y que más se utiliza en el mundo del fútbol pero... es que realmente es así. Ha dicho Toni Seligrat en la rueda de prensa de despedida que "el sentido común es el menos común de los sentidos en el fútbol" y creo que tiene razón. Quizás peco de ser sentimental pero, realmente, me ha sabido muy mal que se marche así. Y aquí es donde entra el título, el fútbol es así. Un entrenador que ha clasificado al Lleida Esportiu para el play-off en los dos últimos años, que tenia un proyecto hecho a tres y, a quien hace tres semanas le dijeron que estuviese tranquilo, no continuará. Sin saber nada seguro, he de decir que me lo temia. Sí, porque, de hecho, en el momento en el que estamos, si un entrenador i un equipo quieren serguir juntos renuevan rápido... Había alguna cosa que lo atrasaba todo y no pintaba bien. Evidentemente, elclub puede hacer lo que crea conveniente, tiene derecho, pero también tiene derecho Toni Seligrat a estar dolido por las formas, a pesar de que él dice que sólo se queda con las cosas buenas.





Ha dit el president del club, Albert Esteve, que es necessitava un canvi d'aires, que estaven molt agraïts a Toni Seligrat i que la decisió havia estat difícil però s'havia pres pensant en el futur del club i perquè han cregut que era el més adient. Seligrat, per la seva banda, ha reconegut que està dolgut, que no ha tingut l'opció de renovar i que es volia quedar, Lleida era la seva primera i única opció. Ha anat més enllà i ha dit que fa tres setmanes, el president li va dir que estigués tranquil i també ha reconegut que el secretari tècnic, Jordi Esteve, li va dir que no tenia bones sensacions...

Un creuament de declaracions que demostren, una vegada més, dues coses. La primera que el món del futbol és molt volàtil i no es pot ser gaire sentimental i la segona que la paraula està en extinció en aquest esport. Cada any tenim més d'un exemple d'això, de la manca de paraula, dic. Com deia abans, evidentment que el club té dret a fer el que cregui convenient però també és cert que s'ha d'aprendre a diferenciar les relacions professionals amb les personals. A la feina s'hi va a treballar i si tens la sort de fer algún amic, doncs millor. I sobretot, com deia abans, cada vegada es cuiden menys, les formes...

Dit això i per no extendre'm gaire més, desitjar-li molta a sort a Toni Seligrat en la seva nova etapa, com li he dit a ell mateix, m'he divertit molt a les seves rodes de premsa. En el fet de si l'equip ha jugat bé o no, no m'hi fico, perquè els números parlen al seu favor. Dos anys a play-off i uns setzens de final de la Copa del Rei, com ell mateix ha recordat, crec que són un bagatge francament bó. A més, no es pot negar que els seus jugadors han lluitat fins al final en cada partit, ho han donat tot, com ja he dit més d'una vegada. Evidentment, i com a lleidatana, desitjar-li també molta sort al Lleida Esportiu i al nou entrenador que vindrà.

_____________________________________________

Ha dicho el presidente del club, Albert Esteve, que se necesitaba un cambio de aires, que estaban muy agradecidos a Toni Seligrat y que la decisión había sido difícil pero se había tomado pensando en el futur del club y porque han creído que era lo más adecuado. Seligrat, por su parte, ha reconocido que está dolido, que no ha tenido la opción de renovar y que se quería quedar, Lleida era su primera y única opción. Ha ido más allá y ha dicho que hace tres semanas, el presidente le dijo que estuviera tranquilo y también ha reconocido que el secretario técnico, Jordi Esteve, le dijo algún tiempo que no tenía buenas sensaciones.

Un cruce de declaraciones que demuestran, una vez más, dos cosas La primera es que el mundo del fútbol es muy volátil y que no se puede ser muy sentimental, y la segunda que la palabra están en extinción en este deporte. Cada año tenemos más de un ejemplo de esto, de la falta de palabra, digo. Como decía antes, evidentemente el club tiene derecho a hacer lo que crea conveniente pero también es cierto que se tiene que aprender a diferenciar las relaciones profesionales de las personales. Al trabajo se va a trabajar y si tienes la suerte de tener algún amigo, pues mejor. Y sobre todo, también es verdad que cada vez se cuidan menos las formas...

Dit això i per no extendre'm gaire més, desitjar-li molta a sort a Toni Seligrat en la seva nova etapa, com li he dit a ell mateix, m'he divertit molt a les seves rodes de premsa. En el fet de si l'equip ha jugat bé o no, no m'hi fico, perquè els números parlen al seu favor. Dos anys a play-off i uns setzens de final de la Copa del Rei, com ell mateix ha recordat, crec que són un bagatge francament bó. A més, no es pot negar que els seus jugadors han lluitat fins al final en cada partit, ho han donat tot, com ja he dit més d'una vegada. Evidentment, i com a lleidatana, desitjar-li també molta sort al Lleida Esportiu i al nou entrenador que vindrà.


Y dicho esto, y porque no me quiero extender mucho, desearle mucha suerte a Toni Seligrat en su nueva etapa, como le he dicho a él mismo, me he divertido mucho en sus ruedas de prensa. El hecho de si el equipo ha jugado bien o no, no me meto, porque los números hablan a favor de Seligrat y, soy de las que piensa que en 2ªB muchos milagros no se pueden hacer, y menos, si los objetivos son ambiciosos. Lo que importa es ganar. Dos años de play-off, y unos dieciseisavos de final de la Copa del Rey, como él mismo ha recordado, creo que són un balance francamente bueno. Además, no se puede negar que los jugadores han luchado hasta el final en cada partido, lo han dado todo, como ya he dicho más de una vez. Evidentemente, y como lleidatana, también desearle mucha suerte al Lleida Esportiu y al nuevo entrenador que vendrá.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada