¿Qué dicen los más ancianos del lugar?

Los más ancianos dicen que el verano, sin fútbol, no es lo mismo. Con todo mi cariño y amor, mi abuelo era igual, son de otra época y es prácticamente imposible hacerlos cambiar de opinión. Pero no tienen razón. Este fin de semana, por ejemplo, comenzaba con dos medallas para el piragüista Saül Craviotto, que nos esta mal acostumbrando a ganar y el día que no lo haga quizás lo criticaremos, y una espectacular carrera de MotoGP en el circuito de Assen con dos protagonistas que, ahora que nadie me escucha ni me lee, os diré que me vuelven loca: Marc Màrquez y Valentino Rossi. Una carrera que no vi pero de la que reclamaba información en cada vuelta a una sufridora hermana que me decía: pero si no ha pasado ni un minuto, por tanto, ¡¡no ha acabado la vuelta!!

Els més vells diuen...

Els més vells diuen que l'estiu, sense futbol, no és el mateix. Amb tot el meu carinyo i amor, el meu avi era igual, són d'una altra època i és pràcticament impossible fer-los canviar d'idea. Però no tenen raó. Aquest cap de setmana, per exemple, començava amb dues medalles per un piragüista lleidatà, Saül Craviotto, que ja ens té massa acostumats a guanyar, el dia que no ho faci potser el criticarem, i una espectacular carrera de MotoGP al circuit d'Assen amb dos protagonistes que, ara que ningú em sent ni em llegeix, em tornen boja: Marc Màrquez i Valentino Rossi. I un altre protagonista per una gesta, per mi discutible, Jorge Lorenzo. Una cursa que no vaig veure, però de la que reclamava informació a cada volta a una patidora germana que em deia: però si no ha passat un minut, per tant no han acabat la volta!!!

Benvinguts a la Seu d'Urgell

Els dos Goliats de l'esport, el futbol i el bàsquet, estan de vacances. Bé, ben bé de vacances no, perquè tot i que no hi ha Lliga, cada dia omplen la major part del temps i les pàgines dels mitjans d'informació. Avui presenten a Guardiola a Munic, demà a Carlo Ancelloti al Madrid. El Lleida Esportiu fitxa al seu primer reforç per la temporada vinent, Aitor Aldalur de l'Amorebieta... Però no tot s'acaba aquí. A la Seu d'Urgell ja ho tenen tot preparat per acollir el pròxim cap de setmana la tercera prova de la Copa del Món d'Eslàlom. Del 5 al 7 de juliol, més de 250 palistes de 32 països diferents ubicaran la capital de l'Alt Urgell al mapa.

Y ahora, ¿qué?

Dicen que las cosas se han de digerir y también que es mejor pensar en frío. Lo que pasa es que esta vez no hace falta mucho tiempo para saber que lo que ha hecho esta temporada el Lleida Esportiu es excepcional. Y no sólo a nivel deportivo, también a nivel social. A este nivel, el social, los futbolistas de esta plantilla han despertado a una población, la de Lleida, que hacía algunos años que dormía, no cien como la Bella Durmiente, pero algunos sí. A nivel deportivo, es verdad que duele caer eliminado en la tanda de penaltis, y mucho, pero creo que es el mejor reflejo de lo que ha sido este equipo durante todo el año: orgulloso, trabajador y luchador hasta el final. Y ahora, ¿qué?.

Amb el cap fred: I ara què?

Diuen que les coses s'han de pair bé i també que amb el cap fred es pensa millor. El que passa és que aquesta vegada tampoc no cal gaire temps per saber que el que ha fet enguany el Lleida Esportiu és una gesta i no només a nivell esportiu, també a nivell social. En aquest nivell, el social, els futbolistes d'aquesta plantilla han despertat a una població, la de Lleida, que feia alguns anys que dormia, no cent com la Bella Durment, però si uns quants. A nivell esportiu, tot i que fa mal, i molt, caure eliminats a la tanda de penals, crec que és el millor reflex del que ha estat l'equip enguany: orgullós, treballador i lluitador fins el final.  I ara, què?

Una altra vegada la mateixa història

És increïble però és veritat. Una altra vegada ha tornat a passar el mateix en el món del bàsquet. Els dos equips de la LEB que es van guanyar una plaça a l'ACB, Alacant i Burgos, s'han quedat sense l'ascens per una qüestió econòmica. Ha estat la mateixa ACB, una de les millors lligues del món, qui ha comunicat que ni l'ún, ni l'altre han pogut presentar l'aval d'1,8 milions d'euros imprescindibles si volien verificar l'ascens. I apa, una altra vegada a la LEB la temporada vinent. I l'ACB oferint les seves places a Lagun Aro i Manresa, els dos equips que, per demèrits esportius, havien perdut la categoria.

Ja han passat vint anys?

És veritat, fa vint anys celebràvem l'ascens del Lleida a la Primera Divisió. Encara no s'havia acabat el partit contra el Badajoz i la gent ja estava enfilada a les reixes, que llavors envoltaven tot el camp, esperant que l'àrbitre xiulés. Era el primer cop que molts lleidatans veien pujar el seu equip a la màxima categoria, l'última vegada era de més de 40 anys abans, i l'alegria era màxima. La gent presumia i s'enorgullia de ser lleidatana i del Lleida. I és que, amb la superpotència del Barça a cent i pocs quilòmetres, la situació del futbol a la capital del Segrià ha estat sempre complicada. L'ombra del gran club és allargada. Amb algunes diferències, la situació s'està repetint. La gent diu que és del Lleida, els joves es pregunten si els seus pares els deixaran anar a Jaen, es van omplir cinc autocars per anar a Leganés i, fins i tot, hi ha alguna bandera als balcons.

Tot és possible

"Amb el Marc tot és possible". Ho deia divendres després dels entrenaments lliures al circuit de Mugello, el gran Valentino Rossi, nou vegades campió del món, quan li preguntaven si Marc Màrquez, després de patir una esgarrifosa caiguda, estava descartat per lluitar per la victòria diumenge. Ho va repetir dissabte el General Manager de l'equip Honda, Livio Suppo, quan li van preguntar a on volia arribar Màrquez als últims classificatoris de dissabte tot i els cops i la fisura a l'espatlla. I és veritat, amb ell tot és possible. Avui, al Gran Premi d'Itàlia sortia sisè i ha caigut per una errada quan quedaven tres voltes i anava segon en solitari després d'haver avançat al seu company d'equip, Dani Pedrosa.