Els més vells diuen...

Els més vells diuen que l'estiu, sense futbol, no és el mateix. Amb tot el meu carinyo i amor, el meu avi era igual, són d'una altra època i és pràcticament impossible fer-los canviar d'idea. Però no tenen raó. Aquest cap de setmana, per exemple, començava amb dues medalles per un piragüista lleidatà, Saül Craviotto, que ja ens té massa acostumats a guanyar, el dia que no ho faci potser el criticarem, i una espectacular carrera de MotoGP al circuit d'Assen amb dos protagonistes que, ara que ningú em sent ni em llegeix, em tornen boja: Marc Màrquez i Valentino Rossi. I un altre protagonista per una gesta, per mi discutible, Jorge Lorenzo. Una cursa que no vaig veure, però de la que reclamava informació a cada volta a una patidora germana que em deia: però si no ha passat un minut, per tant no han acabat la volta!!!

Continuant amb els més vells, jo els diria, l'estiu sense el mundial de motociclisme de diumenge no seria el mateix. Tot el matí pendent dels entrenaments, de les curses dels més petits, que també són espectaculars, no els vull treure mèrits. I el moment de la graella quan falten pocs minuts per a les dues? Aquelles ulleres de sol, que la meva germana, òptica de professió, identifica a la primera i m'ho diu (cadascú a lo seu com diria aquell), que miren al no res. Uns que somriuen i es fan els simpàtics, els altres que no miren a càmera i ni s'inmuten...

(La foto és de @marcmarquez93)

Diuen que els motoristes estan fets d'una altra pasta: tots saben que són carn d'accidents espectaculars, el nostre Marc Màrquez ho està patint enguany i ho ha patit durant tota la seva carrera esportiva, i la majoria d'ells ha corregut alguna vegada lesionats. El Marc ahir ho va fer sense infiltrar després de la caiguda de divendres i en acabar segon va dir que Valentino Rossi se li va escapar perquè el braç no li responia bé...i que s'esperava? Per cert, un Valentino Rossi que, ni ell mateix, es creu que ha tornat... a guanyar s'entén. Com n'estava de content l'italià...

Però el gran exemple que demostra que són d'una altra pasta és el cas de Jorge Lorenzo també a Assen. Caiguda dijous, viatge a Barcelona, operació per col.locar una placa amb vuit cargols de titani a l'espatlla, tornada a Assen el mateix divendres i dissabte, cinquè a la cursa. Heroicitat o temeritat? Per mi, sincerament, una temeritat!! Algú li hauria d'haver parat els peus, dir-li que la seva salut és el primer... què hagués passat si hagués tornat a caure? En fi, és la seva decisió i aquesta vegada li ha sortit bé.

Però he començat parlant de dues medalles de piragüisme de Saül Craviotto. Està perdut per allà, per Turquia, a Mersin, en concret, disputant els Jocs del Mediterrani i quan la gran majoria  ni s'havia aixecat ell ja havia guanyat la medalla de bronze en el K-1 200 metres. És clar, és un esport minoritari i no s'ha de competir per les audiències milionàries televisives i, per tant, una final es pot disputar a les nou del matí. Poc després, es tornava a penjar una medalla d'or, en aquest cas amb el seu company de sempre, el Carlos Pérez Rial, i en el K-2 200 metres. Tot un èxit basat en l'esforç, l'entrenament i, en el seu cas, també la tossuderia. Uns èxits que continuaran durant molts anys però, això sí, no el critiquem gaire quan deixi de guanyar, que tots ens coneixem!!!

Apa, a passar un bon cap de setmana sense futbol...Ah, no, que hi ha la final de la Copa Confederacions!! Ho veien vellets del meu cor?? El futbol no marxa mai!!

(La foto del podi de Saül Craviotto és del seu equip de premsa)