diumenge, 22 de maig de 2016

Emocions a la vista / Emociones a la vista



Ha estat un cap de setmana bonic i ple d'emocions. Deia la meva amiga Mar Poyato que a Manresa, que per cert, continuarà un any més a l'ACB, pateixen molt. I què hem de dir els lleidatans? Aquest cap de setmana, esportivament parlant és clar, hem patit de diferents maneres. 


Ha sido un fin de semana bonito y lleno de emociones. Decía mi amiga Mar Poyato que en Manresa, que por cierto, continuará un año más en la ACB, sufren mucho. ¿Y los leridanos? ¿Qué decir de nosotros? Este fin de semana, deportivamente hablando, hemos sufrido de diferentes maneras.



Si comencem pel futbol, ja sabeu que hi tinc una debilitat, ho deia en una piulada de dissabte, feia molt de temps que no anava una hora abans al Camp d'Esports. La raó principal és perquè, necessitava emportar-me el cotxe per tornar ràpid a casa després del partit per poder passar totes les cròniques que he de fer. Però hi havia una altra raó: estava nerviosa, i això que no surti d'aquí... Sí, el cuquet del play-off, i el partit entre el Lleida Esportiu i el Barakaldo, em va afectar fins i tot a mí, que acostumo a tenir la sang bastant freda en aquest sentit. 

He de dir que, llevat dels primers minuts, quan vaig veure els jugadors del Lleida Esportiu excessivament nerviosos, no vaig patir gaire. I també una altra confessió: vaig encertar el marcador!!! Sóc conscient que un 1-0 no és una renda molt àmplia (el 0-3 del Reus a Santander sí que ho és) però crec que és un bon resultat. Com a mínim els obligues a marcar a ells. I ho hauran d'intentar amb més al.legria que aquí, on van demostrar ser un equip que es defensa molt i molt bé i també molt rocós. 

Això tindrà un desenllaç el pròxim diumenge. Per cert, la Penya Molo Esportiu organitza un viatge per anar a Barakaldo, a veure si l'afició s'anima perquè si sóc sincera dissabte m'esperava més gent al Camp d'Esports, jugant-se el que es juga l'equip.

I més exemples de patiment, amiga Mar. En hoquei, l'ICG Software Lleida s'ha complicat la vida i de quina manera a l'OK lliga en aquesta segona volta. Després de l'empat a cinc contra el Noia, gran partit, intens i amb moltes ocasions dels lleidatans, que van desaprofitar, els d'Albert Folguera han d'anar dissabte vinent a guanyar a Igualada per salvar-se sense dependre d'altres. I han de guanyar a Igualada perquè l'últim partit de lliga és contra el Barça a casa i aquest, com dèiem quan èrem petits, és de sucre. La nota positiva és l'Alpicat, divendres es va convertir en equip de Primera Nacional per mèrits propis. Aquest patiment ha tingut recompensa, ha sigut molt benvingut.

I per últim, un patiment cada quinze dies a 300 quilòmetres per hora: les motos. A Mugello, Jorge Lorenzo li ha pres la victòria a la meta a Marc Màrquez... Tota la cursa rodant darrera d'ell i quan finalment l'agafa i se'n va, el mallorquí l'avança en l'últim suspir.

Així és l'esport, i no vull dir així de cruel, vull dir així de bonic. Dos i dos no fan quatre!!

________________________

Empezaremos por el fútbol, ya sabeis que tengo una debilidad. Lo decía en un twit del sábado, hacía mucho tiempo que no llegaba una hora antes al Camp d'Esports. La razón principal era que necesitaba llevarme el coche para luego volver rápido a casa a pasar todas las crónicas que tengo que hacer después de cada partido. Pero había otra razón, y que quede entre nosotros: estaba nerviosa... Sí, el gusanillo del play-off, y el partido entre el Lleida Esportiu y el Barakaldo, me afectaron también a mi, que acostumbro a tener sangre fría para estas cosas.

Tengo que decir que, después de los primeros minutos, cuando vi a los jugadores del Lleida Esportiu nerviosos (parece que el gusanillo nos afectó a todos), no sufrí mucho. Y también otra confesión: ¡¡¡Acerté el resultado!!!

Soy consciente que un 1-0 no es una ventaja muy amplia (el 0-3 del Reus en Santander, sí que lo es) pero creo que es un muy buen resultado. Como mínimo los obligas a marcar en su casa. Y lo tendrán que intentar con más alegría que en el Camp d'Esports, donde demostraron ser un equipo que se defensa muy bien, y también muy rocoso pero que de cara a la porteria contraria no tienen las cosas muy claras. 

El desenlace de este sufrimiento los sabremos el próximo domingo, después de sufrir aún más, claro. Por cierto, la penya Molo Esportiu organiza un viaje para ir a Barakaldo, a ver si la afición se anima porque, para ser sincera, el sábado me esperaba más gente en el Camp d'Esports

Y más ejemplos de sufrimiento amiga Mar. En hoquei, l'ICG Software Lleida se ha complicado la vida, y de qué manera, en esta segunda vuelta de la OK liga. Después del empate a cinco contra el Noia, en un partido intenso, emocionante y con ocasiones desaprovechadas por los de Albert Folguera, los leridanos tienen que ir a Igualada a ganar para salvarse y depender de ellos. Y han de ganar el sábado en Igualada porque el último partido de liga es contra el Barça, en casa. Como decíamos cuando éramos pequeños, este partido es de azucar, no cuenta. La nota positiva en el deporte de los sticks y las bolas es el ascenso del Alpicat. El viernes se convirtió en equipo de la Primera Nacional por méritos propios, un sufrimiento de la temporada que ha acabado en premio.

Y por último, emociones también cada quince días a 300 kilómetros por hora: las motos. En Mugello, Jorge Lorenzo le ha robado la victoria a Marc Màrquez en la línea de meta... Toda la carrera detrás del mallorquín y cuando finalmente lo alcanza y se va, Lorenzo lo adelanta en el último suspiro. 

Esto es el deporte, y no quiero decir que cruel. Quiero decir que es así de bonito. ¡¡Dos y dos no son cuatro!!



(La segona foto del Lleida Esportiu és de @santifoto)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada