dissabte, 28 de juny de 2014

Vuit de vuit... res més a dir / Ocho de ocho... nada más que decir


No diré res més, sóc incapaç. He de reconéixer que cada diumenge m'agafa de tot buscant a l'ordinador alguna plataforma on poder veure les curses de motos. Sí, ja sé que em podrieu dir que pagui però en aquests moments no està dins els meus pensaments... El que també és veritat és que aquest estrés i mala llet, perqué sí, també esdevé mala llet fins que trobo alguna que es vegi més, se'm passen en pic comença la cursa. Les exhibicions, diriem, enguany, de Marc Màrquez. Avui he acabat mirant el Gran Premi de la Catedral a Skysports Itàlia amb Loris Capirossi com a comentarista. Ves tú, he pogut practicar italià. Ha sigut l'expilot qui ha dit això de "vuit de vuit. No hi ha res més a dir".

No diré nada más, soy incapaz. Tengo que reconocer que cada domingo me enfado buscando en el ordenador alguna plataforma o canal donde poder ver las carreras de motos. Sí, ya se que me podríais decir que pague pero en estos momentos, no está en mi agenda... Lo que también es verdad es que el estrés y la mala leche, porque sí, también se convierte en mala leche hasta que no encuentro alguna que se vea bien, se me pasan cuando comienza la carrera. Las exhibiciones diríamos, este año, de Marc Màrquez. Hoy he acabado miando el Gran Premio de la Catedral en Skysports con Loris Capirossi como comentarista. Mira por donde he podido practicar italiano. Ha sido el expiloto quien ha dicho eso de "ocho de ocho. No hay nada más que decir".







La jornada ha sigut rodona. Els dos germans, per segona setmana consecutiva al calaix més alt del podi. De moment, de l'Àlex, podem dir que està aprenent ràpid, molt ràpid. I més si es té en compte que Moto3 és una categoria molt complicada per la gran quantitat de pilots que hi ha. El petit, però sembla que també ha agafat el ritme. A més, en un circuit com el d'Assen, on la pluja va i ve, acabar al podi és sempre un gran què. Em sembla que d'aquí a un temps estarem utilitzant per l'Àlex els mateixos adjectius que ja ens hem cansat d'utilitzar perl Marc.

La victòria de tots dos, a més, els converteix en els primers germans que guanyen dos grans premis consecutius de la història. Un rècord que, suposo, costarà molt de trencar-se per la dificultat que hi hagi germans a la mateixa vegada al campionat. A veure què passa.

La carrera de MotoGP ha estat de bojos. Canvis de motos, pluja en un sector del circuit però no en l'altre, pista ara mullada ara seca, Dovizioso en estat de gràcia... Però al final, s'ha imposat la lògica de les carreres d'aquesta temporada, una lògica que diu que Marc Màrquez guanya. Un Marc Màrquez que ha sortit molt bé i que ha celebrat el triomf, com no s'han cansat de repetir els comentaristes italians, a lo Valentino Rossi. I,per demostrar a tothom que continua millorant, com que ha guanyat en mullat, ha creuat la linea de meta nedant a sobre de la moto... Algún dia m'agradaria saber com són capaços de portar una moto sense les mans i els peus... és increïble, suposo que va amb el meu caràcter però no he pogut evitar pensar: "què fa? I si cau?". Això sí, passat l'ensurt del primer moment he rigut molt.

Ara toca esperar a veure què passarà a la següent cursa. Mentres, i no perquè vulgui fer envejar a ningú, diré que el blog queda uns dies tancat per vacances... Som a l'estiu, no?? Doncs això, estic oficialment de vacances.

______________________________________________

La jornada ha sido redonda. Los dos hermanos, por segunda carrera consecutiva, en el cajón más alto del podio. De momento, de Àlex, podemos decir que está aprendiendo rápido, muy rápido. Y más si se tiene en cuenta que Moto3 es una categoría muy complida por la gran cantidad de pilotos que hay, que se suma a las otras complicaciones está claro. El pequeño de los Màrquez, no obstante,  parece que ha cogido el ritmo. Además, en un circuito como el de Assen, donde la lluvia va y viene, estar en el podio siempre es un gran qué. Me parece que de aquí a un tiempo utilizaremos para Àlex los mismos adjetivos que ya nos hemos cansado de utilizar para Marc. 

La victoria de los dos, además, los convierte en los primeros hermanos que ganan dos grandes premios consecutivos de la historia. Un récord que, supongo, costará mucho romper por la dificultat de ver a hermanos al mismo tiempo en el campeonato. A ver qué pasará. 

La carrera de MotoGP ha sido de locos. Cambios de motos, lluvia en un sector del circuito pero no en el otro, pista ahora mojada ahora seca, Dovizioso en estado de gracia... Pero al final se ha impuesto la lógica de las carreras de la temporada, una lógica que dice que Marc Màrquez gana.  Un Marc Màrquez que ha salido muy bien y que ha celebrado el triunfo, como no se han cansado de repetir los comentaristas italianos, a lo Valentino Rossi. Y para demostrar a todo el mundo que continua mejorando, como ha ganado en mojado, ha cruzado la línea de meta nadando sobre la moto... Algún día me gustaría saber cómo son capaces de llevar una moto sin manos y sin pies... es increíble, supongo que va con mi carácter pero no he podido evitar pensar: "¿qué hace? ¿Y si se cae?". Eso sí, pasado el susto del primer momento, me he reído mucho. 

Ahora toca esperar a ver qué pasara en la siguiente carrera. Mientras, y no porque quiera dar envidia a nadie, decir que el blog se cierra unos días por vacaciones... Estamos en verano, ¿no? Pues eso, oficialmente de vacaciones.



(Les fotos són del compte oficial del Box Repsol i dels comptes oficials dels germans Màrquez)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada