Quina feinada tindrem / Tendremos mucho trabajo

Sí, ho reconec, cada estiu em passa el mateix. Cada any penso que serà diferent però acaba passant que no trobo el temps per escriure. Primer hi ha les vacances, tot i que curtetes, em proposo desconnectar al màxim. Després, en arribar, el dia a dia del programa d'estiu de la Xarxa de Televisions Locals, el País Km0, m'absorveix gairebé al complert. I, com que tot s'ajunta, em trobo amb sorpreses com ascensos que no tenia controlats, els dels equips sèniors masculí i femení de l'Handbol Pardinyes, per exemple, que es sumen als ja coneguts com els del CECELL o el Balàfia Volei. Després de la sorpresa, la primera reacció és la de l'alegria i el pensament de: "molt bé, s'ho mereixen".

Sí, lo reconozco, cada verano me pasa lo mismo. Cada año pienso que será diferente, que me dedicaré más a escribir, pero no encuentro el tiempo. Primero están las vacaciones, como son cortas, me propongo desconectar al máximo. Después, al llegar, el día a día del programa de verano de la Xarxa de Televisions Locals, el País Km0, me absorve casi por completo. Y, como todo se junta, me encuentro un día cualquiera con sorpresas de ascensos que no tenía controlados, los de los equipos séniors masculino y femenino del Handbol Pardinyes, por ejemplo, que se suman a los ya conocidos como los del CECELL o el Balàfia Volei. Después de la sorpresa, la primera reacción es la de alegría y el pensamiento de : "muy bien, se lo merecen".

Polítiques de comunicació / Políticas de comunicación

Vagi per endavant que cadascú a casa seva fa el que vol i vagi per endavant també que d'opinions i punts de vista n'hi ha com els colors, de tota manera i per a tots els gustos. Dit això, parlem de les polítiques de comunicació. Què són? Doncs la manera que tenen les firmes, entitats i empreses d'arribar a l'opinió pública, de que la gent les conegui.

Digo de antemano que cada uno en su casa hace el que quiere y, vaya de antemano también que opiniones y puntos de vista los hay como los colores, de todas las maneras y para todos los gustos. Dicho eso, hablemos de las políticas de comunicación ¿qué son? Pues la manera que tienen las firmas, empresas y entidades de darse a conocer, de llegar a la opinión pública.

La invisibilitat de l'esport femení als grans mitjans

Una vegada passat l'ensurt de l'inici i de saber que havia de parlar en públic, he de reconéixer que m'ho vaig passar bé i que la II Jornada Dona i Esport de Lleida va ser interessant. Com que vaig estar molts dies amb mal de cap pensant què diria sobre la invisibilitat de l'esport femení als mitjans de comunicació nacional, he pensat que l'esforç mereixia quedar per escrit. Avui el tema és seriós i una mica llarg. Prometo penjar-ho també en castellà.

L'esport dels anònims / El deporte de los anónimos

He viscut un cap de setmana d'esport anònim. Aquell esport que no surt als grans mitjans, aquell esport que no provoca tertúlies però és un esport que m'encanta. Primer perquè la gent que el practica ho fa de tot cor i, segon per la gent que s'hi dedica, que també ho fa de tot cor i sense esperar res a canvi.

He vivido un fin de semana de deporte anónimo. Ese deporte que no llena páginas de diario ni minutos de televisión, es deporte que no provoca tertulias pero que es un deporte que a mi me encanta. Primero porque la gente que lo practica lo hace de corazón y segundo por la gente que se dedica, que también lo hace de corazón y sin esperar nada a cambio.

Quin inici!!! / ¡Qué inicio!

Mare meva, com ha començat el Mundial de motos. I no només a MotoGP, on el podi va ser totalment italià amb tot un veterà de 36 anys (sí, sí, Il dottore) donant lliçons a tota la jovenalla i amb una remuntada més de Marc Màrquez, que es va sortir a la primera corva i que va acabar cinquè. Què continuï així, que ens ho passarem en gran amb quatre o cinc pilots lluitant per guanyar a cada cursa. En Moto2, el mateix, les opcions són moltes i tots cometen errors, si no que li preguntin a Tito Rabat, i Àlex Màrquez ha començat el seu aprenentatge a la nova categoria. I què dir de Moto3, fins a setze o disset pilots van tenir opcions de guanyar... res més a dir.

Madre mía, como ha empezado el Mundial de motos. Y no sólo en MotoGP, donde el podio lo coparon tres italitanos, con un veterano de 36 años (sí, sí, Il dottore) dando lecciones a toda la juventud y con una remontada de Marc Màrquez, que se salió en la primera curva y que acabó quinto. Que siga así, que nos lo pasaremos bien con cuatro o cinco pilotos luchando por ganar cada carrera. En Moto2, lo mismo, las opciones son muchas y todos cometen errores, si no que le pregunten a Tito Rabat, y Àlex Màrquez, que ha empezado su aprendizaje en la nueva categoría, Y qué decir de Moto3, hasta dieciseis o diecisiete pilotos tuvieron opciones de ganar... no hay más que hablar.

A la butxaca / En el bolsillo

Ho han tornat a aconseguir. I no ha estat fàcil. Un altre estiu tumultuós, sense saber el futur, fitxatges a tota pressa i a última hora amb el que es tenia, senzillament no es podia fer res més. Però aquí estan... una altra vegada l'Actel Força Lleida, sí, Actel perquè ha estat una de les fites de la temporada, aconseguir un patrocinador principal, tornarà a estar al play-off pel títol de la lliga LEB. 

Lo han vuelto a conseguir. Y no ha sido fácil. Otro verano tumultuoso, sin saber el futuro... fichajes a toda prisa y a última hora con lo que se tenía porque sencillamente no se podía hacer nada más. Pero aquí están... otra vez el Actel Força Lleida, sí Actel porque este ha sido uno de los logros de la temproada, conseguir un patrocinador principal, volverá a disputar el plau-off por el título de la liga LEB.

Parlem d'homes i de dones, de dones i d'homes

No em considero una dona feminista radical, ni molt menys. No crec en la imposició de dones per decret llei en empreses, com ara acaba de fer el govern alemany, perquè crec que tothom s'ha de guanyar el lloc. Això sí, sí que crec que el món és encara molt desigual entre homes i dones. Nosaltres hem de demostrar tres vegades més la nostra vàlua i adjectius que aplicats a un home, com ambició, són positius, en les dones tenen una connotació diguem que, no tan positiva. Ara, també crec que moltes vegades, nosaltres mateixes ens mirem massa el melic i, en lloc d'intentar fer alguna cosa, ens queixem. S'ha de reivindicar, sí, però també s'ha d'actuar.

No me considero una mujer feminista radical, ni mucho menos. No creo en la imposición de mujeres por decreto ley en empresas, como ha hecho el gobierno alemán, porque creo que todo el mundo se tiene que ganar su posición por méritos propios. Eso sí, creo que el mundo es muy desigual entre hombres y mujeres. Nosotras tenemos que demostrar tres veces más nuestras capacidades y justificarnos por casi todo, y adjetivos que aplicados a los hombres son positivos, como ambicioso, para las mujeres tienen una connotación digamos que no tan positiva. También creo, no obstante que muchas veces, nosotras mismas nos tiramos piedras a nuestro tejado y, en vez de intentar hacer alguna cosa, nos quejamos. Tenemos que reivindicar, sí, pero también actuar.