dilluns, 16 de desembre de 2013

Tinc un lio al cap... i no és ironia / Tengo un lío en la cabeza... y no es ironia



Mentre escric això, li acaben de donar el premi com a Millor Esportista Català de l'Any a Marc Màrquez... com no!!! Un premi més per a la seva col.lecció que enguany ha crescut, i molt. Però avui no és la intenció parlar del crack de les motos... només he aprofitat el moment per fer la pinzellada. La veritat és que no sé què fer. Primer volia parlar del partit d'anada de la CERS del Lleida Llista contra el Forte dei Marmi equip on l'entrenador fa també de jugador i, atenció a la dada, té 50 anys. Es diu Roberto Crudeli i va ser medalla de bronze amb Itàlia als Jocs Olímpics de Barcelona 92. També hi juga l'internacional espanyol Pedro Gil, que va ser molt ben rebut pel públic lleidatà. Pensant, se m'ha passat pel cap parlar d'esport popular, en concret de la Pujada a la Seu Vella. Tot i el fred i la boira hi van participar 1.400 persones, 1.000 a la cursa de deu quilòmetres i uns 400 nens i nenes que també van aprofitar la matinal per fer esport. També había pensat parlar del Lleida Esportiu, del seu partit a Olot i del que vindrà dimecres contra el Betis en l'anada de la Copa del Rei. I, com no, també hi ha els nois del Força Lleida i la seva victòria contra el Clavijo. O de les noies de l'Associació que enguany ho estan passant malament. Quin embolic, pobre cap meu!!!

Mientras escribo esto le acaban de dar el premio como Mejor Deportista Catalán del Año a Marc Màrquez... ¡¡¡como no!!!! Un premio más para su colección que este año ha crecido, y mucho. Pero hoy no era mi intención hablar del crack de las motos... sólo he aprovechado el momento para hacer este pequeño apunte. La verdad es que no se qué hacer. Primero quería hablar del partido de ida de la CERS del Lleida Llista contra el Forte dei Marmi, un equipo donde el entrenador hace también de jugador y, atención al dato, tiene 50 años. Se llama Roberto Crudeli y fue medalla de bronze con Italia en los Juegos Olímpicos de Barcelona 92. También juega el internacional español Pedro Gil, que fue muy bien recibido por el público leridano. Pensando, también se me había pasado por la cabeza hablar de deporte popular, en concreto de la Pujada a la Seu Vella. A pesar del frío y la niebla, participaron unas 1.400 personas, 1.000 en la carrera de diez kilómetros y unos 400 niños y niñas que también aprovecharon la mañana para hacer deporte. También había pensado hablar del Lleida Esportiu: de su victoria en Olot y del partido del miércoles contra el Betis en la vuelta de la Copa del Rey. Y como no, no quisiera olvidarme de los chicos del Força Lleida y su victoria contra el Clavijo. O de las chicas del Associació, que este año lo están pasando mal. ¡¡¡Madre mía, que lío en mi cabeza!!!




Tot això em porta a pensar que els amants de l'esport ho tenim fàcil a Lleida. Podríem entrar en el debat sobre quin s'ha de pontenciar més,  l'esport de base o el d'elit, però el que està clar és que, debats a banda, a Lleida hi ha pràcticament de tot. 

I és que, acabo de posar només uns exemples, la majoria d'esport d'alta competició, però durant el cap de setmana els diferents camps de barri, els pavellons i la resta d'instal.lacions esportives estan pleníssims de nois i noies practicant algun esport. Això ens ha de fer estar contents. És ben cert que els equips de l'elit passejen el nom de Lleida per tot arreu però és igualment cert és que la base és important. I no només per nodrir a aquests equips sinó pel simple fet de fer esport. És igual quin sigui, no cal entrar en guerres entre uns i els altres, el que conta és fer-ne, i a Lleida en fem. 

Ah, per cert, i em deixava el tennis. El Barris Nord canvia aquest cap de setmana les pilotes de bàsquet per unes de petites i grogues. Lleida és també la seu del Màster Espanyol de Tennis, sí, esport d'elit que promociona la ciutat. No cal discutir, gaudiu-ne i punt.


Todo esto me lleva a pensar en que los amantes del deporte lo tenemos fácil en Lleida. Podríamos entrar en el debate sobre qué se debe potenciar más, el deporte de base o el de élite, pero lo que está claro es que, debates a parte, en Lleida hay prácticamente de todo.

Y acabo de poner solo unos ejemplos, la mayoría de deporte de alta competición, pero durante el fin de semana los diferentes campos de los barrios, los pabellones y la resta de instalaciones deportivas están llenísimas de chicos y chicas practicando algún deporte. Creo que esto nos ha de hacer estar muy contentos. Es cierto que los equipos de élite pasean el nombre de Lleida, o el de donde provengan, por todo el mundo, pero es igualmente cierto que la base es importante, y no solo para nutrir a los equipos en el futuro. Es el simple hecho de hacer deporte. Es igual cual sea, no hace falta entrar en guerras de unos contra otros, lo importante es hacer deporte, y en Lleida hacemos.

Ah, por cierto, me dejaba el tenis. El Barris Nord cambia este fin de semana las pelotas de baloncesto por otras de pequeñitas y amarillas. Lleida será la sede del Master Español de Tenis, sí, deporte de élite que promociona la ciudad. No hace falta discutir, a disfrutar y punto.


(Les fotos avui són un collage. N'hi ha de les pàgines oficials dels clubs i també una de meva.La del Llista és de la Pam Querealtó)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada