A la piscina (II) / En la piscina (II)

Ha arribat la natació!! La situació a la piscina del Sant Jordi ha canviat, i molt. La zona mixta és com una ONU on conviuen periodistes de moltíssimes nacions. S'ha acabat, com passava a la sincronitzada, això de que els esportistes es parin davant dels voluntaris encarregats de les entrevistes a peu de piscina, les anomenades flash quotes. Això sí, el que no ha canviat és la desfilada de cracks, autèntics cracks, i en aquest cas, puc afirmar que són cracks dins i fora de la piscina.

¡Ha llegado la natación!!! La situación en la piscina del Sant Jordi ha cambiado y mucho. La zona mixta es como una ONU donde conviven periodistas de muchísimas naciones. Se ha acabado, como pasaba con la sincronizada, eso de que los deportistas se paren delante de los voluntarios encargados de las entrevistas a pie de piscina, las llamadas flash quotes. Eso sí, lo que no ha cambiado es el desfile de cracks, auténticos cracks, y este caso, puedo afirmar que son cracks dentro y fuera de la piscina.

A la piscina / En la piscina

Com a bona lleidatana i també com a bona amant dels esports sempre he mirat per la tele, de lluny i amb una mica d'enveja els grans esdeveniments esportius que acull Barcelona cada cert temps. Bé, amb una mica d'enveja no, amb molta enveja!! No és que Lleida no sigui seu de grans esdeveniments, hem tigut partits de competició europea de bàsquet i hoquei, una eliminatòria de Copa Davis, una Supercopa d'handbol o una Final Four de futbol sala, el que passa és que les comparacions són odioses i més si aquests esdeveniments es comparen amb Mundials d'atletisme, natació, semifinals de Champions League de futbol. Tot això em porta al títol: no és que estigui a la piscina, que ja m'agradaria amb la calor que fa, el fet és que, per primera vegada estic vivint un d'aquests esdeveniments en primera persona. Benvinguts als Mundials de Natació, benvinguts a BCN2013

Como buena leridana que soy y también como buena amante de cualquier deporte, siempre he mirado por la tele, de lejos y con un poco de envidia los grandes acontecimientos deportivos que llegan a Barcelona cada cierto tiempo. Bueno, sinceramente con un poco de envidia no, con mucha. Y no es que en Lleida no tengamos grandes acontecimientos, hemos tenido partidos de competición europea de baloncesto y hockey, una eliminatoria de Copa Davis, una Supercopa de balonmano o una Final Four de futbol sala, lo que passa es que las comparaciones son odiosas y más si estos acontecimientos se comparan con Mundiales de atletismo, natación, semifinales de Champions League de fútbol o unos Juegos Olímpicos. Todo esto me lleva a hablar del título: no es que esté en la piscina, ya me gustaría con el calor que hace, el hecho es que, por primera vez estoy viviendo uno de estos acontecimientos en primera persona. Bienvenidos a los Mundiales de Natación, bienvenidos a BCN2013.

És bó / Es bueno

Totalment prohibit dir que Marc Màrquez ha guanyat a Alemanya per les absències de Dani Pedrosa i de Jorge Lorenzo. Evidentment, no sóc tant ingènua com per no reconéixer que el fet que dos dels millors pilots del Mundial de MotoGP no hagin participat li ha facilitat les coses, però crec que ens ha demostrat moltes vegades que simplement és que és bó, molt bó.

Está totalmente prohibido decir que Marc Màrquez ha ganado en Alemania gracias a las ausencias de Dani Pedrosa y de Jorge Lorenzo. Evidentemente, no soy tan ingenua como para no reconocer que el hecho de que dos de los mejores pilotos del Mundial de MotoGP no hayan participado le ha facilitado las cosas, pero creo que nos ha demostrado muchas veces que simplemente es que es bueno, muy bueno.

Sense pla / Sin plan

SENSE PLA

Com diu la meva amiga @magielapelos, el nostre estimat Saül Craviotto guanya medalles i tothom es vol fer una foto amb ell, sobretot les noies però això és una altra història. Ara, això sí, quan toca pagar-li el que s'ha guanyat com a medallista olímpic, a Pequín i Londres, i com a home que dedica la major part de les hores a entrenar, tothom mira a un altre costat. No hi ha dret i és molt injust!!

És dels millors en el seu esport,el piragüisme, un esport dels anomenats minoritaris però que a Lleida tenen una gran tradició i ens han donat molts i molts èxits. Primer va haver de marxar de la ciutat per poder entrenar amb garanties, ciutat a la que torna sempre que pot i té uns dies lliures i que ara li reconeix la feina feta posant el seu nom al Centre de Piragüisme que està construint al barri de Pardinyes. Després va haver de marxar d'un club per fitxar per un altre, el Club Deportivo Canal, que li donava més serveis i millors condicions. 

Ara, onze mesos després de guanyar la seva segona medalla olímpica, la plata a Londres, ha hagut de prescindir del fisioterapeuta, tot i les hores que s'entrena al dia, perquè fa set mesos, segons ha reconegut ell mateix, que no cobra ni un euro del pla ADO. Un pla que ha de servir per ajudar als esportistes d'elit a dedicar-se a això que saben fer, entrenar i guanyar. O sigui, està sense pla i això ens hauria de fer reflexionar.

No és que ell no tingui un pla, sí que el té...participar al Mundial de l'agost i arribar als Jocs Olímpics del Brasil del 2016. Tot això després de tornar amb dues medalles dels Jocs del Mediterrani a Turquia fa només unes setmanes. El que no té són els diners del pla ADO i la situació no es pot allargar gaire perquè, de moment va tirant perquè diu que està motivat i té la seva altra feina, la de policia, però... 

Espero que no ho faci però si un dia convoca roda de premsa i diu que plega, que no pot més, llavors ens haurem de preguntar perquè ho fa. Si ho fa perquè està cansat d'entrenar o perquè està cansat de lluitar contra els factors externs. 

Esperem que la situació s'arregli i, de moment, també esperarem que pugui incrementar el número de medalles al seu palmarès. Ho haurà aconseguit amb el seu esforç i lluitant dins i fora l'aigua.

SIN PLAN

Mi amiga @magielapelos escribía el otro día una verdad como un templo. Nuestro querido Saül Craviotto gana medallas y todo el mundo quiere fotografiarse con él, sobre todo las chicas pero esa es otra historia y esta es una opinión personal... Ahora, eso sí, cuando toca pagarle lo que se ha ganado como medallista olímpico y como hombre que dedica la mayor parte de las horas a entrenarse, todos miran hacia otro lado. No hay derecho y es muy injusto.