diumenge, 26 d’abril de 2015

L'esport dels anònims / El deporte de los anónimos


He viscut un cap de setmana d'esport anònim. Aquell esport que no surt als grans mitjans, aquell esport que no provoca tertúlies però és un esport que m'encanta. Primer perquè la gent que el practica ho fa de tot cor i, segon per la gent que s'hi dedica, que també ho fa de tot cor i sense esperar res a canvi.

He vivido un fin de semana de deporte anónimo. Ese deporte que no llena páginas de diario ni minutos de televisión, es deporte que no provoca tertulias pero que es un deporte que a mi me encanta. Primero porque la gente que lo practica lo hace de corazón y segundo por la gente que se dedica, que también lo hace de corazón y sin esperar nada a cambio.




El dia 6 de juny tenim tots una cita amb l'hoquei i la solidaritat, una altra de les parts de l'esport que m'encanta. El Lleida Llista i l'Ajuntament de Lleida organitzen el Torneig Joan Petit, un dia festiu on la capital del Segrià s'omplirà amb les escoletes d'hoquei de tots els equips de Catalunya. Per cert, falten voluntaris si algú no sap que fer aquell dia...

Una festa de l'esport per als més petits que té com a emblema una cullera, la que el nen protagonista, el Joan, el petit de la casa, utilitzava com a estic quan estava malalt de càncer a l'hospital. Els diners que es recullin aniran destinats a diferents estudis i projectes relacionats amb la lluita contra el càncer infantil, què més podem demanar? Fer esport i ajudar a nens i nenes, i les seves families, que estan patint. 

Encara parlant d'esport per a tothom i de solidaritat... trenta tres anys són els que ha complert la Cursa de Balàfia, ara dita Balàfia Aremi. Aquella festa de l'esport que va començar a organitzar el Juanjo Garra, que des de l'Himàlaia ens estarà vigilant a tots, i que ja és gairebé més vella que jo. Hi ha les curses habituals, de deu i de cinc quilòmetres, i també les infantils però també hi ha la d'un quilòmetre.

Ha estat una meravella veure les cares dels nois i noies, amb discapacitat o sense, que han pres la sortida. I les families que anaven totes juntes amb els més petits per donar la volta al bloc de pisos de davant del Centre Cívic de Balàfia. Fins i tot el temps els ha respectat en senyal de felicitació per la iniciativa, una iniciativa que any rera any agafa encara més embranzida, si pot ser, mantenint-se amb grans gegants com la Marató de Lleida o la Cursa de Bombers, tot un exemple també d'organització i de com apropar l'esport a la gent, que ningú es pensi que vull criticar. A cadascú lo seu.

Vagi des d'aquí el meu reconeixement a tots els que estan darrera, que any rera any treballen perquè la resta gaudim. 

__________________________________________________

El día 6 de junio tenemos todos una cita con el hockey y la solidaridad, otra de las reacciones del mundo del deporte que me encanta. El Lleida Llista y la Paeria organizan el torneo Joan Petit, un día festivo donde la capital del Segrià se llenará con las escuelas de hockey de todos los equipos de Catalunya. Por cierto, faltan voluntarios o sea que si alguien no sabe qué hacer aquel día.... 

Una fiesta del deporte para los más pequeños que tiene como símbolo una cuchara, la que el niño protagonista, Joan, el pequeño de la casa, utilizaba como stick cuando estaba enfermo de cáncer en el hospital. El dinero que se recoja irá destinado a diferentes estudios y proyectos relacionados con la lucha contra el cáncer infantil, ¿qué más podemos pedir? Hacer deporte y ayudar a los más pequeños y a sus famílias que lo están pasando mal. 

Aún hablando de deporte para todos y de solidaridad... treinta y tres años son los que ha cumplido la Cursa de Balàfia Aremi. Esa fiesta del deporte que empezó a organizar Juanjo Garra, que desde el Himalaya nos estará vigilando a todos, y que ya es casi más vieja que yo. Hay las carreras habituales, de diez y de cinco kilómetros, y también las infantiles, pero también hay una de un kilómetro. 

Ha sido una maravilla ver las caras de los chicos y chicas, con discapaciad y sin ella, que han tomado la salida. Y las famílias que iban todas juntas con los más pequeños para dar la vuelta al bloque de pisos de detrás del Centre Cívic de Balàfia. Incluso el tiempo los ha respetado en señal de felicitación por la iniciativa que, año tras año, se mantiene junto a grandes dinosaurios como la Marató de Lleida o la Cursa de Bombers. Y que conste que no hay ninguna crítica velada, que también son un ejemplo de organización y de acercar el deporte a la gente. 

Vaya desde aquí mi reconocimiento, humilde al fin y al cabo, hacia todos los que trabajan por estos actos y por todos los demás. Ellos trabajan y el resto disfrutamos.



(La foto del Joan Petit és de la Pam Queraltó @PamQueralto)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada