dissabte, 5 d’octubre de 2013

Per ser optimistes / Para ser optimistas



Vagi per endavant que no vaig veure el partit en directe, és a dir, no em vaig desplaçar fins a Palència per al primer partit de la Lliga de la temporada. Però amb el que vaig escoltar, el que vaig anar seguint gràcies al molt ben portat twitter del club,  , el que van penjar els jugadors i el que he llegit, m'uneixo a l'afirmació que, tot i perdre, va ser un gran debut. Un debut que va venir precedit per la confirmació del fitxatge d'Andreja Milutinovic, l'últim home que faltava per acabar una plantilla jove, mitjana d'edat de 22-23 anys, i amb molt per aprendre. El Força Lleida s'ha pasat l'últim tram de la pretemporada amb homes importants com Simeón i Alzamora lesionat, i això ha provocat que la pretemporada també hagi sigut complicada. 

En primer lugar, decir que no vi el partido en directo, es decir, no fui a Palencia, para el primer partido de Liga de la temporada. Pero con lo que he escuchado, lo que fui siguiendo gracias al muy bien gestionado twitter del club, @flleida, lo que han colgado los jugadores y lo que he leído, me uno a la afirmación de que, a pesar de la derrota, fue un gran debut. Un debut que vino precedido por la confirmación del fichaje de Andreja Milutinovic, el último hombre que falaba para acabar una plantilla joven, con una media de edad de 22-23 años, y con mucho por aprender. El Força Lleida se ha pasado el último tramo de pretemporada con hombres importantes como Simeón y Alzamora lesionados y eso ha provocado que la pretemporada también haya sido complicada. 



                                         

Després del partit de Palència va ser el mateix entrenador Joaquín Prado, qui va reconéixer que estava molt satisfet amb la tasca dels seus jugadors. No és per menys, l'equip va plantar cara i, a més, va tenir opcions d'empatar el partit a manca d'onze segons però el triple de Simeón no va entrar. Tot això, el fet de ser joves, que la pretemporada ha sigut complicada, que el Palència és, en teoria, un dels candidats a estar dalt..., s'hagués pogut utilitzar com excusa per la derrota. Però no ha estat així i tothom ha valorat la feina feta tot i que s'ha reconegut que s'ha de millorar molt. Evidentment, qui es pensés que el primer dia sortiria tot perfecte és que és un somiatruites.

Hi ha una gran diferència entre els somiatruites i els optimistes. Els somiatruites són gent feliç, sí, però que es pensen que la sort et troba, tu no cal que la busquis, que els premis arriben sense esforçar-se i que tots els èxits t'estan esperant a la cantonada. Els optimistes són gent que busquen la sort, que saben que l'esforç sempre té premi, són valents i saben que se'n sortiran però treballant i sacrificant-se, és a dir, amb molt esforç.


Al Força Lleida jo l'inclouria en el segon grup. Deixant de banda el primer equip, que ha de millorar, està clar i el mateix entrenador ho va reconéixer abans de començar la lliga, el club s'està movent per apropar el bàsquet a tothom. Té la complicitat d'un grup de jugadors que accepten sortir al carrer a jugar amb nens, em semblen tot un encert les sortides a la plaça Sant Joan i a la plaça Ricard Vinyes, i també saben que la situació és complicada però no definitiva.


Fa algunes setmanes, parlant de la mitjana d'edat i de la política de fitxatges, vaig dir que em semblava un encert però un risc i continuo pensant el mateix però com he dit abans, la valentia i la lluita són molt importants en els moments actuals. I d'això, als del Barris Nord, no els hi falta.






Después del partido en Palència fue el el mismo entrenador, Joaquín Prado, quien reconoció que estaba muy satisfecho con el trabajo de sus jugadores. No es para menos, el equipo plantó cara y, además, tuvo opciones de empatar el partido a falta de once segundos pero el triple de Simeón no entró. Todas estas características, ser jóvenes, que la pretemporada ha sido complicada, que el Palencia es, en teoría, uno de los candidatos para estar arriba... se hubiera podido utilizar como excusa para la derrota. Pero no ha sido así y todo el mundo ha valorado el trabajo hecho y, al mismo tiempo, se ha reconocido que se tiene que mejorar. Evidentemente, si alguien se pensaba que el primer día saldría todo perfecto es que es, como decimos aquí, un somiatruites.

Hay una gran diferencia entre los somiatruites y los optimistas. Los primeros son gente feliz, sí, pero que se piensan que la suerte los encontrará, que no hace falta buscarla, que los premios llegan sin esforzarte y que todos los éxitos estan a la vuelta de la esquina. Los optimistas son gente que buscan la suerte, que saben que el esfuerzo siempre tiene premio, son valientes y saben que conseguirán salir adelante pero trabajando y sacrificándose, es decir, con mucho esfuerzo.


El Força Lleida estaría dentro del segundo grupo. Dejando de lado el primer equipo, que ha de mejorar, está claro y el mismo entrenador lo reconocía antes de empezar la Liga, el club se está moviendo para acercar el baoncesto a todo el mundo y garantizarse así el futuro. Tiene, además, la complicidad de un grupo de jugadores que, por ejemplo, aceptan salir a la calle a jugar con los niños, me parecen todo un acierto las salidas a la plaza Ricard Vinyes y a la plaza Sant Joan, y también saben que la situación es complicada, pero no definitiva. 


Hace algunas semanas, hablando de la media de edad y de la política de fichajes, dije que me parecía un acierto pero también un riesgo y continúo pensando lo mismo, pero como he dicho antes, la valentía y la lucha son muy importantes en los momentos actuales. Y de eso, a los del Barris Nord, no les falta.





(Les fotos són de les pàgines oficials del Força Lleida)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada