diumenge, 1 de setembre de 2013

L'opi del poble / El opio del pueblo


Que aixequi la mà qui no s'ho passi bé els diumenges!!! I és que en temes esportius, a Lleida, estem francament entretinguts. Per això, em permetreu que discrepi una mica del filòsof Marx. Per a mi, l'opi del poble no és la religió, és l'esport. I que quedi clar que no vull semblar frívola, la situació mundial és dolenta, mot dolenta, però sí que és veritat que un diumenge veient als grans esportistes que tenim a Lleida passa molt millor. Pateixes per veure a Saül Craviotto al Mundial de Duisburg... pateixes per veure al gran Marc Màrquez i al petit Àlex Màrquez a Silverstone i pateixes per veure al gran Lleida Esportiu en el seu retorn al Camp d'Esports. Entre tots, t'oblides una mica de la resta i al final, dia rodó: un bronze, el de Craviotto, un segon lloc del gran Màrquez, un tercer lloc del petit Màrquez i una victòria, amb remuntada inclosa, del Lleida Esportiu. Ha passat millor o no, el diumenge?


Que levante la mano quien no se lo pase bien los domingos. Y es que en temas deportivos, en Lleida, estamos francamente entretenidos. Por eso, me tomaré la pequeña licencia de discrepar con el filósofo Marx. Para mi, el opio del pueblo no es la religión, es el deporte. Y que quede claro que no quiero parecer frívola. La situación mundial es mala, muy mala, pero sí que es verdad que un domingo viendo a los grandes deportistas que tenemos en Lleida pasa mucho mejor. Padeces por ver a Saül Craviotto en el Mundial de Duisburg... padeces por ver al gran Marc Màrquez y al pequeño Àlex Màrquez en Silverstone... y padeces por ver al Lleida Esportiu en su retorno al Camp d'Esports. Entre todos te olvidas un poco del resto y, al final, día redondo: un bronce, el de Craviotto, un segundo lugar del Màrquez grande, un tercero del Màrquez pequeño y una victoria, con remontada incluida, del Lleida Esportiu. ¿Ha pasado mejor o no, el domingo?





ÉS DE BOJOS

T'aixeques al matí i, en el meu cas, ja et trobes amb la noticia de la caiguda de Marc Màrquez. Només s'ha luxat l'espatlla però veient les imatges hagués pogut ser molt pitjor. I, a més, la seva moto una mica més i juga a bitlles amb Crutchlow i els comissaris que l'estaven ajudant perquè el britànic havia caigut segons abans. S'escapen pels pèls. Això ja et possa l'ai al cor perquè a més, estàs nerviós perquè no falta gaire per la final del K1 200 metres de Craviotto

De Silverstone, Anglaterra, a Duisburg, Alemanya. En aquest cas, la competició només es pot veure a través d'internet... i què malament que es veu, una mica més i em deixo la vista. Però val la pena perquè el lleidatà es penja el bronze, una arribada que jo no he vist en directe perquè just en aquell moment s'ha penjat la pàgina web. Ja tenim la primera alegria de la jornada mentres continuem amb l'altre ull posat a Silverstone on ens han de dir si Màrquez disputarà la cursa de MotoGP o no. Al final ho confirmen, la farà.

Anem a per la segona emoció de la jornada. La cursa dels Màrquez. Aquest diumenge primer el gran i després el petit. Comença MotoGP, és l'hora de dinar i, per tant, no es pot descuidar la familia. Entre caragol i caragol vas veient els avançaments de Màrquez a Lorenzo i de Lorenzo a Màrquez. Avui el de Cervera corre infiltrat i potser ho tindrà una mica més complicat. Al final acaba segon i, una vegada més ens demostra el seu saber fer: "M'he divertit molt, ha estat molt complicat perquè el Jorge anava molt bé. El segon lloc m'ha sapigut a victòria després de la caiguda del matí". Segona alegria al sac.

Anem a per la tercera? A l'hora del cafè arriba la cursa de Moto3. Aquests britànics... ens faran parar bojos a tots. La cursa és com totes les de Moto3, amb un munt de pilots i canvis constants en totes les voltes. Àlex Màrquez no deixa mai el grup capdavanter i, en algun moment, és primer... Igual que la passada setmana quan al final es va quedar sense premi. No així aquest diumenge redó, acaba tercer, segon podi de la temporada. També está molt content, com tots nosaltres.

Amb tot això, ja són pràcticament les cinc de la tarda, és hora de tornar a Alemanya, a Duisburg, on Saül Craviotto torna a competir amb el relleu. En aquest cas no hi ha medalla però tots ells acaben cinquens, tanquen un cap de setmana de molt bona feina...com sempre dic, si és treballa, els resultats arriben. Corre, corre que hem d'anar al Camp d'Esports. El Lleida debuta a casa i ho fa contra el Reus d'Emili Vicente. Serà un gran partit entre dos equips que es coneixen molt bé.

Els primers 45 minuts són una mica desastre. Com sempre, l'equip ho dóna tot però no estan encertats. El Reus fa el seu joc i se'n va al descans guanyant 0-2 i em ve al cap: "ai Emili, has tornat a Lleida per emportar-te els tres punts?". Però la segona part resulta totalment diferent. Tornem a veure al Lleida del final de la temporada passada, lluitador, insistent, coordinat i una mica tossut. Poc a poc, els blaus es fan amb el control del partit i REMUNTEN!!! Al final, 3-2 i tres punts més a la butxaca. Són sis de sis, en un gran inici de temporada. S'ha patit molt però al final s'ha guanyat, ja tenim la quarta alegria del día.

A tot això, pràcticament m'he perdut. Em sembla que m'ho hauré de llegir tot una altra vegada. M'ha quedat una mica llarg però és que aquests diumenges són de bojos... I que durin!!!


                                     

ES DE LOCOS

Te levantas por la mañana y, en mi caso, te encuentras con la noticia de la caída de Marc Màrquez. Sólo se ha dislocado el hombro pero viendo las imágenes podría haber sido mucho peor. Además, su moto ha estado a punto de jugar a bolos con Crutchlow y los comisarios que lo estaban ayudando porque el británico se había caído segundos antes. Se escapan por los pelos. Todo eso pone en tensión a cualquiera porque, además, estás nervioso porque no falta mucho para la final del K1 200 metros de Craviotto.

De Silverstone, Inglaterra, a Duisburg, Alemania. En este caso, la competición sólo se puede ver a través de internet... y qué mal que se ve, un poco más y me dejo la vista. Pero vale la pena porque el leridano se cuelga el bronce, una llegada que yo no veo porque justo en ese momento se ha colgado la página web. Ya tenemos la primera alegría de la jornada mientras continuamos con el otro ojo puesto en Silverstone donde nos tienen que decir si Màrquez disputará la carrera de MotoGP o no. Al final lo confirman, sí que correrá. 

Vamos a por la segunda emoción de la jornada. La carrera de los Màrquez. Este domingo primero el grande y luego el pequeño. Comienza MotoGP, es la hora de comer y, por tanto, no se puede descuidar a la familia. Entre caracol y caracol vas viendo los adelantamientos de Màrquez a Lorenzo y de Lorenzo a Màrquez. Hoy el de Cervera corre infiltrado y quizás lo tendrá un poco más complicado. Al final acaba segundo y, una vez más, nos demuestra que hace las cosas bien: "Me he divertido mucho, ha sido muy complicado porque Jorge iba muy bien. La segunda plaza me sabe a victoria después de la caída de esta mañana". Segunda alegría en el saco.

¿Vamos a por la tercera? A la hora del café llega la carrera de Moto3. Estos británicos... nos harán volvernos locos a todos. La carrera es como todas las de Moto3, con un montón de pilotos y cambios constantes en todas las vueltas. Àlex Màrquez no deja nunca el grupo delantero y, en algún momento, es el primero... Igual que la semana pasada cuando al final se quedó sin premio. Cosa que no sucede este domingo redondo, acaba tercero, segundo podio de la temporada. También está muy contento, como todos nosotros.

A todo esto, ya son prácticamente las cinco de la tarde y es hora de volver a Alemania donde Saül Craviotto vuelve a competir con el relevo. En este caso no hay medalla pero todos ellos acaban quintos y cierran así un muy buen fin de semana... Como siempre digo, si se trabaja bien los resultados llegan . Corre, corre, que nos tenemos que ir al Camp d'Esports. El Lleida debuta en casa y lo hace contra el Reus de Emili Vicente. Será un gran partido entre dos equipos que se conocen muy bien.

Los primeros 45 minutos son un poco desastre. Como siempre, el equipo lo da todo pero no están muy acertados. El Reus hace su juego y se va al descanso ganando 0-2, a mi me viene a la cabeza: "ay Emili, has vuelto a Lleida para llevarte los tres puntos?". Pero la segunda parte es totalmente diferente. Volvemos a ver al Lleida del final de la temporada pasada, luchador, insistente, coordinado y un poco tozudo. Poco a poco, los azules se hacen con el control del partido y REMONTAN!!! Al final 3-2 y tres puntos más en el bolsillo. Son seis de seis, en un gran inicio de temporada. Se ha sufrido mucho pero al final se ha ganado y ya tenemos aquí la cuarta alegría de la jornada.

A todo esto, prácticamente me he perdido. Me parece que me lo tendré que volver a leer todo otra vez. Me ha quedado un poco largo pero es que estos domingos son de locos... ¡¡¡¡Y que duren!!!!


(Les fotos són dels twitters oficials de Saül Craviotto, Marc Màrquez, Àlex Màrquez i el Lleida Esportiu)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada