diumenge, 26 de maig de 2013

Seguir somiant



Què voleu que us digui? No hi estic d'acord amb tots aquells que diuen que el resultat d'ahir al Camp d'Esports no és bó pel Lleida Esportiu. Què s'esperaven? Evidentement haver guanyat per cinc o sis gols de diferència seria millor, excel.lent, però com no s'han cansat de dir els que hi entenen, els tècnics i els jugadors, això és el play off d'ascens. Gairebé ningún guanya per molts gols de diferècia i els partits es defineixen pels petits detalls. L'important és que Lleida va tornar a vibrar amb un partit de futbol, com feia anys que no passava, i que el resultat permet seguir somiant almenys una setmana més.
Fantàstiques les més de 9.000 persones al camp, què bonic seria si sempre fos així. Però a Lleida, ja ho sabem, ens costa una mica moure'ns i implicar-nos. Només es fa quan les coses van bé, i no sempre és així. Aquestes 9.000 persones també demostren que a la ciutat hi ha ganes de futbol i que les coses surtin bé, esborrar de la memòria els anys anteriors de mals rotllos i situacions esperpèntiques als jutjats i les oficines.

Fantàstics també els jugadors, donant-ho tot i no rendint-se, sabent-se sobreposar al gol inicial d'un Leganés que té més ofici i jugadors molt més experimentats. Ahir, il.lusió i ganes van superar l'experiència dels rivals que ara, jugaran a casa. Són un molt bon equip al seu camp, a Butarque, però el Lleida ja els ha guanyat una vegada.

Toca seguir somiant, això sí, amb el pensament a 8.000 metres d'alçada on un altre gran home lleidatà, Juanjo Garra, espera que avui el rescatin d'un Dhaulagiri que li ha posat les coses molt complicades des del primer moment. Ànims Juanjo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada