L'esport dels anònims / El deporte de los anónimos

He viscut un cap de setmana d'esport anònim. Aquell esport que no surt als grans mitjans, aquell esport que no provoca tertúlies però és un esport que m'encanta. Primer perquè la gent que el practica ho fa de tot cor i, segon per la gent que s'hi dedica, que també ho fa de tot cor i sense esperar res a canvi.

He vivido un fin de semana de deporte anónimo. Ese deporte que no llena páginas de diario ni minutos de televisión, es deporte que no provoca tertulias pero que es un deporte que a mi me encanta. Primero porque la gente que lo practica lo hace de corazón y segundo por la gente que se dedica, que también lo hace de corazón y sin esperar nada a cambio.

Quin inici!!! / ¡Qué inicio!

Mare meva, com ha començat el Mundial de motos. I no només a MotoGP, on el podi va ser totalment italià amb tot un veterà de 36 anys (sí, sí, Il dottore) donant lliçons a tota la jovenalla i amb una remuntada més de Marc Màrquez, que es va sortir a la primera corva i que va acabar cinquè. Què continuï així, que ens ho passarem en gran amb quatre o cinc pilots lluitant per guanyar a cada cursa. En Moto2, el mateix, les opcions són moltes i tots cometen errors, si no que li preguntin a Tito Rabat, i Àlex Màrquez ha començat el seu aprenentatge a la nova categoria. I què dir de Moto3, fins a setze o disset pilots van tenir opcions de guanyar... res més a dir.

Madre mía, como ha empezado el Mundial de motos. Y no sólo en MotoGP, donde el podio lo coparon tres italitanos, con un veterano de 36 años (sí, sí, Il dottore) dando lecciones a toda la juventud y con una remontada de Marc Màrquez, que se salió en la primera curva y que acabó quinto. Que siga así, que nos lo pasaremos bien con cuatro o cinco pilotos luchando por ganar cada carrera. En Moto2, lo mismo, las opciones son muchas y todos cometen errores, si no que le pregunten a Tito Rabat, y Àlex Màrquez, que ha empezado su aprendizaje en la nueva categoría, Y qué decir de Moto3, hasta dieciseis o diecisiete pilotos tuvieron opciones de ganar... no hay más que hablar.

A la butxaca / En el bolsillo

Ho han tornat a aconseguir. I no ha estat fàcil. Un altre estiu tumultuós, sense saber el futur, fitxatges a tota pressa i a última hora amb el que es tenia, senzillament no es podia fer res més. Però aquí estan... una altra vegada l'Actel Força Lleida, sí, Actel perquè ha estat una de les fites de la temporada, aconseguir un patrocinador principal, tornarà a estar al play-off pel títol de la lliga LEB. 

Lo han vuelto a conseguir. Y no ha sido fácil. Otro verano tumultuoso, sin saber el futuro... fichajes a toda prisa y a última hora con lo que se tenía porque sencillamente no se podía hacer nada más. Pero aquí están... otra vez el Actel Força Lleida, sí Actel porque este ha sido uno de los logros de la temproada, conseguir un patrocinador principal, volverá a disputar el plau-off por el título de la liga LEB.

Parlem d'homes i de dones, de dones i d'homes

No em considero una dona feminista radical, ni molt menys. No crec en la imposició de dones per decret llei en empreses, com ara acaba de fer el govern alemany, perquè crec que tothom s'ha de guanyar el lloc. Això sí, sí que crec que el món és encara molt desigual entre homes i dones. Nosaltres hem de demostrar tres vegades més la nostra vàlua i adjectius que aplicats a un home, com ambició, són positius, en les dones tenen una connotació diguem que, no tan positiva. Ara, també crec que moltes vegades, nosaltres mateixes ens mirem massa el melic i, en lloc d'intentar fer alguna cosa, ens queixem. S'ha de reivindicar, sí, però també s'ha d'actuar.

No me considero una mujer feminista radical, ni mucho menos. No creo en la imposición de mujeres por decreto ley en empresas, como ha hecho el gobierno alemán, porque creo que todo el mundo se tiene que ganar su posición por méritos propios. Eso sí, creo que el mundo es muy desigual entre hombres y mujeres. Nosotras tenemos que demostrar tres veces más nuestras capacidades y justificarnos por casi todo, y adjetivos que aplicados a los hombres son positivos, como ambicioso, para las mujeres tienen una connotación digamos que no tan positiva. También creo, no obstante que muchas veces, nosotras mismas nos tiramos piedras a nuestro tejado y, en vez de intentar hacer alguna cosa, nos quejamos. Tenemos que reivindicar, sí, pero también actuar.

Un món masclista? / ¿Un mundo machista?

Vagi per endavant la meva felicitació i la més profunda admiració per la Laia Sanz, la primera dona que ha acabat entre els deu primers de la general del que diuen és el ral.li més dur del món, el Dakar. És una autèntica crack perquè, tot i no tenir el plaer de coneixer-la, segur que ha hagut de lluitar més que els seus companys homes per arribar on està. El que deia, no la conec i no hi he parlat mai però recordo reportatges veient com es menjava un entrepà a la furgoneta mentres anava d'una competició a l'altra. Sinzerament, crec que ho ha tingut més difícil que qualsevol dels seus companys homes. 

Lo primero de todo es felicitar y expresar mi más profunda admiración para Laia Sanz, la primera mujer que ha acabado entre los diez primeros de la general del que dicen es el rally más duro del mundo, el Dakar. Es una auténtica crack porque, a pesar de no tener el placer de conocerla, seguro que ha tenido que luchar más que sus compañeros hombres para llegar donde está. Lo que decía, no la conozco y creo recordar que no he hablado nunca con ella pero recuerdo reportajes viendo como se comía un bocadillo en la furgoneta entre una competición y otra. Sinceramente, creo que lo ha tenido más complicado que cualquiera de sus compañeros hombres.

El món és dels valents? / ¿El mundo es de los valientes?

Ho sé, ho sé, et tinc molt abandonat estimat blog, prometo fer-te més cas a partir d'ara. És un dels meus propòsits d'any nou. Diu un proverbi grec, m'encanten les cultures clàssiques i sempre he dit que si tornés a aquest món no m'importaria tornar a la Grècia o la Roma antigues, que "mentre el tímid reflexiona, el valent va, triomfa i torna". També es diu que el món és dels valents, no ho sé, potser sí, però no seré jo qui ara faci una disertació sobre si és certa o no aquesta frase. El que sí que tinc clar és que em sembla molt valenta la decisió de l'ICG Software Lleida de no fitxar cap jugador per suplir el mínim de dos mesos que el seu golejador, l'Andreu Tomàs, estarà de baixa.

Lo sé, lo sé, te tengo muy abandonado querido blog, prometo hacerte más caso a partir de ahora. De hecho, es uno de mis propósitos de año nuevo. Dice un proverbio griego, me encantan las culturas clásicas y siempre he dicho que si volviera a este mundo no me importaría hacerlo a la Grecia o la Roma antiguas, que "mientras el tímido reflexiona, el valiente va, triunfa y vuelve". También se dice que el mundo es de los valientes, no lo sé, quizás sí, pero no seré yo la que ahora haga una disertación sobre si es cierta o no esta frase. Lo que sí que tengo claro es que me parece muy valiente la decisión del ICG Software Lleida de no fichar a ningún jugador para suplir el mínimo de dos meses que su goleador, Andreu Tomàs, estará de baja.

Jo per Nadal vull unes Munich / Para Navidad quiero unas Munich

Quan va sortir tot em vaig proposar callar. Ja preveia que l'anunci de marxar a Andorra de Marc Màrquez aixecaria polseguera però, ni en els meus pitjors pensaments pensava que tant. I vagi per endavant que sóc de les que penso que cadascú amb els seus diners, i més si els ha guanyat d'una manera legal, que és el cas, pot fer el que li surti dels c...... Al final, però, rebotona com sóc no me n'he pogut estar i m'he anat encenent a poc a poc.

Cuando salió todo me propuse callar. Ya preveía que el anuncio de pedir la residencia a Andorra de Marc Màrquez sería polémico pero, ni en mis peores pensamientos pensaba que tanto. Y decir ya para empezar que soy de las que pienso que cada uno con su dinero, y más si es ganado de manera legal, que es el caso, puede hacer con él lo que le de la gana. Al final, no obstante, me ha salido la vena revoltosa y no puedo callarme más porque me he ido enfadando poco a poco y cada vez más.