Hem arribat fins a 21, ara a seguir les jornades que falten. Sí, suposo que tots sabeu que parlo de la ratxa del Lleida Esportiu, una ratxa que, com totes, s'ha acabat trencant. No entraré en valorar si el moment per trencar-la és bó o dolent perquè ja està, ha passat i sóc de les que penso que s'ha de mirar endavant. Sí que diré que la manera com s'ha trencat és dolorosa perquè es va perdre en un partit que, més o menys, va estar controlat fins els últims cinc minuts. Però és igual, dolorós o no, ja està. Ha sigut bonic i ara no cal donar-li més voltes. Sí que m'agrada, per exemple, els esforços que està fent el club per mantenir la comunió amb els aficionats. És evident que els desplaçaments són favorables, perquè són curts, però organitzar autocars per a cada un d'ells deu seu una feinada de por... molts ho deixarien estar.
Hemos llegado hasta 21, ahora toca seguir las jornadas que quedan. Sí, supongo que todos sabeis que hablo de la racha del Lleida Esportiu, una racha que, como todas, se ha acabado rompiendo. No entraré a valora si el momento para romperla es bueno o malo porque ya está, ha pasado y soy de las que piensa que se tiene que mirar al siguiente partido. Sí que diré que la manera cómo se ha roto es dolorosa porque se perdió en un partido que, más o menos, estuvo controlado hasta los últimos cinco minutos. Pero es igual, doloroso o no, ya está. Ha sido bonito mientras ha durado y se ha de valorar como lo que es, una gesta. Ahora no hace falta pensar más en ello. Sí que me gusta, por ejemplo, los esfuerzos que está haciendo el club para mantener la comunión con los aficionados. Es evidente que los desplazamientos son favorables, porque son cortos, pero organizar autocares para cada uno de ellos debe dar trabajo... otros no lo harían
La tarda va ser una mica dura... pel que he pogut copsar amb els aficionats de l'equip sembla que, molts d'ells, es pensaven que això duraria per sempre. No sé, tinc la sensació que potser el núvol s'havia fet massa gran i que hi havia massa eufòria continguda i dic que és una sensació, potser m'equivoco. El que és evident és que, una vegada més, a l'equip no se li pot negar el sacrifici i la lluita, el que també està clar és que si s'hagués sentenciat el partit abans, potser, i dic potser, l'Espanyol B no s'hauria endut els tres punts.
S'ha de valorar el que s'ha fet, però no ens hem d'oblidar que els altres equips també juguen. Evidentment que alguns errors hi van contribuir, però com va dir el tècnic, Toni Seligrat, en roda de premsa després del partit, "les circumstàncies extranyes no són excuses". Amb el que no estic d'acord és que el fet de preguntar i de parlar de la ratxa fos negatiu per als jugadors i l'equip... malament si era així, perquè ells són els primers que haurien de saber que s'acabaria en algun moment.
Tampoc no estic d'acord amb Molo, que després del partit em va dir que el 90% de la derrota era culpa seva. Diu molt d'un jugador que asumeixi les culpes i se'n faci responsable però com deia aquell, al César lo que es del César. Sí, d'acord que va estar a les dues jugades dels dos gols però d'aquí a dir que tot, o gairebé tot, es culpa seva...
El que també crec és que la derrota no afectarà a aquest grup que, recordem que, entre d'altres coses, ha de superar les lesions d'homes importants. Estic convençuda que contra el Sant Andreu tornaran a ser ambiciosos, a creure en ells mateixos i a lluitar fins el final. A més, espero que ho facin acompanyats de molts i molts seguidors. Jo, malauradament no seré una d'elles per motius personals però la meva ment sí que estarà a Sant Andreu.
Per cert, el cap de setmana ens ha deixat la salvació matemàtica del Força Lleida a la LEB i una gran victòria de l'ICG Lleida contra el Lloret, a la OK Lliga. Ells dos han estat la cara.
________________________________________________________________________________
La tarde fue un poco dura... por lo que he podido hablar con los aficionados del equipo, parece que, muchos de ellos, se pensaban que eso duraría para siempre. No se, tengo la sensación que quizás la nube se había hecho demasiado grande y que había mucha euforia contenida. Y digo que es una sensación, quizás me equivoco. Lo que es evidente es que, una vez más, al equipo no se le puede negar el sacrificio y la lucha, lo que también está claro es que si el partido se hubiera sentenciado antes, quizás, y digo quizás, el Espanyol B no se hubiera llevado la victoria y los tres puntos.
Se tiene que valorar lo que se ha hecho, pero no nos tenemos que olvidar de que los otros equipos también juegan. Evidentemente que algunos errores contribuyeron a la derrota pero, como dijo el entrenador, Toni Seligrat, en rueda de prensa después del partido, "las circunstancias extranyas no son excusas". Con lo que no estoy de acuerdo es que el hecho de hablar y de preguntar por la racha fuese negativo para los jugadores y el equipo... mal si era así, porque ellos son los primeros que tenían que tener claro que en algún momento se acabaría.
Tampoco no estoy de acuerdo con Molo, que después del partido me dijo que el 90% de la derrota era culpa suya. Dice mucho de un jugador que asuma las culpas y se haga responsable pero, como decía aquel, al César lo que es del César. Sí, de acuerdo, estuvo en las dos jugadas de los goles pero de aquí a decir que todo, o prácticamente todo, es culpa suya...
Lo que también creo es que la derrota no afectará a este grupo que, recordemos que, entre otrascosas, tiene que superar lesiones de hombres importantes. Estoy convencida que, contra el Sant Andreu, volverán a ser ambiciosos, a creer en sí mismos y a luchar hasta el final. Además, espero que lo hagan acompañados de muchos seguidores. Yo, muy a mi pesar, no seré una de ellas por motivos personales y profesionales pero mi mente sí que estará en Sant Andreu.
Por cierto, el fin de semana nos ha dejado la salvación matemática del Força Lleida en la LEB y una gran victoria del ICG Lleida contra el Lloret, en la OK Liga. Ellos han sido la cara.
Les fotos són del Lleida Esportiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada