Sí, ho reconec, cada estiu em passa el mateix. Cada any penso que serà diferent però acaba passant que no trobo el temps per escriure. Primer hi ha les vacances, tot i que curtetes, em proposo desconnectar al màxim. Després, en arribar, el dia a dia del programa d'estiu de la Xarxa de Televisions Locals, el País Km0, m'absorveix gairebé al complert. I, com que tot s'ajunta, em trobo amb sorpreses com ascensos que no tenia controlats, els dels equips sèniors masculí i femení de l'Handbol Pardinyes, per exemple, que es sumen als ja coneguts com els del CECELL o el Balàfia Volei. Després de la sorpresa, la primera reacció és la de l'alegria i el pensament de: "molt bé, s'ho mereixen".
Sí, lo reconozco, cada verano me pasa lo mismo. Cada año pienso que será diferente, que me dedicaré más a escribir, pero no encuentro el tiempo. Primero están las vacaciones, como son cortas, me propongo desconectar al máximo. Después, al llegar, el día a día del programa de verano de la Xarxa de Televisions Locals, el País Km0, me absorve casi por completo. Y, como todo se junta, me encuentro un día cualquiera con sorpresas de ascensos que no tenía controlados, los de los equipos séniors masculino y femenino del Handbol Pardinyes, por ejemplo, que se suman a los ya conocidos como los del CECELL o el Balàfia Volei. Después de la sorpresa, la primera reacción es la de alegría y el pensamiento de : "muy bien, se lo merecen".
La següent reacció és parar-se a pensar una mica: "A veure, dos equips més en categories nacionals... i tots els d'elit que ja hi ha com el Força Lleida, el Lleida Llista i el Lleida Esportiu i els esportistes individuals de sempre, els Màrquez, i d'altres que comencen a despuntar com l'atleta Arnau Erta, medalla de bronze a l'estatal absolut de 110 tanques, o nedadors com la Paula Juste i el Ferran Julià". Quina és la conclusió? Doncs el primer que se'm passa pel cap és que els caps de setmana tindrem molta feina.
Els periodistes esportius serem a partir del setembre-octubre, quan hauran començat totes les competicions, com unes baldufetes que anirem d'un pavelló a un altre, d'una instal.lació esportiva a una altra. I si a sobre, com és el meu cas, entres en directe a programes de ràdio, semblarà que som omnipresents o que ens teletransportem com el Son Goku, potser passaré a dir al meu cotxe núvol Kinton.
Però sabeu què us dic? Que tenir molta feina m'agrada, i molt. Tot i que alguns ascensos, o permanències, s'han assolit als despatxos, demostren que els clubs lleidatans estan treballant bé, que les diferents federacions els tenen presents perquè, a banda de treballar amb els primers equips, hi ha una feina de base, de fer una mica de picapedrers. Tots ells recullen ara els fruits i alguns som uns privilegiats per poder-ho veure en directe.
Va, que comenci la temporada 2015-2016!!!
_________________________________________
La siguiente reacción es pensar: "Vamos a ver, dos equipos más en categorías nacionales... y todos los de élite que ya hay como el Força Lleida, el Lleida Llista o el Lleida Esportiu; i los deportistas individuales de siempre, los Màrquez, y otros que empiezan a despuntar como el atleta Arnau Erta, medalla de bronce en el estatal absoluto de 110 metros vallas, o nadadores como Paula Juste y Ferran Julià". ¿Qué conclusión sacamos? Lo primero que se me pasa por la cabeza es que los fines de semana tendremos mucho trabajo.
Los periodistas deportivos seremos a partir de septiembre-octubre, cuando habrán empezado todas las competiciones, como unas peonzas. Iremos de un pabellón a otro, de una instalación deportiva a otra. Y si encima, como es mi caso, entras en directo en programas de radio, parecerá que somos omnipresentes o que nos teletransportamos como Son Goku. Quizás pasaré a llamar a mi coche "nube Kinton".
¿Sabeis que os digo? Que tener mucho trabajo me gusta, y mucho. A pesar de que algunos de estos ascensos y permanencias se han conseguido en los despachos, demuestran que los clubes leridanos están trabajando bien, que las diferentes federaciones los tienen en cuenta porque, además de trabajar con los primeros equipos, hay un trabajo de base, en la cantera picando piedra. Ellos están recogiendo ahora sus frutos y algunos somos unos privilegiados por poderlo ver en directo.
¡¡¡Qué empiece la temporada 2015-2016!!!
(Totes les fotos són de les pàgines oficials dels clubs)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada