Torna el futbol al Camp d'Esports / Vuelve el fútbol al Camp d'Esports

"Aquest any tenim un aventatge molt gran i és que la gent ens coneix i li agrada què fem". Ho ha dit l'entrenador del Lleida Esportiu, Toni Seligrat, que es caracteritza per la seva sinceritat i per dir les coses a la cara, just abans del primer partit a casa de l'equip i després d'haver començat amb victòria davant el Nàstic. Ho ha dit en referència a l'afició. "Si som 10.000 estarem a dalt", és una altra de les seves frases i crec que té raó, molta raó. Després de dos mesos el futbol torna al Camp d'Esports i el meu dubte és: quin Camp d'Esports veurem? El de principis de la temporada passada? O el del final? Seguirà l'afició sent igual de crítica?  igual d'impacient? O haurà aprofitat l'estiu per acumular paciència per  si les coses no van com volen. I no serà perque el partit de diumenge no sigui atractiu. És el Reus de vells coneguts com Emili Vicente i José Gil, Asier i Álex Colorado, quatre persones que ho han donat tot pel Lleida.

"Este año tenemos una ventaja muy grande y es que la gente nos conoce y le gusta lo que hacemos". Lo ha dicho el entrenador del Lleida Esportiu, Toni Seligrat, que se caracteriza por su sinceridad y por decir las cosas a la cara, justo antes del primer partido en casa del equipo y después de haber empezado con una victoria contra el Nàstic. "Si somos 10.000 estaremos arriba", es otra de sus frases y creo que tiene razón, mucha razón. Después de dos meses el fútbol vuelve al Camp d'Esports y mi duda es: ¿qué Camp d'Esports veremos? ¿El de principios de la temporada pasada? ¿O el del final? ¿Seguirá la afición siendo igual de crítica? ¿Igual de impaciente? ¿O habrá aprovechado el verano para acumular paciencia por si las cosas no van como quieren?. Y no será porque el partido del domingo no tiene alicientes. Es el Reus de viejos conocidos como Emili Vicente y Jose Gil, Asier y Álex Colorado, cuatro personas que lo han dado todo por el Lleida.

És l'hora de l'esbarjo / Es la hora de salir al patio

Quan jo anava a l'escola, l'Escola Pública de Balàfia, per ser més exactes, una sirena ens avisava de l'hora de sortir al pati. Era l'hora de l'esbarjo, de menjar l'entrepà i de jugar a qualsevol cosa durant mitja hora. Llibres i sumes i restes, fora del cap per poder descansar una mica. Tinc molts bons records d'aquells moments. A Marc Màrquez no és una sirena qui l'avisa que és hora de sortir a jugar. El primer avís és una bandera i el segon uns semàfors vermells que s'apaguen. Després d'això, gas i a gaudir!!! Com ha dit el gran futbolista @3gerardpique, Jorge Lorenzo y Dani Pedrosa són bons, però el 93 és d'una altra galàxia. Bé, d'un altra galàxia no, de la Segarra. I sí, senyors de Mediaset, a la Segarra i a tota Lleida es mengen caragols. 

Cuando iba al colegio, al Colegio Público Balafia para ser más exactos, una sirena nos avisaba cuando era hora de salir al patio. Durante media hora, era el momento de comernos el bocadillo y de jugar a cualquier cosa. Tengo muy buenos recuerdos de esos momentos. En cuestión de patios, a Marc Màrquez no es una sirena la que le avisa de que es hora de salir a jugar. El primer aviso es una bandera y el segundo unos semáforos rojos que se apagan. Después de eso, ¡¡¡gas y a disfrutar!!!. Como ha dicho el gran futbolista @3gerardpique, Jorge Lorenzo y Dani Pedrosa son muy buenos pero el 93 es de otra galaxia. Bueno, de otra galaxia no, de la Segarra. Y sí, señores de Mediaset, en la Segarra y en toda Lleida se comen caracoles.

Ja hi tornem a ser?? / ¿Otra vez?

Què has pensat quan has vist que el 93 t'avançava? És la pregunta que m'agradaria fer a Jorge Lorenzo i a Dani Pedrosa si tingués l'oportunitat. Sí, ho reconec, és una pregunta amb una mica de mala llet i, pot ser, només pot ser, algun dels dos em contestaria això de: Ja hi tornem a ser? També podria passar que no els agradés i no em contestessin... no ho sé però jo ja l'hauria fet. I és que Marc Màrquez ha tornat de les vacances com les va començar, demostrant que, hores d'ara, està en millor forma que la resta.  

¿Qué has pensado cuando has visto que el 93 te adelantaba? Es la pregunta que me gustaría hacer, si tuviera la oportunidad, a Jorge Lorenzo y a Dani Pedrosa. Sí, lo reconozco, es una pregunta con un poco de mala leche y, a lo mejor, alguno de los dos me contestaría eso de: ¿Otra vez? También podría pasar que no les gustase mi pregunta y no me contestasen... no lo sé, pero yo ya la habría hecho. Marc Màrquez ha vuelto de las vacaciones como las comenzó, demostrando que, en estos momentos, está en mejor forma que el resto.

A la piscina (III) / En la piscina (III)

Ja s'ha acabat Barcelona 2013!! Han estat quinze dies de feina dura però m'ho he passat francament bé!! He conegut gent i he tingut l'oportunitat de veure passar pel meu costat als reis i les reines de la natació mundial. Uns reis i reines que aixequen passions i com tots, n'hi ha que són més simpàtics i n'hi ha que ho són menys. N'hi ha que es fan fotos amb tothom i signen tots els autògrafs que convingui i n'hi ha que es neguen a fer-se fotos dient que no van pentinades; n'hi ha que regalen el casquet o, fins i tot algun xop (la mascota del Mundial) i n'hi ha que fan un regal però per darrera ve algú de la federació i el pobre voluntari que havia rebut el regal es queda sense perquè li pren. Sun Yang, Ryan Lochte, Camille Lacourt, Missy Franklin, Cate Campbell, Ruta Meilutyte, Yuliya Efimova, Mireia Belmonte, Katie Ledecky, Chad Le Clos, Cesar Cielo o Laszlo Czech (l'únic de tots ells a qui vaig tenir l'honor d'entrevistar sola) passaran a la història d'aquests mundials. 

¡¡Ya se ha acabado Barcelona 2013!! Han sido quince días de trabajo intenso pero me lo he pasado francamente bien. He conocido gente y he tenido la oportunidad de ver pasar a mi lado a los reyes y las reinas de la natación mundial. Unos reyes y reinas que levantan pasiones y, como todos, los hay que son más simpáticos y los hay que lo son menos. Algunos se hacen fotos con todo el mundo y firman todos los autógrafos que haga falta y otros se niegan a hacerse fotos, e incluso a firmar, alegando que no van bien peinadas; los hay que regalan un gorro o, incluso algún Xop (la mascota del Mundial) y los hay que hacen un regalo pero detrás suyo llega alguien de la federación y el pobre voluntario se queda sin el regalo recibido porque se lo quita. Sun Yang, Ryan Lochte, Camille Lacourt, Missy Franklin, Cate Campbell, Ruta Meilutyte, Yuliya Efimova, Mireia Belmonte, Katie Ledecky, Chad Le Clos, Cesar Cielo o Laszlo Czech (el único a quien tuve el honor de entrevistar yo sola) pasaran a la historia de estos mundiales.

A la piscina (II) / En la piscina (II)

Ha arribat la natació!! La situació a la piscina del Sant Jordi ha canviat, i molt. La zona mixta és com una ONU on conviuen periodistes de moltíssimes nacions. S'ha acabat, com passava a la sincronitzada, això de que els esportistes es parin davant dels voluntaris encarregats de les entrevistes a peu de piscina, les anomenades flash quotes. Això sí, el que no ha canviat és la desfilada de cracks, autèntics cracks, i en aquest cas, puc afirmar que són cracks dins i fora de la piscina.

¡Ha llegado la natación!!! La situación en la piscina del Sant Jordi ha cambiado y mucho. La zona mixta es como una ONU donde conviven periodistas de muchísimas naciones. Se ha acabado, como pasaba con la sincronizada, eso de que los deportistas se paren delante de los voluntarios encargados de las entrevistas a pie de piscina, las llamadas flash quotes. Eso sí, lo que no ha cambiado es el desfile de cracks, auténticos cracks, y este caso, puedo afirmar que son cracks dentro y fuera de la piscina.

A la piscina / En la piscina

Com a bona lleidatana i també com a bona amant dels esports sempre he mirat per la tele, de lluny i amb una mica d'enveja els grans esdeveniments esportius que acull Barcelona cada cert temps. Bé, amb una mica d'enveja no, amb molta enveja!! No és que Lleida no sigui seu de grans esdeveniments, hem tigut partits de competició europea de bàsquet i hoquei, una eliminatòria de Copa Davis, una Supercopa d'handbol o una Final Four de futbol sala, el que passa és que les comparacions són odioses i més si aquests esdeveniments es comparen amb Mundials d'atletisme, natació, semifinals de Champions League de futbol. Tot això em porta al títol: no és que estigui a la piscina, que ja m'agradaria amb la calor que fa, el fet és que, per primera vegada estic vivint un d'aquests esdeveniments en primera persona. Benvinguts als Mundials de Natació, benvinguts a BCN2013

Como buena leridana que soy y también como buena amante de cualquier deporte, siempre he mirado por la tele, de lejos y con un poco de envidia los grandes acontecimientos deportivos que llegan a Barcelona cada cierto tiempo. Bueno, sinceramente con un poco de envidia no, con mucha. Y no es que en Lleida no tengamos grandes acontecimientos, hemos tenido partidos de competición europea de baloncesto y hockey, una eliminatoria de Copa Davis, una Supercopa de balonmano o una Final Four de futbol sala, lo que passa es que las comparaciones son odiosas y más si estos acontecimientos se comparan con Mundiales de atletismo, natación, semifinales de Champions League de fútbol o unos Juegos Olímpicos. Todo esto me lleva a hablar del título: no es que esté en la piscina, ya me gustaría con el calor que hace, el hecho es que, por primera vez estoy viviendo uno de estos acontecimientos en primera persona. Bienvenidos a los Mundiales de Natación, bienvenidos a BCN2013.

És bó / Es bueno

Totalment prohibit dir que Marc Màrquez ha guanyat a Alemanya per les absències de Dani Pedrosa i de Jorge Lorenzo. Evidentment, no sóc tant ingènua com per no reconéixer que el fet que dos dels millors pilots del Mundial de MotoGP no hagin participat li ha facilitat les coses, però crec que ens ha demostrat moltes vegades que simplement és que és bó, molt bó.

Está totalmente prohibido decir que Marc Màrquez ha ganado en Alemania gracias a las ausencias de Dani Pedrosa y de Jorge Lorenzo. Evidentemente, no soy tan ingenua como para no reconocer que el hecho de que dos de los mejores pilotos del Mundial de MotoGP no hayan participado le ha facilitado las cosas, pero creo que nos ha demostrado muchas veces que simplemente es que es bueno, muy bueno.