dissabte, 28 de setembre de 2013

La velocitat, el paddock i els ídols: un dia al GP Aragón / La velocidad, el paddock y los ídolos: un dia en el GP Aragón




No hi havia anat mai a un Gran Premi de motos tot i que m'encanten i miro sempre les curses per la tele. El Gran Premi de Aragón ha estat el meu debut i la veritat és que m'ha encantat. Tot i que m'esperava que el paddock fos més gran, l'ambient que es viu és genial. És un anar i venir de gent que t'obliga a aplicar els cinc sentits si vols veure el màxim nombre possible d'ídols en una jornada, Marc Màrquez, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, Valentino Rossi, Carl Crutchlow.... Una cosa que he descobert i una altra que he confirmat. La que he descobert és que no tinc paciència, ni edat, per estar plantada davant un camió esperant veure al 46 o al 93 i veure'ls després cinc segons i rebent cops per tot arreu. La que he confirmat és que aquests tios van mooooooooooolt ràpid!!!!! Seure a la grada a veure'ls passar és girar el cap cada mig segon!!! No tens temps per a res!!! Per cert, hi he anat gràcies al meu amic @oskaracin78. Et dec un gyntonic, noi!!


No había ido nunca a un Gran Premio de motos a pesar de que me encantan y miro siempre las carreras por la tele. El Gran Premio de Aragón ha sido mi debut y la verdad es que me ha encantado. Me esperaba el paddock un poco más grande, eso es verdad, pero el ambiente es genial. Es un ir y venir de gente que te obliga a estar siempre con los cinco sentidos si quieres ver a los máximos pilotos posibles en una jornada, Marc Màrquez, Valentino Rossi, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, Carl Crutchlow... Una cosa que he descubierto y otra que he confirmado. La que he descubierto es que no tengo paciencia, ni edad, para estar de pie delante de un camión esperando a ver al 46 o al 93 y verlos después cinco segundos y recibiendo golpes y codazos. La que he confirmado es que todos ellos van muuuuuuuuuy rápidos!!! ¡¡Sentarte e la grada a verlos pasar es girar la cabeza cada medio segundo!!! ¡¡No tienes tiempo para nada!! Por cierto, he ido gracias a mi amigo @oskaracin78.¡¡¡ Te debo como mínimo un gyntonic!!!



Motos per tot arreu, gent caminant càmera en mà i visites guiades a alguns afortunats. Això és el paddock, on si vigiles una mica et trobaràs pilots d'ara i d'altres temps. Això sí, tu has de ser més ràpid que ells en treure la càmera o el mòbil perquè si no ho fas... l'has vist, però no ho podràs demostrar. N'hi ha que es paren i n'hi ha que van a una velocitat, per mi, molt alta. Al final, si insisteixes, els enganxes. La majoria d'ells es mouen en moto, a vegades dos o tres en una moto, o en bicicleta... "He de marxar, he de marxar", aquest és Ángel Nieto, el 12+1, i li diu a la gent que li demana de fer-se fotos, quan ja fa cinc minuts que ho fa. D'altres, com l'italià Loris Capirossi és dels que va ràpid però també s'acaba aturant a firmar i a fer-se fotos. Això sí, l'has d'enganxar quan surt o entra a l'hospitality de Ducati, si no, és impossible perquè és dels que corre molt. Us heu fixat que tots van sense casc??? Això és molt normal.


Infinidad de motos, gente caminando cámara en mano y visitas guiadas para algunos afortunados. Eso es el paddock, donde si vigilas verás pilotos de ahora y de otros tiempos. Eso sí, has de ser más rápido que ellos porque si te descuidas y tardas mucho en sacar la cámara o el móvil, tu los ves pero no lo podrás demostrar... Los hay que se paran y los hay que se mueven a una velocidad que para mi es excesiva. La mayoría de ellos se mueven en moto, dos o tres en una de ellas, como Pedrosa, o en bicicleta... "Tengo que irme, tengo que irme", quien lo dice es Ángel Nieto, el 12+1, y se lo dice a la gente que le pide hacerse fotos con él después de cinco minutos. Otros, como el italiano Loris Capirossi es de los que va rápido pero que también se acaba parando a firmar y a hacerse fotos. Eso sí, lo has de coger cuando sale o entra del hospitality de Ducati porque sinó es imposible: es de los que corre mucho. ¿Os habeis fijado que todos van sin casco?? Eso es muy normal.



Passejar pel paddock suposa també trobar-te a familiars i amics dels pilots. Un dels reis, per la simpatia i la naturalitat, és el pare dels Màrquez., el Julià. "Què fas per aquí?", pregunta amb un somriure si veu algú fora de lloc com a una periodista lleidatana amb qui no contava trobar-se. I al teu comentari de "mare de déu quins fills" et diu "has vist? Són dos cracks, tinc dos cracks a casa". Tothom al paddock té pressa, un fins ara me'n alegro de veure't i continues. Uns metres més amunt et trobes a l'altre 25% de la familia Màrquez, la Roser, la mare de les criatures. Avui està una mica agobiada perquè estan fent un reportatge i la truquen tota l'estona "és que no arribo fa estona que m'esperen i no arribo perquè tothom em saluda" ho diu amb un somriure d'orella a orella, com el seu marit, i després afegeix rient "sort que em vaig plantar amb dos fills, sort que només en tinc dos, no podria"...



Pasear por el paddock supone también encontrarse a familiares y amigos de los pilotos. Uno de los reyes, por la simpatía y la naturalidad, es el padre de los Màrquez., Julià. "¿Qué haces por aquí?", pregunta sonriente si ve a alguien fuera de sitio como a una periodista leridana a quien no se esperaba encontrar. Y como respuesta de tu comentario de "madre mía que hijos", te dice "¿has visto? Son dos cracks, los dos. Tengo dos cracks en casa". Todo el mundo en el paddock tiene prisa. Un hasta luego, me alegro de verte y continuas. Unos metros más arriba te encuentras al otro 25% de la familia Màrquez, a Roser, la madre de las criaturas. Hoy está un poco agobiada porque les están haciendo un reportaje y la llaman, "es que no llego. Ya hace rato que me esperan y no llego porque me paro todo el rato", lo dice con una sonrisa, como su marido, y luego añade: "suerte que me planté con dos hijos, suerte que sólo tengo dos, no podría con más"...



Just després de fer la pole, Marc Màrquez és un dels més aclamats i reclamats al circuit d'Alcañiz. Entre qualificatori i qualificatori no surt del box per no distreure's, i de moment li va molt bé, però després és capaç d'estar-se més de mitja hora firmant autògrafs i fent-se fotos. Està content i se li nota... bé, de fet sempre somriu. Just abans de sortir a rodar, al seu box els responsables discutien l'estratègia, que, com gairebé sempre, va ser perfecta.


Justo después de hacer la pole, Marc Màrquez es uno de los más aclamados y reclamados en el circuito de Alcañiz. Entre los calificatorios no sale nunca del box para no distraerse, y de momento, le va muy bien, pero después es capaz de estarse más de media hora firmando autógrafos y haciéndose fotos. Está contento y se le nota... bien, de hecho siempre ríe. Justo antes de salir a rodar, en su box, los responsables del equipo discutían la estrategia que, como casi siempre, les salió perfecta.



Un altre dels més reclamats, bé, el més aclamat, és l'italià Valentino Rossi. Davant del seu camió sempre hi ha gent esperant tot i que mai saps si sortirà o no. El nou vegades campió del món no sempre es para però sí saluda sempre. Això sí, paciència Potser portes mitja hora esperant i el veus cinc segons perquè és una de les vegades que no s'apropa. A Alcañiz, Rossi va rebre un regal sorpresa, una samarreta del Barça.





Otro de los más aclamados, bueno el que más, es el italiano Valentino Rossi. Delante de su camión siempre hay gente esperando a pesar de que nunca sabes si saldrá, o no. El nueve veces campeón del mundo no siempre se para pero sí que saluda cada vez que sube o baja las escaleras. Eso sí, pacienda. Quizás llevas media hora esperando y lo ves cinco segundos porque esa vez no se acerca. En Alcañiz, Rossi recibió un regalo, una camiseta del Barça.


Sí, ho se, està borrossa... Però l'he volgut posar per demostrar els cops de colze i les empemptes per veure a un dels grans.
Sí, lo se, está borrosa... Pero la he querido poner para demostrar los codazos y los empujones para ver a uno de los grandes.

Al seu costat, els responsables de premsa i marketing de Jorge Lorenzo busquen voluntaris per disfressar-se per esperar a que el mallorquí arribi al camió. "Els que ho han de fer estan a una grada i no arriben a temps". Un nen diu que no, que passa de disfressar-se amb el vestit de la Lorenzo's Land, però el seu pare accepta i apa, a esperar el 99. Quan arriba, els saluda a ell i a la resta però no es para. No hi ha foto, el del control d'accés se'm va posar al mig... Per cert, sí que hi ha foto de com els comissaris van haver d'empènyer la moto de Lorenzo perquè es va quedar sense gasolina. L'esperaven al parc tancat però va trigar en arribar.


A su lado, los responsables de prensa y marketing de Jorge Lorenzo buscan voluntarios para disfrazarse y esperar a que el mallorquín llegue al camión. "Los que lo tienen que hacer están en una grada y no llegan a tiempo". Un niño dice que no, que pasa de disfrazarse con el traje de la Lorenzo's Land, pero su padre acepta y ala, a esperar al 99. Cuando llega los saluda a él y al resto pero no se para. No hay froto, el del control de acceso se puso por medio... Por cierto, sí que hay foto de como los comisarios tuvieron que empujarlo porque se quedó sin gasolina. Lo esperaban en el parque cerrado pero tardó un poco en llegar.



Comentari a part mereixen les conegudes paddock girls, Monster's girls si es tracta de les noies de la marca d'aquesta beguda. És increïble, pensant en veu alta vaig fer aquest comentari a la soferta amiga que em va acompanyar en aquesta aventura: "em sembla normal i puc entendre que la gent es vulgui fer fotos amb els pilots, al cap i a la fi arrisquen la vida, guanyen curses, viuen d'això... Però fer-se fotos amb aquestes noies" i això reconeixent que són realment espectaculars, eh??. Ella, que té la part de bruixa que tenim totes les dones va i em contesta: "home és l'única oportunitat que tenen per fer-se fotos amb dones així perquè a una discoteca els engegarien...". I és que realment l'admiració que desperten fa que, si veus un grup d'homes tots junts i esvalotats, pensa que allà no hi ha un pilot, hi ha una paddock girl.


Comentario a parte merecen las conocidas como paddock girls, Monster's girls si se trata de las chicas de la marca de bebida. Es increíble, pensando en voz alta le hice este comentario a la sufrida amiga que me acompañó en esta aventura: "me parece normal y puedo entender que la gente se haga fotos y pida autógrafos a los pilotos. Al fin y al cabo ellos viven de esto, ganan carreras y arriesgan la vida... Pero hacerse fotos con estas chicas..." y eso reconociendo que están francamente bien. Mi amiga que, como todas las mujeres es un poco bruja, me contestó: "hombre es la única oportunidad que tienen de hacerse fotos con chicas así. Piensa que en la discoteca o por la calle los mandarían a hacer puñetas". Y es que, realmente levantan admiración... si veis un grupo de hombres juntos y un poco nerviosos, no lo dudeis, allí hay una paddock girl.


I fins aquí, la meva petita aventura a Motorland Aragón. A partir d'ara tornaré a mirar les curses i els entrenaments per la tele. Ah, i per cert, no m'oblido del petit dels Màrquez, però no el vaig veure en tota la jornada.



Y hasta aquí mi pequeña aventura en Motorland Aragón. A partir de ahora volveré a mirar las carreras y los entrenamientos por la tele. Ah, y por cierto, no me olvido del pequeño de los Màrquez, pero es que no lo vi en toda la jornada.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada