Si he de ser franca, no hi crec gaire en la sort. No és que no existeixi, suposo que sí. El que passa és que penso que no et pots quedar aturat esperant-la. L'has de sortir a buscar i, tot i així, hi ha vegades que potser no la trobes. És a dir, la sort te l'has de guanyar amb treball, constància, habilitat, il.lusió, o el que sigui. I crec que això és el que ha fet el Lleida Esportiu enguany. Mai s'ha rendit, mai ha donat una pilota per perduda i la feina ha estat intensa.
Amb tot això, ara ha arribat un premi: el play off. Molts any després, el Camp d'Esports de Lleida acollirà un partit especial, d'aquells que et fan pujar l'adrenalina des del minut 1.Com va dir ahir el tècnic, Toni Seligrat, es tracta de gaudir molt i patir poc. No sé si serà possible, més aviat penso que es patirà bastant, però els jugadors ja ens han demostrat moltes vegades que saben patir.
En això, en el patiment, l'afició també té molt a dir. Han estat anys durs, foscos, d'incertesa...però tot això ha de quedar enrera. Avui s'ha de respondre, s'ha d'acompanyar l'equip en el patiment i en les alegries. No s'hi val posar-se nerviós al minut 5 i començar a rebufar, a criticar o a desesperar-se. I sobretot, s'ha de disfrutar.
El bioquímic i escriptor soviètic, tot i que nacionalitzat estadounidenc, Isaac Asimov deia que la sort afavoreix només a les mentalitats preparades. Esteu preparats?
Per no ser incoherent amb mi mateixa, nois, no us puc desitjar sort per al partit d'aquesta tarda. Us he de desitjar que us surti un bon partit i que us surtin bé totes les coses que sabeu fer.
(La foto és del Lleida Esportiu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada