La pilota roda / Rueda la pelota

Apa, ja hi tornem a ser. La pilota roda una temporada més al Camp d'Esports. Bé, rodar el que es diu rodar... Un any més el primer partit del Lleida Esportiu a casa s'ha convertit en tota una aventura. Una aventura que té com a protagonista una gespa molt malmesa, cada any pitjor, que molts dels jugadors de casa ni havien trepitjat, ni tan sols el dia de la seva presentació.

Ya estamos otra vez. La pelota rueda un año más por el Camp d'Esports. Bueno, rodar, lo que se dice rodar... Otro año más el primer partido del Lleida Esportiu en casa se ha convertido en toda una aventura. Una aventura con un protagonista especial como es un césped en muy malas condiciones, cada año peor, que muchos jugadores ni habían pisado, ni en su presentación.

Hi ha temps? / ¿Hay tiempo?

Avui no ho he aconseguit i no he trobat cap pàgina que se'm connectés correctament a alguna de les nombroses retransmissions que fan les cadenes que tenen els drets d'imatges del Mundial de MotoGP. Sí, ho sé, si pago les puc veure però, de moment, no és la meva intenció o sigui que, a seguir les curses a través de les pàgines oficials dels equips i els pilots. És el que he fet i, la veritat, és que m'hi  estic acostumant i he de dir que el meu cor i els meus nervis m'ho estan agraïnt... No pateixo tant. Dit això, la pregunta és ¿podem parlar de remuntada de Marc Màrquez?

Hoy no lo he conseguido y no he encontrado ninguna página que se me conectase a alguna de las numerosas retransmisiones que hacen las cadenas que tienen los derechos de imagen del Mundial de MotoGP. Sí, lo se, si pago las podría ver pero, de momento, no es mi intención, o sea que a seguir las carreras a través de las páginas oficiales de los equipos y los pilotos. Es lo que he hecho y, la verdad, es que mes estoy acostumbrando. He de decir que mis nervios y mi corazón me lo agradecen... no sufro tanta. Dicho esto, la pregunta es ¿podemos hablar de remontada de Marc Màrquez?

Quina feinada tindrem / Tendremos mucho trabajo

Sí, ho reconec, cada estiu em passa el mateix. Cada any penso que serà diferent però acaba passant que no trobo el temps per escriure. Primer hi ha les vacances, tot i que curtetes, em proposo desconnectar al màxim. Després, en arribar, el dia a dia del programa d'estiu de la Xarxa de Televisions Locals, el País Km0, m'absorveix gairebé al complert. I, com que tot s'ajunta, em trobo amb sorpreses com ascensos que no tenia controlats, els dels equips sèniors masculí i femení de l'Handbol Pardinyes, per exemple, que es sumen als ja coneguts com els del CECELL o el Balàfia Volei. Després de la sorpresa, la primera reacció és la de l'alegria i el pensament de: "molt bé, s'ho mereixen".

Sí, lo reconozco, cada verano me pasa lo mismo. Cada año pienso que será diferente, que me dedicaré más a escribir, pero no encuentro el tiempo. Primero están las vacaciones, como son cortas, me propongo desconectar al máximo. Después, al llegar, el día a día del programa de verano de la Xarxa de Televisions Locals, el País Km0, me absorve casi por completo. Y, como todo se junta, me encuentro un día cualquiera con sorpresas de ascensos que no tenía controlados, los de los equipos séniors masculino y femenino del Handbol Pardinyes, por ejemplo, que se suman a los ya conocidos como los del CECELL o el Balàfia Volei. Después de la sorpresa, la primera reacción es la de alegría y el pensamiento de : "muy bien, se lo merecen".

Polítiques de comunicació / Políticas de comunicación

Vagi per endavant que cadascú a casa seva fa el que vol i vagi per endavant també que d'opinions i punts de vista n'hi ha com els colors, de tota manera i per a tots els gustos. Dit això, parlem de les polítiques de comunicació. Què són? Doncs la manera que tenen les firmes, entitats i empreses d'arribar a l'opinió pública, de que la gent les conegui.

Digo de antemano que cada uno en su casa hace el que quiere y, vaya de antemano también que opiniones y puntos de vista los hay como los colores, de todas las maneras y para todos los gustos. Dicho eso, hablemos de las políticas de comunicación ¿qué son? Pues la manera que tienen las firmas, empresas y entidades de darse a conocer, de llegar a la opinión pública.

La invisibilitat de l'esport femení als grans mitjans

Una vegada passat l'ensurt de l'inici i de saber que havia de parlar en públic, he de reconéixer que m'ho vaig passar bé i que la II Jornada Dona i Esport de Lleida va ser interessant. Com que vaig estar molts dies amb mal de cap pensant què diria sobre la invisibilitat de l'esport femení als mitjans de comunicació nacional, he pensat que l'esforç mereixia quedar per escrit. Avui el tema és seriós i una mica llarg. Prometo penjar-ho també en castellà.

L'esport dels anònims / El deporte de los anónimos

He viscut un cap de setmana d'esport anònim. Aquell esport que no surt als grans mitjans, aquell esport que no provoca tertúlies però és un esport que m'encanta. Primer perquè la gent que el practica ho fa de tot cor i, segon per la gent que s'hi dedica, que també ho fa de tot cor i sense esperar res a canvi.

He vivido un fin de semana de deporte anónimo. Ese deporte que no llena páginas de diario ni minutos de televisión, es deporte que no provoca tertulias pero que es un deporte que a mi me encanta. Primero porque la gente que lo practica lo hace de corazón y segundo por la gente que se dedica, que también lo hace de corazón y sin esperar nada a cambio.

Quin inici!!! / ¡Qué inicio!

Mare meva, com ha començat el Mundial de motos. I no només a MotoGP, on el podi va ser totalment italià amb tot un veterà de 36 anys (sí, sí, Il dottore) donant lliçons a tota la jovenalla i amb una remuntada més de Marc Màrquez, que es va sortir a la primera corva i que va acabar cinquè. Què continuï així, que ens ho passarem en gran amb quatre o cinc pilots lluitant per guanyar a cada cursa. En Moto2, el mateix, les opcions són moltes i tots cometen errors, si no que li preguntin a Tito Rabat, i Àlex Màrquez ha començat el seu aprenentatge a la nova categoria. I què dir de Moto3, fins a setze o disset pilots van tenir opcions de guanyar... res més a dir.

Madre mía, como ha empezado el Mundial de motos. Y no sólo en MotoGP, donde el podio lo coparon tres italitanos, con un veterano de 36 años (sí, sí, Il dottore) dando lecciones a toda la juventud y con una remontada de Marc Màrquez, que se salió en la primera curva y que acabó quinto. Que siga así, que nos lo pasaremos bien con cuatro o cinco pilotos luchando por ganar cada carrera. En Moto2, lo mismo, las opciones son muchas y todos cometen errores, si no que le pregunten a Tito Rabat, y Àlex Màrquez, que ha empezado su aprendizaje en la nueva categoría, Y qué decir de Moto3, hasta dieciseis o diecisiete pilotos tuvieron opciones de ganar... no hay más que hablar.