Viure a l'ombra / Vivir a la sombra

No ha de ser fàcil ser el germà petit d'un autèntic crack i més dificil encara si fas el mateix que ell. Mare meva, a Cervera encara deuen estar de festa i bojos preparant la doble festassa de dissabte vinent en honor a dos descarats Campions del Món. Viure a l'ombra de Marc Màrquez i, poc a poc i en silenci, anar fent la seva, és el que ha fet el germà petit. Si ets bó i acceptes consells del teu germà gran, el millor pilot de l'actualitat, pot comportar això, un altre Mundial per la casa. Fa alguns anys, algú em va dir que l'Àlex era tant bo com el Marc i que també se'n parlaria...

No ha de ser fácil ser el hermano pequeño de un auténtico crack y más difícil aún si haces lo mismo. Madre mía, en Cervera aún deben estar de fiesta y locos preparando la doble celebración del sábado que viene en honor a dos descarados Campeones del Mundo. Vivir a la sombre de Marc Màrquez y, poco a poco y en silencio, ir haciendo lo que debes es lo que ha hecho el hermano pequeño. Si eres bueno y aceptas consejos de tu hermano mayor y el mejor piloto en la actualidad puede suponer eso: otro Mundial para la familia. Hace algunos años, alguien me dijo que Àlex Màrquez era tan bueno como su hermano y que daría que hablar...

3+1 Campió del Món / 3+1 Campeón del Mundo

M'he pres un dia per reflexionar. Tranquils que no repetiré tos els rècords que Marc Màrquez ha batut o trencat o als grans pilots que ha igualat. Com deia a la seva samarreta: 3+1 campió del món. Sinzerament us he d'explicar que en lo primer que vaig pensar quan es va confirmar que revalidava el títol de MotoGP va ser en la seva mare, en la Roser. Sola, a Cervera, mirant les curses dels seus fills per la tele a casa mentre Els Comdals s'omplien amb nombrosos fans. Deia en una entrevista que vaig escoltar que no és supersticiosa però que no li agrada canviar coses que ha fet i que han sortit bé. I vaig pensar en ella i en la seva inmensa felicitat però a un munt d'hores d'avió del seu fill. Són aquestes felicitats en sol.litud que tots hem viscut en alguna ocasió i que costen molt d'explicar

Me he tomado un día para reflexionar. Tranquilos que no repetiré todos los récords que Marc Màrquez ha batido o ha roto o a los grandes pilotos que ha igualado. Como decía en la camiseta: 3+1 campeón del mundo. Sinceramente os he de reconocer que en lo primero que pensé cuando se confirmó que revalidaba el título de MotoGP fue en su madre, en Roser. Sola en Cervera, mirando las carreras de sus hijos por la tele, en casa, mientras en Els Comdals los fan se agrupaban y saltaban de euforia. Decía en una entrevista que escuché que no es supersticiosa pero que no le gusta cambiar las cosas que ha hecho y que han salido bien. Y pensé en ella y en su inmensa felicidad pero a un montón de horas de avión de su hijo. Son estas felicidades en solitario que todos hemos vivido en alguna ocasión y que cuestan muchísimo de explicar.

Estem segurs que els pilots són el més important? / ¿Estamos seguros de que los pilotos son lo más importante?

No acostumo a escriure sobre esports on no hi ha presència lleidatana, bé, ho vaig fer al Mundial de natació de Barcelona però perquè hi vaig ser com a voluntària, però avui no me'n puc estar després del que ha passat aquesta matinada-matí, hora catalana, al Japó. Per això em pregunto: segur que els pilots són el més important en esports com la Fòrmula 1 o les motos?

No acostumbro a escribir sobre deportes donde no hay presencia leridana, bueno, lo hice sobre el Mundial de natación de Barcelona pero porque estuve como voluntaria, pero hoy no me puedo contener después de lo visto esta madrugada-mañana en Japón. Por eso me pregunto: ¿seguro que los pilotos son lo más importante en deportes como la Fórmula 1 o las motos?

Vull ser de Cervera / Quiero ser de Cervera

Mare meva!!!! Reconec que hores d'ara m'agradaria ser de Cervera!!! I me'n alegro, i molt, per la Segarra, en general i Cervera, en particular. És el Far Far Far West de Catalunya però ara estan de moda gràcies a dos germans que, qui més qui menys, tothom ha vist créixer. D'aquí a un mes i mig, aproximadament, la ciutat pot tenir dos campions del món. Quina bogeria!!!

¡¡¡Madre mía!!! ¡¡Reconozco que en estos momentos me gustaría ser de Cervera!! Y me alegro, y mucho, por la Segarra, en general, y Cervera, en particular. Son el Far Far Far West de Catalunya pero ahora están de moda gracias a dos hermanos que, quien más quien menos, todo el mundo ha visto crecer y corretear por las calles. De aquí a un mes y medio, aproximadamente, la ciudad puede tener dos campeones del mundo. ¡¡Qué locura!!

Ja hi som tots / Ya estamos todos

Va que ja hi som tots!!! El símptoma evident que l'estiu s'acaba és quan tots els equips esportius comencen a posar-se en marxa i, hores d'ara, a Lleida pràcticament tots estan treballant. Que voleu que us digui, ja tenia ganes de tornar a aquests caps de setmana bojos on no saps si anar a l'Onze de Setembre, al Barris Nord, al Juanjo Garra o al Camp d'Esports. N'hi ha uns que ja estan en competició: el primer equip del Lleida Esportiu. Ai, que guanyaven 0-2 i van acabar empatant!!! Però tranquils!!! Això acaba de començar, paciència que la feina si es fa bé no té fronteres i sempre té recompensa!!

¡Va que ya estamos todos! El síntoma evidente de que se acaba el verano es cuando todos los equipos deportivos empiezan a ponerse en marcha y en estos momentos, en Lleida, prácticamente todos están trabajando. Qué quereis que os diga, ya tenía ganas de volver a los fines de semana locos donde no sabes si ir al Onze de Setembre, al Barris Nord, al Juanjo Garra o al Camp d'Esports. Hay unos que ya están en competición: el primer equipo del Lleida Esportiu. ¡¡Ay que ganaban 0-2 y acabaron empatando!! Pero tranquilos, esto acaba de empezar, paciencia que el trabajo si se hace bien no tiene fronteras y siempre tiene recompensa

La senyora cega que feia aquagym / La señora ciega que hacía aquagym

Avui no us parlaré ni de les deu victòries consecutives de Marc Màrquez, quin animal el tio ja no sé què més puc dir d'ell, ni del bronze als Mundials de Moscou del Saül Craviotto al K1-200. Ho sé, són fites importants del cap de setmana però avui us vull explicar una de les raons que fan que l'esport m'agradi tant. És la història d'una persona anònima, molt valenta: una senyora cega que fa aquagym.

Hoy no os hablaré ni de las diez victorias consecutivas de Marc Màrquez, qué animal el tio, ya no sé qué más decir de él, ni del bronce en los Mundiales de Moscú de Saül Craviotto en el K1-200. Lo sé, són gestas importantes del fin de semana pero hoy os quiero explicar una de las razones que hacen que el deprote me guste tanto. Es la historia de una persona anónima y muy valiente: una señora ciega que hace aquagym

Ja hi tornem a ser / Ya estamos otra vez

Els més vells del país, és a dir, els amants del futbol de tota la vida no han pogut dir aquest estiu allò de: "què farem sense futbol?". Hem tingut Mundial. Sí, d'acord, a l'altra punta de món (amb horaris no gaire habituals per nosaltres) i sense haver estat una competició gaire lluïda, amb només alguna pinzellada de bon futbol, justament de la selecció campiona, Alemanya. Ara però, això ja s'ha acabat... però tranquils: el futbol continua!!!! Tenim en marxa ja a la majoria dels equips de la Primera Divisió i també, al Lleida Esportiu. Un Lleida Esportiu que ha començat encara sense haver confeccionat la plantilla, l'última incorporació és la del migcampinta Valderrama cedit pel Sevilla, i amb baixes d'homes importants que s'havien fet un lloc entre l'afició. Els lleidatans Pere Milla i Jesús Imaz han marxat per buscar l'oportunitat a Segona A, igual que el golejador, Mata... Feina rai ara per als responsables del club.

Los más viejos, es decir, los amantes del fútbol de toda la vida, no han podido decir este veranos eso de: "¿qué haremos sin fútbol?". Hemos tenido Mundial. Sí, de acuerdo, en la otra punta del mundo (con horarios no muy habituales) y sin haber sido una competición muy vistosa, con sólo alguna pincelada de buen fútbol, justamente de la selección campeona, Alemania. Ara, eso ya se ha acabado... pero todo el mundo tranquilo: ¡el fútbol continúa!!! Tenemos en marcha ya a la mayoría de los equipos de la Primera División y también al Lleida Esportiu. Un Lleida Esportiu que ha comenzado sin haber acabado de confeccionar la plantilla, la última incorporación es la del centrocampista Valderrama cedido por el Sevilla, y con bajas de hombres importantes. Los leridanos Pere Milla y Jesús Imaz se han ido para buscar una oportunidad en Segunda A, igual que el goleador, Mata... Ahora el trabajo es para los responsables del club.